Resultats de la cerca

Està considerat com el pioner de la medicina esportiva a l’Estat espanyol Fou el primer metge que tingué el Futbol Club Barcelona, als anys vint formà part de la directiva blaugrana, com a vocal 1928-30, i, el 1929, fou elegit delegat de futbol del club Presidí el Centre d’Esports Sabadell 1923-29 El 1930 fundà la Mutual Esportiva de Catalunya Juntament amb metges i pedagogs com Joan Soler Damians i Josep A Trabal, creà un Projecte d’Educació Física destinat a formar part del pla general de sanitat i beneficència de la Generalitat republicana Publicà, juntament amb Josep Suriol,…

Fou fundada l’any 1990 com a Agrupació Esportiva, constituïda el 1991 i reconeguda com a federació el 1996 Roser Pecerins Vallès en fou la primera presidenta Té com a finalitat el foment, la promoció i la gestió de l’activitat física i esportiva d’aquest collectiu Regula la pràctica d’una dotzena d’esports adaptats atletisme, boccia, ciclisme, eslàlom amb cadira de rodes, esquí, futbol, hípica, hoquei, natació, rem, tennis de taula i vela Promociona la participació en campionats estatals, que també organitza en nombroses ocasions També s’encarrega de la formació de tècnics, entrenadors,…

Un informe encarregat pel Consell de Drets Humans de les Nacions Unides acusa el president de Síria, Baixar al-Assad, de crims contra la humanitat Segons aquest informe, amb dades que van començar a recollir-se el 2011, l’exèrcit del règim sotmet de manera rutinària a tortures, execucions sumàries i condicions deliberadament pèssimes detinguts i presoners de guerra Les víctimes d’aquestes pràctiques, que el règim nega, s’estimen en milers El mateix dia 8, un atac amb míssils causa la mort d’una cinquantena de persones en quatre hospitals de la zona rebel Metges Sense Fronteres,…

Estudià a Barcelona amb Bartomeu Robert i Jaume Pi i s’especialitzà en ginecologia, especialitat de la qual fou catedràtic a la facultat de medicina des del 1893, i fou un dels introductors de la cirurgia ginecològica Entre altres treballs, publicà un notable Tratado de ginecología 1903-06 Fou president de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques 1897-98 i 1902-04, de l’Acadèmia de Medicina 1914 i de la secció de ciències de l’Institut d’Estudis Catalans 1911-16, i presidí el Primer Congrés de Metges de Llengua Catalana 1913 Com a polític, fou un dels fundadors de la Unió…

Inicià la carrera acadèmica com a professor a les universitats d'Illinois 1974-82, Pittsburgh 1982-98 i, des d'aquest darrer any a la universitat de Harvard Ha centrat la seva recerca en la teoria dels jocs, el disseny de mercats i l'economia experimental D'entre els seus nombrosos treballs destaca Axiomatic Models of Bargaining 1979 En un àmbit més pràctic, ha concebut sistemes per a optimitzar l'assignació d'oferta i demanda de resursos en àmbits de l'administració d'ens públics i privats, tals com un programa per a metges residents, per a la incorporació d'alumnes a centres d'…

Es llicencià en medicina a Barcelona el 1927, fou professor adjunt de patologia mèdica de la Universitat Autònoma de Barcelona 1934-39, president de la Societat Catalana de Biologia 1963-67, membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona 1965 i president de l’Institut d’Estudis Catalans 1974-78 i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya L’any 1976 presidí el Desè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, celebrat a Perpinyà Publicà nombrosos treballs, sobretot sobre capteniment i malalties dels ronyons i de l’aparell circulatori, d’entre els quals…

Es llicencià en dret, milità a la Unió Socialista de Catalunya i collaborà a Justícia Social – Octubre Dirigí la revista Vida Nova 1902-03 Publicà la novella breu Fugint del llot 1904, els poemaris  Visions meves  1910 i  Poemes de la Guerra Gran 1914-1920  1921, i també obres de divulgació lingüística per a l’aprenentatge del català, com ara el Vocabulari jurídic català 1934 i els llibrets 34 regles per escriure correctament la llengua catalana 1931, sovint reeditat, Tots els verbs catalans 1953 i Gramàtica popular de la llengua catalana 1953 Traduí al català algunes novelles…

Aprengué del seu pare la ciència de la medicina i l’exercí a la seva ciutat i en molts altres indrets del món grec adquirí una fama extraordinària i deixà una brillant escola de seguidors i de deixebles Fou el primer que separà la ciència de la religió, però tingué uns notables precedents l’escola sicilianopitagòrica amb Alcmèon de Crotona, l’escola atomista de Demòcrit i d’altres individualitats com Eurifont de Cnidos que rivalitzaren amb els metges de Cos Pel que fa a les obres que li són atribuïdes, el Corpus Hippocraticum 440-350 aC, cal assenyalar que no n'hi ha cap que…

Residí molts anys a París, on publicà una obra de fisiognomonia Liber compilationis Physionomiae , ~1295, i el 1310 tornà a Pàdua, on ensenyà medicina i filosofia natural a la universitat Traduí al llatí diverses obres mèdiques de Galè i diversos escrits astrològics d’Abraham ibn ‘Ezra, i preparà una edició llatina, en ordre alfabètic, del De Materia Medica de Dioscòrides La seva obra més notable és, però, el Conciliator differentiarum philosophorum et precipue medicorum 1303, intent de conciliació, en una fórmula expositiva analítica en 200 differentiae , de les opinions contradictòries…

Fill de metges, en esclatar la Guerra Civil fugí amb els seus pares al Marroc, Bèlgica, França i els Estats Units Cursà estudis primaris a Cuba i als Estats Units, posteriorment, l’any 1948, s’installà, juntament amb la seva família, a Puerto Rico Hi acabà el batxillerat en arts a la Universitat de Puerto Rico, i més tard obtingué el títol de mestria en Administració de Serveis de Salut, a la facultat de Ciències Mèdiques Treballà en la branca d’administració d’hospitals, i, entre el 1983 i el 1985, presidí el comitè organitzador del XXIV Congrés de la Federació Internacional d’…