Resultats de la cerca
Es mostren 1650 resultats
Douglas MacArthur
Història
Militar
Militar nord-americà.
Comandant en cap de les forces de les Filipines juliol del 1941, resistí l’atac japonès fins al març del 1942 Comandà l’ofensiva al Pacífic 1943, i, nomenat cap de totes les forces aliades del Pacífic 1945, aconseguí la victòria sobre el Japó, on exercí el poder autoritàriament Dirigí les tropes de l’ONU a Corea 1950, però fou destituït per Truman 1951
Tomàs Sala
Cristianisme
Eclesiàstic.
L’any 1791 ingressà en l’orde dominicà Exercí la càtedra de filosofia i el càrrec de mestre d’estudiants al Collegi de Sant Vicenç i Sant Ramon Incorporat a la província de les Filipines, en la missió d’Ituy, l’any 1806 fou nomenat vicari de Bayombong, i passà després a la missió de Fujian, a la Xina Fou consagrat bisbe titular d’Isòpolis, el 1821
Jaume Andreu
Cristianisme
Dominicà.
Missioner a les illes Filipines, on visqué des del 1875 fins el 1900 Fou professor de filosofia i dret canònic a Manila Collaborà al diari “Libertas” sota el pseudònim de Laercio Retornat a la península Ibèrica, encara continuà ensenyant a Àvila Al congrés balmesià de Vic, l’any 1910, presentà un treball titulat Criterio de libertad o solución única , que no arribà a ésser publicat
William McKinley

William McKinley
© Universidad de Alcalá
Història
Política
Polític nord-americà.
Representant republicà al Congrés 1877-91, feu aprovar un aranzel proteccionista 1890 Governador d’Ohio 1892-96, fent-li costat el financer Marcus A Hauna fou elegit president dels EUA 1897-1901 Inicià una política imperialista annexió de les Hawaii i, després de la guerra Hispano-nord-americana 1898, de Puerto Rico, les Filipines, Guam i Cuba Fou assassinat per l’anarquista Leon Czolgosz
Josep Llimona i Puigsubirà
Música
Baríton i director d’orquestra català.
Estudià al Conservatori de Música de Barcelona Com a cantant feu diverses incursions en comèdies musicals i operetes, cantades en llengua catalana El 1926 dirigí l’estrena de la sarsuela Cançó d’amor i de guerra , de R Martínez Valls, de qui quatre anys més tard dirigí també la primera funció de La legió d’honor Actuà en diverses gires per les Filipines i l’Amèrica del Sud
Ramon Berard
Cristianisme
Missioner dominicà.
Abans de professar, ensenyà dret canònic a Lleida Anà com a missioner a Nova Espanya i a les Filipines 1678 Fou rector i canceller de la Universitat de Santo Tomás, de Manila Partidari de l’arquebisbe de Manila, objecte de persecució, hagué de tornar a Europa Restà a Barcelona com a predicador més tard passà a Madrid, on fou nomenat procurador dels dominicans filipins Els seus escrits han romàs inèdits
Agustí Sardà i Llaveria

Agusti Sarda i Llaveria
© Fototeca.cat
Educació
Història
Pedagog i polític.
Advocat, fou secretari d’EFigueres i destacà com a defensor de causes obreres Republicà, fou diputat a corts el 1873 i senador per Tarragona els anys 1903, 1905, 1907 i 1910 Com a pedagog, fou catedràtic de les escoles normals de Pamplona 1865, Madrid 1898, que dirigí, i de l’escola superior de magisteri 1909 Publicà Estudios pedagógicos 1892 i diverses conferències sobre les Filipines i Puerto Rico
Pere Almató i Ribera
Cristianisme
Missioner.
Ingressà a l’orde dominicà 1847 per consell d’Antoni Maria Claret passà després a les Filipines 1852 i a Tonquín 1856, on morí decapitat en la persecució decretada per Tu-Duc Fou beatificat per Pius X el 1906 i canonitzat per Joan Pau II el 1988 Part de les seves despulles són guardades en dos reliquiaris de Sant Feliu Sasserra La seva festa se celebra el 3 de novembre
José Rizal

José Rizal
Literatura
Polític, metge i escriptor filipí.
De família d’hisendats, estudià medicina a Manila i posteriorment a Madrid, on el 1885 es doctorà i es llicencià també en filosofia i lletres El 1882, abans d’obtenir el títol, residí a Barcelona, on entrà en contacte amb Francesc Pi i Margall , el federalisme del qual influí decisivament en les seves idees polítiques Contrari a la dominació colonial espanyola, no advocà mai tanmateix per la independència de les Filipines, sinó que reivindicà un règim d’autogovern com a província autònoma i representació al parlament espanyol, la igualtat entre filipins i espanyols, la…
Antoni Faraudo i Stagno
Història
Diplomàtic.
Pare de Lluís Faraudo i de Saint-Germain Seguí la carrera diplomàtica, i el 1859 fou vicecònsol espanyol a Nova Orleans Fou cònsol a Veracruz Mèxic 1863-66, on cooperà en el desembarcament de tropes comandat pel general Prim, i intervingué en la proclamació de Maximilià com a emperador de Mèxic Fou cònsol a Bordeus i a Hong Kong, on denuncià la introducció d’opi a les Filipines Viatjà per tot el món
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina