Resultats de la cerca
Es mostren 12920 resultats
epirogènesi
Geologia
Moviment tectònic d’elevació i d’enfonsament de grans extensions de l’escorça terrestre que no produeix cap plegament ni origina noves estructures en les roques.
Normalment s’ha produït un procés d’enfonsament que condueix a la formació de geosinclinals, acompanyat d’algunes oscillacions, i un procés de formació de grans conques intercontinentals Molts autors coincideixen a afirmar que després de cada període orogènic orogènesi hi ha un moviment epirogènic d’elevació que posa al descobert els plegaments que han estat iniciats en els geosinclinals
Divendres Negre
Economia
Als Estats Units, primer divendres després del Dia d’Acció de Gràcies (Thanksgiving Day) durant el qual els comerços fan grans descomptes.
Rep aquest nom per les grans aglomeracions que aquest dia hi ha als comerços i que converteixen els carrers en “zones negres” o, també, perquè és el dia que els comerciants en dificultats poden veure passar els seus comptes corrents de “números vermells” a “negres” gràcies al gran volum de vendes Tot i que la pràctica comercial del Divendres Negre data dels anys vint, és a partir dels anys vuitanta que es convertí en un dels dies de més facturació de l’any A Europa s’introduí gradualment molt més tard i a Catalunya la primera campanya important fou el 2015 A banda, el Divendres…
areng

Areng
Smithsonian Environmental Research Center (CC BY 2.0)
Ictiologia
Peix marí clupeïforme de la família dels clupeids, semblant a la sardina, però de dimensions més grans (pot atènyer uns 35 cm) i amb els opercles llisos.
De color blau fosc al dors, més clar als flancs i platejat al ventre té uns replecs adiposos característics als ulls Són peixos propis d’aigües fredes i de salinitat baixa Viuen a la part septentrional de l’Atlàntic, tant a les costes americanes com a les europees oceà Àrtic, costes de Noruega, mar del Nord, d’Islàndia, de Grenlàndia, britàniques, canal de la Mànega i part nord de les costes franceses al Bàltic n'existeix una raça de dimensions més petites Cap al sud, no travessen la isoterma de 12°C a la superfície No fan grans migracions, sinó que es mouen sempre dins àrees més…
economia intersticial
Economia
Terme d’economia industrial que es refereix a les possibilitats de creixement per a les petites i mitjanes indústries àdhuc en sectors dominats per les grans empreses.
Tot i reconeixent els avantatges comparatius de què gaudeixen les grans empreses, aquestes no poden aprofitar d’una manera exhaustiva totes les oportunitats de creixement, especialment en aquells productes els preus dels quals no permeten de carregar la part proporcional de les despeses d’investigació i desenvolupament ni tampoc els costs d’estructura, molt menys feixucs per a la petita i mitjana empresa
granívor | granívora
graner | granera
Persona que trafica en grans.
Atacama Large Millimeter Array

Les antenes de l’ALMA en una fotografia del desembre de 2012
ESO (CC BY 2.0)
Astronomia
Telescopi interferomètric de grans dimensions.
És format per un total de 66 antenes o radiotelescopis, dividides en un conjunt principal de 54 antenes, de 12 m de diàmetre, més un altre petit conjunt més compacte, format per 12 antenes de 7 m, i connectades mitjançant fibra òptica per a operar com un únic instrument fent servir la tècnica de la interferometria Les antenes poden adoptar diferents orientacions, amb línies de bases entre els 150 m i els 16 km, depenent del tipus d’observació que s’hi vulgui realitzar L’instrument és sensible a longituds d’ona entre 350 μm i 10 mm, i té una resolució espacial de 10 milisegons d’arc L’ALMA és…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina