Resultats de la cerca
Es mostren 621 resultats
Sant Amanç de Pedrós
Església
Església i antiga parròquia del municipi de Santa Maria de Merlès (Berguedà), al S del terme, a la dreta de la riera de Pedrós (afluent de la riera de Relat).
La parròquia de Sant Amanç consta des del 982, i formà part del terme del castell d’Oristà al segle XIV s’uní com a sufragània a la de Santa Maria de Gaià, i a partir del 1878 a la de Sant Pau de Pinós No té culte des del 1936 És un petit edifici romànic del segle XII
mort de Déu
Filosofia
Segons Nietzsche, situaciò fonamental de triomf absolut del nihilisme inherent a la tradició del pensament occidental, des de la qual es desenvolupa la reflexió d’aquest filòsof.
L’expressió apareix per primera vegada a La gaia Ciència i és un dels temes centrals de Així parlà Zaratustra La mort de Déu, el seu assasinat a mans dels homes que han deixat de creure, suposa la fi de tota la concepció tradicional dels valors, com també la de la noció de veritat, comuna a tota la metafísica occidental
Santa Magdalena de Tortafè (Santa Maria de Merlès)
Art romànic
Situació Una vista de les ruïnes de l’església, mig cobertes pels pins i la brolla Aquí apareix el costat de tramuntana de l’absis Hom pot veure un plec al mur, abans de començar la nau R Viladés Aquesta església és al sector sud-occidental del terme, a l’esquerra de la riera de Merlès, en un serrat que hi ha entre aquesta riera i la Vall de Vila-ramó El fet que es tracti d’unes ruïnes i que, a més, siguin mig tapades per pins i brolla, en fan difícil la localització Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-…
Ramon de Torroja
Història
Noble.
Sembla que era fill de Ramon de Torroja, conseller de Ramon Berenguer IV El 1153 fou tramès com a ostatge a Gènova fins que els genovesos rebessin els 16 000 morabatins amb què s’estimà l’ajut prestat per aquests al comte de Barcelona en la conquesta de Tortosa El 1162 fou un dels testimonis del testament sacramental del comte Ramon Berenguer IV, i el 1195 pactà amb el monestir de Poblet unes transaccions sobre l’Espluga i Vimbodí, que més tard foren causa de molts litigis Era casat amb Gaia de Bas El 1181 féu un primer viatge a Sardenya amb la seva muller per defensar, juntament…
Institut del Territori
Urbanisme
Organisme creat a València l’any 2008, amb l’objectiu d’esdevenir un interlocutor de la ciutadania i dels àmbits professional, acadèmic i de les administracions locals dels Països Catalans, sobre temes de gestió i planificació territorial en clau mediambiental.
Compta amb un comitè assessor format per experts en el camp de l’ecologia, el medi ambient i la planificació territorial La seva seu és a l’edifici de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània OCCC de València Organitzen diverses activitats de divulgació i pretenen desenvolupar línies d’investigació en collaboració amb la Xarxa d’Universitats Joan Lluís Vives Publiquen Gaia Pensament global, territori i medi ambient
Adalbert
Història
Fill del vescomte Guitard de Barcelona.
Morí a l’expedició a Còrdova, organitzada per Ramon Borrell per tal d’ajudar al-Mahdī Deixà al monestir de Sant Cugat uns grans alous entre el Foix i el Gaià, llegat que originà una llarga lluita entre la seva família i la dels Sant Martí aquesta lluita provocà més tard un veritable moviment de secessió que esclatà en el regnat de Ramon Berenguer I
camp de treball
Història
Camp de concentració en el qual els reclusos són constrets a treballar ( treballs forçats
).
Durant la Guerra Civil de 1936-39 funcionaren als Països Catalans, organitzats pel govern republicà, alguns camps de treball per a presos polítics, com el dels Omells de Na Gaia Urgell Actualment, si bé el règim penitenciari espanyol procura que tot penat i fins i tot pres preventiu pugui exercitar el dret al treball, aquest mai no pot ésser imposat com a pena, ni tan sols de forma subsidiària
Domus de Castellar (Sant Martí de Centelles)
Art romànic
Aquesta fortalesa sembla ésser el solar de la família Congost, coneguda des del 1196, mentre que la domus es documenta el 1240 La família Congost es refongué vers el 1272 amb la Santa Coloma pel casament de Gaia de Congost amb Bernat de Santa Coloma Ara és un mas refet el segle XVIII, de la parròquia de Sant Pere de Valldaneu situat sota la cinglera, de cara al Congost
Castell de Seguer (Pontils)
Art romànic
El petit poble de Seguer és situat a la banda meridional del terme, al marge esquerre del Gaià Aquest nucli s’originà a l’edat mitjana al voltant del seu castell, el qual fou el continuador d’una torre de defensa que apareix documentada el 1077 Consta que en aquest any Guadall Guillem i Llop Sanç donaren a Bonfill Oliba, en alou, el puig de Seguer, proper a Santa Perpètua els donants, segons l’escriptura, exposaven que el tenien per aprisió i que posteriorment els havia confirmat aquesta propietat el comte de Barcelona Ramon Berenguer I El document fa menció de l’existència d’una torre a l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina