Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt amb mànec De les dimensions d’un violoncel, és basat en una viola de gamba baixa El seu cos sembla el d’una guitarra, amb la taula harmònica lleugerament en forma de volta i dues obertures en forma de C Les sis cordes afinades com les de la guitarra mi, la, re, sol, si, mi, metàlliques i de tripa, es recolzen en un pont i estan fixades en un cordal com ara el del violoncel El mànec té 24 trasts fixos i el cap recorda una falç amb clavilles laterals L' arpeggione , o guitarra d’arc, fou inventat per JG Stauffer a Viena el 1823…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts amb mànec Es desenvolupà al sud d’Itàlia durant els segles XVI i XVII, amb trets propis de la guitarra i alguns del llaüt La part posterior de la caixa és bombada i està dividida en diverses peces o costelles La tapa harmònica té forma de vuit, i presenta una obertura acústica central decorada amb una roseta de pergamí plana o en forma d’embut Les cordes se subjecten amb una sèrie de botons situats a la part inferior, deixant el pont movible Les cordes, generalment metàlliques, estan distribuïdes en cinc…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt amb mànec Es desenvolupà al principi del segle XVI i desaparegué pels volts del 1650 El seu cos presentava escotadures pronunciades i la seva taula harmònica era molt bombada, amb dues oïdes en forma de ’f’ o ’s’ i una roseta central Les mides oscillaven entre els 90 i els 110 cm de llargada per uns 40 cm d’amplada En el batedor es trobaven trasts, normalment uns vuit, i el claviller era pla, en forma de fulla El nombre de cordes variava de nou a setze, les dues més greus de les quals eren bordons lliures A Itàlia era corrent…

En el seu sentit més ampli consisteix en una sèrie de peces vocals profanes, especialment madrigals madrigal , unides per un argument més o menys ben definit El primer teòric que definí i utilitzà el terme fou el musicòleg Alfred Einstein al principi del segle XX L’exemple més famós del gènere apareix en L’Amfiparnaso 1597 d’O Vecchi El compositor la subtitulà comedia harmonica , tot i que en el pròleg de la partitura la definí com a comedia musicale Es tracta d’una obra formada per un pròleg i tres actes per a cinc veus sobre un text dialogat, però sense individualització…

De pare neerlandès i mare alemanya, estudià als conservatoris de Lieja i de París El 1858 obtingué el càrrec d’organista de l’església de Sainte-Clotilde de París i el 1872 el de professor d’orgue del conservatori parisenc Amb les seves obres dedicades a aquest instrument en renovà el repertori, aleshores en decadència Les més notables foren Six pièces 1860, tres Pièces pour orgue 1878 i tres Chorals 1890 Escriví oratoris, com Ruth 1843-45 i Les Béatitudes ‘Les benaurances’, 1867-79, de grans proporcions i bellesa desigual Les obres més significatives són les dels darrers anys Quintet per a…

Fundada el 1255, la ciutat s’esmenta ja en documents del 1298 per les activitats musicals de l’església de Sant Nicolau i de la cort, que creà la seva capella musical el 1526 El creixement de la població durant el segle XVIII coincidí amb un increment de la vida musical i el començament de les representacions teatrals el 1724 Trenta anys més tard s’obrí el teatre de Drottningholm i el 1770 s’inaugurà l’Òpera Reial, on el 1773 s’estrenà la primera òpera sueca, Thetis och Pelée 'Tetis i Peleu' El 1782 s’inaugurà el Nou Teatre Suec, i el 1784 el Munkbroteater, dedicat a concerts de cambra, obrí…

La teoria de sèries s’ocupa especialment del cas infinit numerable Així, una sèrie és donada per una successió de nombres a₁ , a₂ , , a n , on a n és dit terme general n -èsim de la successió i una successió associada formada per les sumes parcials a₁ , a₁ + a₂ , a₁ + a₂ + a₃ , , a₁ + + a n , Simbòlicament hom representa una sèrie per , o bé a₁ + a₂ + a n + Si la successió de sumes parcials és convergent cap a un límit S , hom diu que la sèrie és convergent i de suma S En cas de no existir aquest límit, la sèrie és dita divergent Una sèrie és dita positiva o negativa segons que tots…

Forma binària tipus suite amb tres frases © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura És, juntament amb la forma ternària, un dels models formals més importants de la música i fou molt utilitzada en els moviments de dansa de la suite barroca Les dues parts d’una forma binària, que s’acostumen a representar per || A || A’ || o per || A || B ||, es caracteritzen per una complementarietat harmonicotonal, un parallelisme temàtic, una clara delimitació cadencial final i una relativa equivalència quant a dimensions ex 2 La repetició de cadascuna de les parts subratlla el seu caràcter bipartit D’altra…

Graduat en matemàtiques per l’Escola Normal Superior ENS de París 1957, obtingué el doctorat per la Universitat d’Estrasburg el 1966 Ha desenvolupat la seva trajectòria docent i de recerca successivament a l’escola militar Prytanée 1960-63, la Universitat d’Estrasburg 1963-66, la Universitat de París-Sud 1966-80, l’École Polytechnique 1980-86, la Universitat de París-Dauphiné 1985-95 i al centre de matemàtiques CMLA de l’ENS fins a la jubilació 2008, d’on fou nomenat professor emèrit Ha fet aportacions a la teoria dels nombres i, especialment, a l’anàlisi harmònica, camp en el qual, en…

Encara que atractives, algunes de les dades sobre Cambini, com ara que fou deixeble del pare Martini, que interpretà quartets amb F Manfredi, P Nardini i L Boccherini, o que contactà amb J Haydn, són dubtoses i no prou contrastades El primer fet cert que es coneix de la seva vida és que el 1770 s’establí a París El 20 de maig de 1773 tocà al Concert Spirituel, i pel desembre del mateix any l’editor Vernier li publicà els 6 Quartets , opus 1 Les seves obres foren editades amb una notable rapidesa, i cap al 1800 ja en tenia publicades unes 600 per a instrument Cambini s’adaptà bé a la Revolució…