Resultats de la cerca

Extrem esquerre conegut amb el sobrenom de Rateta per la seva habilitat i rapidesa Fou jugador durant quatre temporades 1949-53 del Reial Club Deportiu Espanyol, equip amb el qual disputà 80 partits de Lliga a primera divisió i anotà 37 gols, 15 d’aquests en la campanya 1951-52 En deixar l’Espanyol actuà amb el Centre d’Esports Sabadell 1953-54, club en el qual ja havia jugat la temporada 1942-43 L’any 1950 disputà dos partits amb la selecció catalana

Extrem, la temporada 1969-70 fitxà pel Sabadell, provinent del Betis, equip on es formà Amb l’equip vallesà jugà tres temporades a primera divisió i una a segona 1972-73 i formà part de l’equip que, per primera i única vegada en la seva història, participà en una competició europea, la Copa de Fires 1970 Després passà al Múrcia, l’Elx i el Salamanca, tots a primera, i finalment al Palència Fou internacional sub-23

Es proclamà campió de Catalunya en categoria individual 1992 i dos anys més tard en categoria de dobles, fent parella amb Juan Carlos Báguena 1994 Com a tennista professional, participà en tres proves del circuit de l’ATP 1992

Competí representant el Gimnàs Pac-Dom de Mollet del Vallès Es proclamà campió de Catalunya d’aixecament de banca en categoria màster 2 2008 i d’Espanya en la categoria, més de 125 kg 2009 El 2011 es desvinculà de la Federació Catalana de Físic Culturisme i s’afilià a l’Associació Espanyola de Powerlifting

Interior dret, destacà a l’Athletic Club de Bilbao i fitxà pel FC Barcelona 1918-20 Disputà 55 partits amb l’equip blaugrana i marcà 37 gols, incloent-hi breus actuacions en la temporada 1922-23 Obtingué la Copa 1920 i dos Campionats de Catalunya La temporada 1920-21 passà al Martinenc, club en què jugà fins a la temporada 1925-26, exceptuant-ne la de 1923-24, en què fou jugador del RCD Espanyol Disputà un partit amb la selecció catalana

Especialitzat en les proves de velocitat, s’inicià al Club Natació Reus Ploms i també corregué per al Nike International, però tingué una carrera curta Amb tan sols dinou anys ja fou campió de Catalunya dels 200 m i un any després pujà al podi dels 100 m en el Campionat d’Espanya absolut, essent seleccionat per córrer els relleus 4 × 100 m en el Campionat del Món 1997 Participà també en pista coberta 1997 i en els Mundials a l’aire lliure 1999 En 100 m fou subcampió d’Espanya 1999 i tercer 1997, 1998, i campió en 60 m en pista coberta 1997 També fou campió català dels 100 m 1999 i dels 60 m…

Formà part de l’equip del Futbol Club Barcelona que guanyà tres Campionats de Catalunya 1950, 1952, 1953, dues Lligues 1953, 1954 i sis temporades seguides la Copa del Generalísimo 1951-56 El 1955 rebé la Medalla de la Ciutat al Mèrit Esportiu

Formà part del grup fundacional de l’Sport Ciclista Català, on ocupà tasques de tresorer i vicepresident abans de ser nomenat president honorari Treballà en la creació del Club Tàndem i fou cap consular de la Unió Velocipèdica Espanyola a Barcelona

Competí amb la Penya Ciclista Nicky’s 1956 i la Unió Ciclista Terrassa 1957 Posteriorment es dedicà a l’excursionisme dins el Club Ciclista Sant Pere Nord, que presidí 1986-95 El 1986 entrà a la junta directiva de la Federació Catalana de Ciclisme en qualitat de president de la Comissió de Cicloturisme, càrrec que es perllongà fins el 1993 Durant la seva gestió, es duplicaren les llicències cicloturistes de 1000 a 2000 i organitzà diverses edicions de la Festa del Pedal El 1989 muntà la primera Estada Cicloturista

Competí per l’Integra 2 de l’Hospitalet i el FC Barcelona Fou campió de Catalunya de 100 m 2002, 2004 i de 200 m 2004 També es proclamà campió d’Espanya de 4 × 100 m 2005 amb l’equip del Barça