Resultats de la cerca

Professor a la Universitat de Kyoto, compartí el premi Nobel de química del 1981 amb R Hoffmann , pels seus treballs d’aplicació de la mecànica quàntica a l’estudi dels orbitals fronterers en relació amb la reactivitat de les molècules

Debutà el 1930 amb Chanbara fufu ‘Un amor íntim’ Lligat a una temàtica social intimista, té una visió idíllica de la humanitat, visió sovint sentimental Ha dirigit, a més, Menshi ‘L’arròs’, 1952, O-kaasan ‘La mare’, 1952, Ani imoto ‘Germà i germana’, 1953, Fu fu ‘La parella’, 1953, Ukigumo ‘El núvol’, 1955, Aki tachinu ‘Ja ha començat la tardor’, 1961 i Midareru ‘Brossam’, 1964

Durant el període de depressió econòmica dirigí films de caire realista sobre temes socials, tendència que aviat abandonà per conrear un tipus de cinema d’anàlisi psicològica Naniwa hika ‘Elegia de Naniwa’, 1936, Gio no shimai ‘Les germanes de Gio’, 1936 Els anys quaranta, època d’exaltació nacionalista, hagué d’abandonar aquest tipus de cinema i realitzar films històrics, però aviat reprengué el gènere anterior, on produí pellícules molt interessants Saikaku ichidai onna ‘Vida d’una dona galant’, Ugetsu monogatari ‘Narracions de la lluna pàllida d’agost’ i Sansho dayu ‘L’intendent Sansho’,…

Hereu de K Mizoguchi, alternà films històrics com Genji Monogatari ‘Els contes de Genji’, 1951, premiat a Canes, amb temes contemporanis Konzi 1961, Onna no Kunsko ‘Decoració per dona’, 1961, Sono yo wa wasurenai ‘Mai no podré oblidar aquella nit’, 1962, Uso ‘Mentida’, 1963, etc

Estudià a la Universitat de Waseda i s’inicià com actor i autor teatral En acabar els seus estudis entrà a treballar amb la productora Nikkatsu i començà a dirigir D’entre els seus films, en els quals, distanciant-se de la subtilesa dels cineastes de la generació anterior, adopta un to directe i sovint visceral, es destaquen Nusurameta Yokubo ‘Desig robat’, 1958, Akai Sastui ‘Intent d’homicidi’, 1964, Ningen Johatsu ‘L’evaporació de l’home’, 1967, Fukusku suru wa ware ni ari ‘La venjança és meva’, 1979, Eijanaika ‘Per què no', 1980, Narayama Bushiko ‘La balada de Narayama’, premi del festival…

Pioner del cinema del seu país i capdavanter de la seva avantguarda amb Kurutta Ippeiji ‘Una pàgina de bogeria’, 1926, estudià més tard a Europa, on cultivà el realisme cap als anys trenta Després de la Segona Guerra Mundial utilitzà el color a Jigoku-mon ‘La porta de l’infern’, 1953, que li valgué un premi a Canes, i continuà en actiu fins els anys seixanta, després d’haver dirigit més d’un centenar de films

Pertany a la generació d’artistes sorgits del període de creixement econòmic del Japó del final dels anys vuitanta La seva obra transmet una visió crítica de la societat nipona actual i del seu lligam amb el món occidental, especialment els EUA Format a la universitat nacional de belles arts i música de Tòquio, s’especialitzà en art tradicional Utilitzant tant les belles arts com els mitjans digitals i comercials, esborra les fronteres entre alta cultura i cultura popular, en un intent de contribuir al rejoveniment de l’escena artística japonesa El MoMA de Nova York ha incorporat obra seva al…

Fundador al seu país de l’avantguardisme dels anys vint, s’adscriví al cinema realista dels anys trenta — Hodaku no Machu ‘La ciutat despullada’, 1936—, i posteriorment Mao li encomanà l’organització del cinema xinès De retorn al Japó es consagrà als films històrics medievals com Kuroda sodo ‘Guillem Tell’, 1956 i Koi ya Koi nasuna Koi ‘La guineu boja’, 1962

El 1934 entrà com a aprenent de laboratori en una petita productora, on ascendí fins a director artístic, i el 1942 passà a l’estudi Shochiku, un dels més importants de l’època Fou autor d’un gran nombre de guions i collaborà amb directors importants, especialment amb Kenzo Mizoguchi i Kimisaburo Yoshimura Amb Yoshimura, l’any 1950 fundà la productora Associació del Cinema Modern Hi debutà com a director l’any següent amb el llargmetratge Aisai Monogatari ‘La història de la meva estimada esposa’, en què relatava la relació i la pèrdua de la seva primera muller El 1952 estrenà el film d’…

De formació pictòrica, inicià la seva carrera amb Otoshiana ‘El parany’, 1962, Sunna no Onna ‘La dona de sorra’, 1964, Tanin no kao ‘El rostre d’un altre’, 1966, etc, interrompuda pel fracàs econòmic de Summer soldiers 1972 El 1984 realitzà un documental sobre l’obra d’Antoni Gaudí Posteriorment dirigí Rikyu 1989 i Basara-The Princess Goh 1992