Resultats de la cerca
Es mostren 114598 resultats
les Injúries
Església
Santuari (la Mare de Déu de les Injúries) de la vila de Callosa d’en Sarrià (Marina Baixa), radicat a l’esglèsia de l’antic convent de caputxins de Sant Sebastià.
La imatge, segons la tradició, havia estat donada a la població per Jaume I i sofrí vexacions en una incursió musulmana És patrona de la vila
les Refoies
Masia
Masia del municipi de Forcall (Ports), al nord del terme, vora el límit amb el de Villores, al vessant oriental de la serra de les Refoies, que forma el límit amb Aragó.
les Vilaredes
Caseria
Caseria del municipi de Castellnou de Bages (Bages), a la vall de la riera de Tordell o de Sant Cugat, afluent per l’esquerra del Cardener, entre les serres de Castelladral i de Castellnou.
Hi ha l’església sufragània de Santa Eulàlia, antiga parroquial
les Setenes
Zona de regadiu del municipi de Canals (Costera), a l’antiga horta Major, a l’W de la vila, regada per la séquia de les Setenes, que pren l’aigua del riu dels Sants.
les Viles
Masia
Important masia del municipi de Rupit i Pruit (Osona), dins l’antic terme de Pruit, als vessants orientals de Collsacabra, prop de l’antiga església sufragània de Sant Llorenç Dosmunts, dita popularment de les Viles
.
És un gran casal, amb moltes ampliacions, documentat des del 1117 Prop dels fonaments de la casa s’han trobat restes romanes
les Canals
Partida
Partida de l’horta i municipi de Lleida (Segrià), a l’esquerra del Segre, al S d’Alcoletge, terme del qual procedeix la séquia de les Canals, que desguassa al Segre a l’E de Lleida.
les Alegries
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de les Alegries, del municipi de Lloret de Mar (Selva), situat, riera de Lloret amunt, a uns 3 km de la vila; dóna nom a un veïnat anomenat també de la Sagrera
.
L’església, romànica, fou l’antiga parròquia de Sant Romà de Lloret, traslladada el 1522 vora la mar
les Serres
Masia
Masia del municipi de Navès (Solsonès), al costat de la qual hi ha l’església de Sant Martí de les Serres, antiga sufragània de la parròquia de la Selva, que havia pertangut, des del 1088, a l’església de Solsona.
És a 1 247 m alt, al cim d’un contrafort meridional de la serra de Busa
Les lecanorals
Caràcters microscòpics principals de les lecanorals Hom ha representat els ascs i les paràfisis aproximadament a la mateixa escala i les espores Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol, que tenyeix de color blau més o menys intens les estructures amiloides A Lecanora allophana lecanoràcies, B Bacidia rosella bacidiàcies C Tephromela atra tefromelatàcies D Buellia punctata fisciàcies, E Squamarina gypsacea esquamarinàcies, F Candelariella aurella candelariàcies G Rinodina albana fisciàcies, H Catillaria chalybeia catillariàcies, I Umbilicaria cylindrica…
Les astèrides
Entre les astèrides raregen els arbres i els arbusts les flors són entomòfiles i sovint zigomorfes, gamopètales i amb un sol verticil d’estams Les astèrides són les més evolucionades de totes les dicotiledònies Tot i les nombroses excepcions que hi ha, solen tenir les flors pentàmeres, tetracícliques, amb un sol verticil d’estams i un gineceu format per dos carpels soldats És freqüent que les flors s’agrupin en inflorescències denses, que funcionalment són equivalents a una sola flor pseudant, com és el cas de l’escardot Dipsacus sylvestris , que veiem a la fotografia En aquesta planta les…