Resultats de la cerca
Es mostren 1338 resultats
Halifax
Ciutat
Ciutat del comtat metropolità de West Yorkshire, Anglaterra, a la vora del Hebble.
És un centre comercial i un nucli industrial indústria tèxtil llana, fibres artificials, catifes, maquinària tèxtil i siderúrgia
adomassat | adomassada
Indústria tèxtil
Semblant al domàs; que conté elements d’aquest teixit.
És aplicat especialment al teixit de lli, cotó o llana, fabricat segons la mateixa tècnica que el domàs
Logrosán
Municipi
Municipi de la província de Càceres, Extremadura, situat al peu de la serra de Guadalupe i drenat pel riu Ruecas, afluent del Guadiana.
Les pastures i deveses han afavorit el desenvolupament de la ramaderia bestiar de llana La indústria predominant és la química
Higuera de Vargas
Municipi
Municipi de la província Badajoz, Extremadura, drenat pel riu Alcarrache, afluent del Guadiana.
L’economia es basa principalment en el sector primari agricultura cereals, llegums, oliveres i ramaderia bestiar de llana i porcí
Constitució Havents a cor
Es promulga la constitució Havents a cor, que prohibeix la importació dels draps de seda, d’or i de llana
Sliven

Monument de Hadji Dimitar, a Sliven
Oficina de Turisme de Bulgària
Ciutat
Ciutat de la província de Burgas, Bulgària, al S dels Balcans (Stara Planina) orientals.
Centre tèxtil produeix la tercera part dels teixits de llana del país, té també fabricació de maquinària i de productes alimentaris
Masamet
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, Occitània, al departament de Tarn, França.
Situada al cantó nord de la Muntanya Negra, al SE de Castres, és un centre important del cardatge de la llana
Montemolín
Municipi
Municipi de la província de Badajoz, Extremadura, situat al vessant N de la Sierra Morena i drenat pel riu Viar.
Les activitats del sector primari són les més destacades del terme, i sobretot la ramaderia, especialitzada en el bestiar de llana
Francesco de Marco Datini
Economia
Mercader.
Començà la seva fortuna a Avinyó, aleshores capital papal, on residí del 1350 al 1382 i on fundà la seva primera companyia El 1382 tornà a Prato, des d’on dirigí les companyies que anà creant les mercantils de Florència 1383, de Pisa 1383, de Gènova 1392 i de Barcelona 1393, nascuda com a filial de la de Gènova i independitzada des del 1396, amb les filials de València 1393 i de Mallorca 1394 les indústries de Prato, una de teixit i l’altra de tint de draps de llana, i la bancària de Florència, a més de la companyia individual de Prato, que administrava els béns personals de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina