Resultats de la cerca
Es mostren 842 resultats
John William Strutt Rayleigh
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic anglès, tercer baró Rayleigh.
Estudià a Cambridge i durant el període 1879-87 ocupà la càtedra de física d’aquesta universitat, com a successor de Maxwell Fou president de la Royal Society 1905 Féu treballs notables en diversos camps de la física els líquids, les vibracions, l’electricitat, la capillaritat, el nombre d’Avogadro, etc Descobrí, amb Ramsay, l’argó 1814 Són importants, especialment, les seves recerques sobre la difusió de la llum i la visió dels colors, com també sobre el color blau del cel El 1904 rebé el premi Nobel de física
calor específica
Física
Energia que ha de rebre la unitat de massa d’una substància perquè la seva temperatura s’elevi una unitat (un grau).
El seu valor depèn de les condicions de pressió i volum en què hom ha efectuat l’increment de temperatura per tant, poden ésser definides una infinitat doble de calors específiques això no obstant, correntment hom només en considera dues la calor específica a volum constant Cv i a pressió constant Cp en general, aquesta darrera és sempre més gran que la primera El quocient Cp/Cv és representat per la lletra γ Hom es refereix a Cp en parlar de calors específiques de substàncies poc compressibles sòlids i líquids
flux
Economia
Corrent de recursos establert entre sectors, agents econòmics o àrees geogràfiques.
Hom parla de fluxos reals quan són recursos físics béns i serveis, i de fluxos monetaris si hom es refereix a actius líquids Les magnituds flux representen un moviment més o menys regular de béns que engrosseixen un determinat fons o estoc Aquests estocs capital, patrimoni, productes emmagatzemats només es poden incrementar mitjançant la incidència de magnituds flux renda, ingressos, productes acabats, que l’expressen sempre en quantitat per unitat de temps El concepte de flux és utilitzat per la comptabilitat estatal per a determinar macromagnituds, com el PNB, i per a l’…
hidrogenació
Alimentació
Tractament químic aplicat a greixos naturals destinats a l’elaboració d’aliments.
Consisteix en una saturació dels dobles enllaços dels àcids grassos per hidrogenació catalítica amb níquel, seguida de refinació i eliminació del catalitzador Millora les característiques sensorials i l’estabilitat dels greixos molt insaturats Hom l’anomena també enduriment , puix que permet, a partir dels greixos líquids, d’obtenir-ne de sòlids, útils com a primera matèria de margarines i shortenings greixos concrets Una hidrogenació excessiva elimina els àcids grassos poliinsaturats essencials, la qual cosa obliga a una hidrogenació selectiva que no arribi a una total saturació…
hidrogel
Química
Gel col·loidal en el qual l’aigua és el solvent.
El 2002 començaren a aparèixer hidrogels de resposta ràpida Aquests materials són polímers que s’inflen en contacte amb l’aigua i responen a determinats estímuls externs, com irradiació de llum, un canvi de pH o l’aplicació d’una força Normalment estan basats en molècules proteíniques, per la qual cosa formen micelles poroses en contacte amb l’aigua D’altra banda, s’ha desenvolupat un gel fet de nanotubs de carboni, que són petits nanotubs disposats en la mateixa direcció en una matriu polimèrica El material resultant és cristallí i té una estructura i propietats semblants a les dels…
Jean-Antoine Nollet
Física
Físic francès, conegut també com a abbé Nollet
.
Descobrí el fenomen de l’osmosi dels líquids 1748 i fou el primer a demostrar amb una experiència personal immersió al riu Sena que el so també es propaga dins l’aigua Inventà el primer electroscopi 1747, format per dos fils de lli dels quals penjaven dues boles de suro, i, tres anys més tard, l’electroscopi de làmines d’or Féu molts experiments amb l’ampolla de Leiden i amb altres aparells productors d’electricitat, no solament per divertir els seus contemporanis, sinó també amb finalitats terapèutiques Per això hom el considera el fundador de l’electroteràpia empírica
Accademia del Cimento
Acadèmia científica fundada el 1657 a Florència per Leopoldo de Medici, seguint l’exemple de l’Accademia dei Lincei i l’ensenyament de les doctrines de Galileo Galilei, recollit pels seus deixebles.
Tingué com a objectiu l’estudi dels mètodes experimentals i de la física moderna Els primers experiments foren fets sobre la pressió de l’aire, els efectes del buit, la congelació dels líquids, les propietats de la calor, la propagació del so i de la llum, qüestions d’astronomia i de ciències naturals, etc Tingué relacions directes amb les altres acadèmies científiques europees, particularment amb l’Académie des Sciences, de París, i la Royal Society, de Londres Publicà uns Saggi Florència, 1666, que permeten d’establir la important contribució que féu al moviment científic de l’…
suctors
Protistologia
Classe de protozous d’aigua dolça o marins, incolors.
Tenen una mida inferior a 100 μ, susceptibles de reproduir-se sexualment o per gemmació, en el qual cas es forma una gemma amb dues bandes ciliars que es desprèn i neda lliurement més tard va cap al fons i dóna lloc a l’adult, que té el cos pedunculat, es fixa a un suport i perd els cilis Tenen unes prolongacions filiformes o tentacles, que segreguen una substància enganxosa S'alimenten de preses, també protozous, de forma passiva, esperant que passin i restin adherides a llurs tentacles, a través dels quals els xuclen els líquids orgànics El gènere més important és l’acineta
alimentació artificial
Alimentació en què hom substitueix la via oral per d’altres (enteral o parenteral) normalment no utilitzades.
Hom parla d' alimentació enteral o per sonda quan l’aliment és administrat directament a l’estómac mitjançant una sonda introduïda des del nas o bé quan, amb una intervenció quirúrgica, la sonda s’introdueix a l’estómac o a l’intestí a través de la paret abdominal enterotomia Hom utilitza aliments líquids o convenientment triturats L' alimentació parenteral o intravenosa, o “gota a gota” consisteix en l’administració de l’aliment directament a la vena Hom subministra solucions de substractes químics senzills glúcids, aminoàcids, greixos, vitamines, ions i aigua Hom prefereix la…
hidrogenació
Química
Reacció que s’esdevé entre l’hidrogen molecular i un compost orgànic en presència d’un catalitzador.
Hom pot diferenciar-ne dos tipus la d’addició o de saturació , en la qual l’hidrogen s’afegeix a un doble o triple enllaç sense trencar-lo, i la destructiva o hidrogenòlisi Els composts acetilènics fixen amb facilitat dues molècules d’hidrogen en presència d’un catalitzador, i els composts carbonilats, com els aldehids i les cetones, són reduïts amb facilitat a l’alcohol corresponent La hidrogenació catalítica és la producció de combustibles líquids per hidrogenòlisi del carbó Fou emprada durant la Segona Guerra Mundial i té aplicació en l’obtenció de l’alcohol metílic i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina