Resultats de la cerca
Es mostren 2411 resultats
Giangiacomo Trivulzio
Història
Aristòcrata, militar i polític.
Fill d’Antonio Trivulzio i de Francesca Visconti Condottiere , fou enviat dels Sforza en ajut de Lluís XI de França 1465, i també de Pere de Mèdici, del marquès de Montferrat i dels senyors de Correggio Després d’un viatge a Terra Santa, anà al Piemont a lluitar contra el duc de Borgonya 1476 Formà part del consell de regència del duc Joan Galeàs I i comandà una expedició contra els genovesos rebels 1477, contra els Pazzi florentins 1478 i contra el duc Lluís I de Milà 1479, amb el qual acabà unint-lo una certa amistat Lluís I l’envià en ajut de Ferran I de Nàpols per a dominar…
Auxenci
Cristianisme
Bisbe arià de Milà (355-75).
Imposat per Constanci, fou el sostenidor dels arians occidentals i prengué part important en el concili de Rímini 359 s’enfrontà amb Hilari de Poitiers, i fou condemnat, però el favor de l’emperador Valentinià el salvà de l’exili El succeí Ambròs
Ferruccio de Bortoli
Periodisme
Periodista italià.
Llicenciat en jurisprudència a la Universitat dels Estudis de Milà 1973 El 1979 s’incorpororà com a cronista al Corriere della Sera , i posteriorment cobrí la informació econòmica com a cap de redacció i comentarista El 1993 fou nomenat vicedirector i el 1997 director d’aquest diari, càrrec que abandonà el 2003 per passar a exercir el càrrec d’administrador delegat de l’empresa editorial rcs Libri Posteriorment fou també presidente de l’editorial Flammarion e vicepresident del l’Associació Italiana d’Editors De l’any 2005 al 2009 fou director del diari econòmic Il Sole 24 Ore i…
Federico Confalonieri
Història
Comte.
Patriota italià Fou un dels caps del partit dels itàlics oposat a Napoleó Esdevingué carbonari i fou detingut el 1821 i condemnat a cadena perpètua El 1835 li fou commutada la presó per la deportació a Amèrica Tornà a Europa 1837 i s’establí definitivament a Milà 1840
Giulia Grisi
Música
Soprano italiana.
Es destacà amb l’estrena de Norma , de Bellini, a Milà 1831, i aviat esdevingué una figura mítica El 1833 es presentà a París Bellini escriví per a ella I Puritani 1835 i Donizetti el paper femení de Don Pasquale 1843 La seva cosina Carlotta Grisi Visinada, Ístria 1819 — Ginebra 1899 fou cèlebre com a ballarina i soprano alhora El 1841 estrenà a París Giselle , d’Adam, i el 1843 La Péri , de Burgmüller
Giovanni Berchet
Literatura italiana
Poeta italià romàntic, el més popular del Risorgimento.
El seu opuscle Lettera semiseria di Grisostomo 1816 ha estat considerat el manifest del Romanticisme italià A partir del 1812, exiliat, viatjà per Europa, i afermà el seu prestigi amb els poemes de I profughi di Parga 1821, Romanze 1822-24 i Fantasie 1829 Tornà el 1847 a Itàlia, formà part del govern provisional de Milà i fou diputat a Torí Amb la seva poesia intentà la creació d’un llenguatge popular deslligat de la tradició literària
Carles Borromeu
Cristianisme
Arquebisbe de Milà (1560-84) i cardenal (1560).
Treballà per la prossecució del concili tridentí i figurà entre els primers executors del concili Dirigí la Contrareforma a Suïssa i reformà la seva diòcesi fundant collegis i seminaris Ordenà la creació de les primeres escoles parroquials d’Europa Malgrat la seva actitud de severitat i d’austeritat, fou molt popular, particularment després de la pesta del 1576 En diverses ocasions topà amb el virrei hispànic Escriví nombrosos sermons i instruccions Fou canonitzat el 1610, i és venerat als Països Catalans La seva festa se celebra el 4 de novembre
Carlo Cattaneo
Economia
Historiografia
Política
Polític, historiador i economista italià.
Doctorat en dret a Pàdua 1824 Fundà 1839 i dirigí Il Politecnico , repertori d’estudi de contingut positivista i de caràcter saintsimonià A través de la recerca científica proposava un programa polític sobre la qüestió italiana, de tendència republicana i federal, que també aplicava a tot Europa Programma degli Stati Uniti d’Europa , 1848 Durant els fets de les Cinque Giornate de Milà 1848 inicià la política activa, i hagué d’exiliar-se a París i a Lugano 1848-59 Entre els seus escrits destaquen les Notizie naturali e civili sulla Lombardia 1844 i Dell’insurrezione di Milano nel…
Franca Rame
Cinematografia
Actriu italiana.
Nascuda en una família de professionals del teatre des de generacions, actuà des d’infant El 1954 es casà amb l’actor i dramaturg Dario Fo, amb el qual fundà la Companyia Dario Fo-Franca Rame, que esdevingué un dels grups teatrals més polèmics per les seves agressives sàtires contra l statu quo i el seu posicionament d’esquerra radical, tant a Itàlia com a l’estranger el 1980 i el 1983 els fou denegat el visat per a viatjar als EUA Bé que el premi Nobel de literatura –molt criticat per diverses institucions i sobretot pel Vaticà-- recaigué 1997 en Dario Fo, en molts dels seus…
Alberto Lattuada
Cinematografia
Director cinematogràfic italià.
Fundador de la filmoteca de Milà, realitzà films neorealistes Il bandito , 1945 Senza pietà, 1948 Il mulino del Po , 1949 i amb Federico Fellini dirigí Luci del varietà 1950 veritables estudis psicològics Il cappotto, 1952 Guendalina, 1957, el film d’espionatge Fraulein Doktor 1969, amb M Aliprandi i d’altres estrictament comercials Anna , 1951 La lupa , 1952 Venga a prendere il caffè da noi , 1970 La cicala , 1980, etc Posteriorment, a més del llargmetratge Una spina nel cuore 1987 realitzà les sèries televisives Cristoforo Colombo 1985 —premi Emmy als EUA— i Due fratelli…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina