Resultats de la cerca
Es mostren 336 resultats
Geoffroy Tory
Disseny i arts gràfiques
Literatura francesa
Gravador, tipògraf i escriptor francès.
Estudià a Roma, a Bolonya 1506 i a París, on s’especialitzà en filosofia i literatura encara tornà a Itàlia, el 1516 Fou corrector d’Henri Estienne, membre de la corporació dels llibreters a París 1518 i impressor reial 1530, i es dedicà sobretot a reformar els caràcters tipogràfics, i més endavant al gravat, amb disseny de lletres ornamentades, vinyetes, marques en tingué una de pròpia per a les seves obres, etc Escriví una mena d’art de tipografia i calligrafia, Le Champfleury 1529, a més de traduccions i edicions anotades d’autors clàssics
Martin Agricola
Música
Teòric i compositor alemany.
El seu cognom original era Sore, però va adoptar el nom llatí per destacar les seves arrels camperoles De formació autodidàctica, començà a exercir com a professor a Magdeburg el 1519 Pocs anys després, a la mateixa ciutat, obtingué un lloc de mestre de capella a l’escola llatina de l’església protestant Fou amic de l’impressor Georg Rhau, que publicà la major part de les seves obres, entre les quals destaca Musica instrumentalis deudsch 1529 La seva producció musical inclou motets llatins, composicions alemanyes a dues i tres veus per al calendari litúrgic protestant i peces…
Societat Catalana d’Edicions
Editorial
Editorial fundada el 1910 per Antoni Rovira i Virgili.
El 1915 l’impressor Ramon Tobella i Castelltort la hi comprà i la continuà fins el 1926 Publicà especialment assaigs, però també novelles, contes, poesia i alguna traducció Desl seixanta-tres volums editats cal destacar Etapes estètiques , de Ramon Casellas, Història dels moviments nacionalistes , de Rovira i Virgili, Proses bàrbares , de Prudenci Bertrana, Orígens del coneixement , de Ramon Turró, i Antologia de poetes catalans moderns , d’Alexandre Plana, a més d’obres de López-Picó, Pous i Pagès, Manuel de Montoliu, Alfons Maseras, Nicolau d’Olwer, etc El catàleg reflecteix un…
Antoni Viladevall
Arquitectura
Arquitecte.
Exercí també com a escultor i mestre fuster Es casà amb una filla de l’impressor Francesc Bro i Sala, el darrer de la cèlebre dinastia de llibreters El 1811, per herència, prengué possessió dels tallers d’impremta Bro —que vengué després—, de terres a Pujals dels Cavallers i de diverses cases de Girona Fou delegat pels gremis, el 1833, conjuntament amb Lluís Barnoya i Damià Roger, a la junta especial que preparà les festes celebrades a la ciutat pel jurament d’Isabel II Construí diversos habitatges particulars al carrer del Vern, on posseïa també una casa al número 10
Tomàs Raguer i Fossas
Folklore
Historiografia
Folklorista i historiador.
Fill d’Eudald Raguer i Batlle Féu estudis de farmàcia a Barcelona i, establert a Ripoll, inicià la recerca, recopilació i classificació dels documents i llibres dipositats a l’arxiu parroquial de l’església de Sant Pere i aplegà materials i objectes diversos relatius al folklore i a la història de la seva contrada Juntament amb d’altres estudiosos, creà, el 1929, l’Arxiu Museu Folklòric de Sant Pere de Ripoll Fou també l’ànima de la revista Scriptorium fundada per ell, juntament amb l’impressor Daniel Maideu i Auguet, el 1922 i hi publicà nombrosos treballs Vinculat al Centre…
Gazeta de Barcelona
Periodisme
Periòdic setmanal publicat a Barcelona des de la fi del segle XVII.
El 1641 era escrita en català i, almenys des del 1695 era editada per l’impressor Rafael Figueró Publicada amb títols diversos, s’interrompé el 1714 El 1716 obtingué el privilegi d’edició Josep Teixidor , que la titulà Noticias de Diferentes Partes Venidas a Barcelona Des del 1750 es titulà novament Gazeta Des del 1763 la publicació fou continuada per Tomàs Piferrer i els seus successors Al començament del segle XIX era bisetmanal la seva publicació degué suspendre's amb motiu de la guerra del Francès A mitjan segle XIX fou publicat un diari amb el nom de Gaceta de Barcelona…
Joan Vilaseca i Masferrer
Literatura catalana
Escriptor.
Era industrial impressor Fou membre del Centre Republicà i es destacà per la seva actitud catalanista i progressista, per la qual fou desterrat alguns cops Collaborà a La Veu Sallentina i dirigí el periòdic La Xispa Elèctrica 1911 Publicà el volum Recull de poemes 1927 i Sallent 1928 Entre el 1885 i el 1910, estrenà a Sallent o a Manresa diverses comedietes i sarsueles L’última calaverada , publicada a Manresa el 1895, La belligerància , L’any nou i l’any vell , Flor solitària i La festa de l’arbre i el 1918, el quadre dramàtic Víctimes del mar Fou conegut com a Juanitu…
,
Juntas de Defensa del Carlismo
Partit polític
Agrupació política carlista sorgida en diversos indrets d’Espanya el 1962, que pretengué d’aplegar al seu voltant els antics militants integristes i “carlooctavistes”.
Com a característica comuna, els seus membres rebutjaven la ideologia socialista del Partit Carlí i el lideratge dinàstic de Carles-Hug de Borbó-Parma En la majo-ria de les seves activitats, actuà amb la Regencia Nacional Carlista dE Estella RENACE i agents dels cossos de seguretat de l’Estat franquista Adoptà oficialment la línia ideològica del I Congrés d’Estudis Tradicionalistes octubre 1964 i a Catalunya el moviment fou liderat per Juan Casañas, José Hernández Navarra i Jaime Vives Suriá impressor a Barcelona de l’aparell propagandístic El 1970 la majoria de Juntas s’adherí a…
Francesc d’Assís Marull i Savalls
Literatura catalana
Escriptor.
Aprengué l’ofici patern de sabater i fou administratiu i impressor Collaborà a La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa i la premsa empordanesa i de Girona Publicà poemes en castellà Bosquejos , 1887 Quejas y arrullos i en català Fulles i flors , 1884 Engrunes , 1889 Aires de l’Empordà , 1891, i Quatre flors , 1904 de tema religiós, llegendari, costumista, paisatgista i cosmopolita — A Franklin —, molts dels quals foren premiats en certàmens locals i representatius de la confluència de certa tradició popular amb models jocfloralescos i lectures de poetes com Bécquer i…
,
Jan Alexander Gorczyn
Música
Impressor, musicògraf i, potser també, compositor polonès.
No es coneix gairebé cap dada sobre la seva vida Publicà el diari polonès més antic, "Merkuriusz ordynaryjny w Polsce", fundat el 1661, tot encarregant-se ell mateix de supervisar les tècniques editorials i corregir les proves d’impremta Entre les seves obres hi ha una Tabulatura muzyki, albo Zaprawa muzykalna Cracòvia, 1647, un manual simplificat sobre els fonaments bàsics de la música dedicat més a aficionats que no pas a professionals A més de les seves activitats editorials i literàries, probablement fou també compositor Almenys consta com l’autor d’una obra coral titulada Guade , avui…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina