Resultats de la cerca

Llicenciat en dret, fou membre de la Federació de Joves Cristians Notari de Blanes, s’especialitzà en història local i religiosa Història de la Garriga tres volums, 1949, 1953, 1954, Història del santuari de la Mare de Déu del Vilar de Blanes 1952, Història del santuari de la Mare de Déu de Puig-graciós 1952, Els sants de la diòcesi de Barcelona 1957, Història del convent de Blanes 1958, etc

Conegut popularment com Joan Martí de la Garriga , començà a competir el 1906 El 1913 guanyà una etapa i la general final de la Volta a Catalunya A més, fou primer en la Volta al País Basc, sumada a quatre etapes, i campió d’Espanya L’esclat de la Primera Guerra Mundial li impedí participar en el Tour de França del 1914 El 1916 abandonà la competició Gaudí d’una gran popularitat

Publicà el seu primer dibuix als catorze anys 1933, a la revista  L’Avant El 1946 esdevingué dibuixant de plantilla a El Correo Catalán Collaborà també a Atalaya , Paseo , Paseo Infantil i, sobretot, a  TBO , Mundo Deportivo i Hoja del Lunes Exposà sovint a Barcelona des del 1948, així com a Ripoll, Gavà, Molins de Rei, Granollers, Vic i la Garriga El seu estil, típicament periodístic, és sintètic i resolt amb traços essencials Publicà els llibres de caricatures  Siluetes epigramàtiques 1951, amb text de Tomàs Roig i Llop i Gent de Granollers 1970

Membre del Club Esportiu i Social Institut Blancafort la Garriga CESIB la Garriga, participa en el Campionat de Catalunya des del 2002 En categoria júnior individual fou tercera 2002, 2003, en dobles fou subcampiona 2002 i campiona 2003, i en dobles mixtos fou tercera 2003 En categoria absoluta individual obtingué la tercera posició del Campionat de Catalunya en dues ocasions 2006, 2008 i la segona posició 2009 En dobles, fou segona de Catalunya 2004, 2007 En dobles mixtos aconseguí la tercera posició 2005 i la segona posició 2010 Es classificà en segon lloc al…

Competí com a professional 1954-66 amb l’equip suís Feru, que alternà amb l’Splendid francès, la Penya Solera 1955, el Reial Club Deportiu Espanyol 1956, el Faema 1957, 1963, l’Ignis 1958, 1964, el Kas 1959-62 i el Tedi 1965 L’any 1964 també formà part del Margnat i el Licor 43 i disputà el Tour de França Finalitzà la seva carrera als equips Olimpia i Ondina el 1966 Guanyà el Gran Premi de Catalunya i el Trofeu Jaumandreu 1953, el Gran Premi Ajuntament de Bilbao 1960 i les voltes a Guatemala i Andalusia 1965 Aconseguí victòries d’etapa a la Volta a Catalunya 1958, 1959, 1960, 1961, la…

Inicià la seva carrera l’any 1993 Fent parella amb Maite Garriga, guanyà la primera Challenge Nacional l’any 2005, fou campió de Catalunya en la modalitat estàndard 2006 i campió d’Espanya sènior 2008, 2009 Posteriorment fundà i dirigí l’escola Interdansa de la Garriga, especialitzada en balls de saló i ball esportiu Obtingué la titulació d’entrenador de ball esportiu en les modalitats estàndard i llatins, de jutge i de director de competició

La comunitat era mixta, de tipus beneficohospitaler, de regla i filiació desconeguda Existia ja al segle X en un predi de la família comtal de Barcelona Hi habità com a monja Quíxol, filla de Guifré el Pelós, on morí el 945 i on es conserva encara la seva tomba El 1256 era regit per una priora, Beatriu Al segle XIV l’hospital s’havia extingit l’església, però, restà sota la cura de beneficiats La capella actual al costat del mas Terrers, on es guarda el retaule gòtic de la fi del segle XV, de l’escola dels Vergós és obra probablement del segle XII, encara que la planta és més antiga

Acabà la carrera el 1904 Orientà el seu treball professional al Vallès Abans d’acabar els estudis reformà la casa materna can Mayol, avui can Raspall, a la Garriga, única obra seva neogòtica Fou nomenat arquitecte municipal de Cardedeu, l’Ametlla, la Garriga, Granollers, Llinars, Caldes de Montbui i la Roca La seva obra pot classificar-se en tres etapes Modernisme d’avantguerra 1903-14 —la Casa JBarbey 1910, la Torre Iris 1911, La Bombonera 1911 i la Casa JBarraquer 1913 formen l’anomenada manzana Raspall a la Garriga—, Modernisme de postguerra 1918-26 —…

Formada en patinatge artístic al Club Unió Esportiva La Garriga, debutà en competicions internacionals en l’Europeu júnior 1982 Quedà cinquena en el Campionat del Món 1986 i s’acomiadà de la competició d’alt nivell el 1988, després d’aconseguir el tercer lloc a la Copa d’Itàlia 1987 i de participar en la Gira Internacional d’Estiu Italiana 1988 Fou monitora de patinatge artístic a la UE La Garriga 1983-90 i entrenadora i directora tècnica del Club Patinatge Artístic Tona 1992-2012, del qual també formà part de la junta directiva Preparà els campions estatals Manel…