Resultats de la cerca

S’inicià l’any 1972 al gimnàs Eurytmia i posteriorment passà al Patronat de Promoció Cultural i Esportiva de Vilanova i la Geltrú, al Grupo Cultura Covadonga de Gijón i al Club Natació Granollers, sempre entrenada per Jaume Miró Fou campiona d’Espanya juvenil 1976, 1977 i absoluta 1979 Guanyà l’or als Jocs Mediterranis 1979 i participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980, on fou finalista Abandonà la competició l’any 1981 a causa d’una lesió i passà a ser entrenadora del CN Granollers

Els Barcelona Dragons perden per 38 a 24 davant els Frankfurt Galaxy la final de la NFL Europa, nom que rep actualment la Lliga Mundial de futbol americà que l’equip de Barcelona va guanyar el 1997 Una de les claus del resultat és la lesió del millor home dels Dragons, el runningback Lawrence Phillips, en el segon quart del partit La final es juga a Düsseldorf, tot i que els Dragons eren oficialment l’equip local per la seva millor classificació durant la temporada regular

S’inicià en vela lleugera al Club de Vela Calella, i competí en les classes finn i flying dutchman Ha estat campió d’Espanya en dues ocasions i campió del món 1987 amb Luis Doreste El mateix any guanyà la medalla de bronze en el Campionat d’Europa Retirat per una lesió, fou director esportiu de vela durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 També ha dirigit el Centre Municipal de Vela i la Fundació Navegació Oceànica Barcelona, organitzadora de la Barcelona World Race

Jugador del Futbol Club Barcelona amateur , es retirà per culpa d’una lesió i el 1958 obtingué el títol d’entrenador La temporada 1958-59 entrà al cos tècnic del Barça i dirigí l’equip infantil fins el 1977, quan passà a ser coordinador del futbol de base amb Joan Martínez Vilaseca Destacà com a descobridor de talents Considerat l’ànima de la Masia, antiga residència dels joves jugadors barcelonistes, la nova residència, inaugurada el 2011 a Sant Joan Despí, porta el seu nom

Membre del Centre Excursionista de Catalunya, disputà diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya en la modalitat d’esquí alpí També participà en els Campionats de Catalunya de salts d’esquí 1934 i guanyà les proves d’aquesta especialitat del Trofeu Josep Maria Blanc 1942 Participà en la fundació de l’Ski Club Camprodon 1934 i el Club Esquí Supermolina 1948 El seu fill Felip fou seleccionat per als Jocs Olímpics d’Hivern de Squaw Valley 1960, però una lesió impedí que hi participés

La luxació més freqüent és la traumàtica , que s’esdevé a causa d’una violència exterior i que va acompanyada generalment de lesió de lligaments Com més mòbil és l’articulació, més exposada hi és així, les luxacions més freqüents són les de les espatlles i els colzes La luxació patològica té com a causa la destrucció de les extremitats òssies artritis, osteomielitis Les luxacions congènites la de l’anca és la més freqüent es caracteritzen per la facilitat en la reducció i per la freqüència de les recidives

Defensa esquerre format al Reial Club Deportiu Espanyol, fou cedit al Terrassa Futbol Club 1958-61 i el Centre d’Esports Sabadell 1962, malgrat que debutà a primera divisió el 5 de novembre de 1961 amb l’equip espanyolista Incorporat al primer equip de l’Espanyol 1962-70, jugà 171 partits de la Lliga Després fitxà per la Unió Esportiva Sant Andreu 1970-73, a la segona divisió, però tan sols disputà una trentena de partits a causa d’una lesió Finalitzà la seva carrera a l’Artiguense, la temporada 1973-74

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1941-45, però no debutà a la Lliga fins el 7 de novembre de 1943 Destacà com un extrem dret molt ràpid, fins que l’última jornada de la temporada 1943-44 una greu lesió truncà la seva carrera Reaparagué al final de la temporada següent, però deixà el Barça, amb el qual guanyà una Copa 1942 i una Lliga 1945, havent jugat 29 partits Formà part del Centre d’Esports Sabadell 1945-46, a la segona divisió, on, després de jugar 16 partits, es retirà

S’inicià en el Club Sant Gervasi de Barcelona Guanyà l’Obert de França en categoria júnior individual 2001 Esdevingué jugador professional sota les ordres del tècnic William Pato Álvarez El seu millor resultat en el circuit de l’Associació de Tennistes Professionals ATP fou el dels quarts de final del torneig de Viña del Mar 2006 Aquell mateix any assolí el número 222 al rànquing de l’ATP, però una greu lesió provocà la seva retirada Resideix a Austràlia on exerceix d’entrenador en el circuit de tennis professional femení