Resultats de la cerca
Es mostren 2736 resultats
Pere d’Amer
Cristianisme
Religiós mercedari.
Ocupà a Barcelona el càrrec de general de l’orde el 1262 i en publicà, deu anys després, les primeres constitucions, per les quals aquest orde es regí fins a la introducció dels mestres generals sacerdots Conseller de Jaume I, fou enviat com a ambaixador a Castella i a Portugal
Tespis
Literatura
Teatre
Poeta i actor grec.
Segons la tradició atenesa, fou el creador de la tragèdia grega en introduir els espectacles dionisíacs als diversos pobles gràcies a la seva companyia d’actors ambulants amb la introducció de l’actor, la màscara, el pròleg i el recitat, transformà el ditirambe en acció dialogada entre cor i corifeu
Ya‘qob ben Ismael
Cristianisme
Sacerdot samarità, autor d’uns annals (Et-Tolide, 747).
L’obra consta d’una introducció de l’autor sobre el càlcul de les festivitats jueves i d’una part històrica redactada per El’azar ben ‘Amram Conté una llista de sacerdots suprems i de famílies samaritanes establertes a Egipte, Palestina i Damasc, i fou continuada per autors anònims fins el 1860
Coŀlecció Popular Barcino
Portada d’un llibre de la Coŀlecció Popular Barcino
© Fototeca.cat
Sèrie de llibres iniciada per Editorial Barcino (1925), amb uns dos-cents cinquanta títols publicats.
Comprèn un gran camp de matèries llengua, literatura, història, ciència, geografia, dret, etc Són llibres breus, en forma de resum o d’introducció, dirigits a un públic molt ampli Impulsada per Pompeu Fabra, que hi publicà diversos llibres, la coŀlecció s’ha dedicat especialment a promoure l’estudi de la llengua catalana
Pere Llopis
Literatura catalana
Franciscà i traductor.
Vida i obra Visqué en temps d’Alfons el Magnànim Possible traductor de les Antiquitats judaiques de Flavi Josep, editades a Barcelona el 1482, i que van precedides per una introducció històrica basada en sant Jeroni Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel
baló intragàstric
Medicina
Tècnica terapèutica de l’aparell digestiu destinada a combatre l’obesitat, principalment la mòrbida.
Consisteix en la introducció, mitjançant fibrogastroscòpia, d’un baló, normalment de silicona, a la cavitat gàstrica, que un cop collocat s’infla fins a un volum variable amb un sèrum fisiològic estèril El baló inflat produeix una disminució del volum de l’estómac i, per tant, una sensació de sacietat amb menys quantitat d’ingesta
digestor
digestor de 60 m 3 de capacitat per a la producció de biogàs (~110 m 3 /dia)
© Fototeca.cat
Química
Recipient hermèticament tancat i prou resistent per a suportar pressions de l’ordre de 0,8-1 MPa, el qual hom empra per a efectuar la digestió
.
Pel sistema de càrrega hom classifica els digestors en discontinus i continus Habitualment aïllats tèrmicament, poden ésser dotats de mecanismes d’agitació i calefacció L’agitació és realitzada per mitjans mecànics, per recirculació de la mateixa càrrega o part del gas introduït, o bé pel corrent provocat per la introducció brusca de la càrrega
Associació de Pilots de Muntanya d’Espanya
Esports aeris
Club de vol de muntanya amb seu a Barcelona.
Coneguda com APME, duu a terme vols amb avió a motor i amb ultralleuger en zones muntanyoses En collaboració amb l’Aeroclub Aviadores de Montaña de Aragón, organitza cursos d’introducció al vol de muntanya adreçats a pilots privats i d’ultralleuger La seva zona de vol habitual són els Pirineus, seguida dels Alps
cassida
Literatura
Forma estròfica àrab.
Consta de 30 a 150 versos, els darrers hemistiquis dels quals són monorims És integrada per tres parts una introducció amorosa nasīb , la descripció d’un viatge al desert raḥil i un panegíric madīḥ o sàtira hiǧā' Ja d’època preislàmica, la cassida constitueix, formalment i lingüísticament, el model inalterable de la poesia àrab clàssica
Pierre Morestel
Filosofia
Història
Filòsof lul·lista francès.
Rector de Saint Nicolas de la Taille, canonge d’Évreux i preceptor del duc d’Elbeuf, a qui dedicà tres de les seves obres lullianes Academia Artis Kabbalisticae 1611, Regina omnium scientiarum 1631 i Encyclopaedia sive artificiosa ratio et via circularis ad Artem Magnam Raymundi Lullii 1646, veritable introducció a l’art de Llull
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina