Resultats de la cerca

Patriota italià Fou un dels caps del partit dels itàlics oposat a Napoleó Esdevingué carbonari i fou detingut el 1821 i condemnat a cadena perpètua El 1835 li fou commutada la presó per la deportació a Amèrica Tornà a Europa 1837 i s’establí definitivament a Milà 1840

Es destacà amb l’estrena de Norma , de Bellini, a Milà 1831, i aviat esdevingué una figura mítica El 1833 es presentà a París Bellini escriví per a ella I Puritani 1835 i Donizetti el paper femení de Don Pasquale 1843 La seva cosina Carlotta Grisi Visinada, Ístria 1819 — Ginebra 1899 fou cèlebre com a ballarina i soprano alhora El 1841 estrenà a París Giselle , d’Adam, i el 1843 La Péri , de Burgmüller

El seu opuscle Lettera semiseria di Grisostomo 1816 ha estat considerat el manifest del Romanticisme italià A partir del 1812, exiliat, viatjà per Europa, i afermà el seu prestigi amb els poemes de I profughi di Parga 1821, Romanze 1822-24 i Fantasie 1829 Tornà el 1847 a Itàlia, formà part del govern provisional de Milà i fou diputat a Torí Amb la seva poesia intentà la creació d’un llenguatge popular deslligat de la tradició literària

Doctorat en dret a Pàdua 1824 Fundà 1839 i dirigí Il Politecnico , repertori d’estudi de contingut positivista i de caràcter saintsimonià A través de la recerca científica proposava un programa polític sobre la qüestió italiana, de tendència republicana i federal, que també aplicava a tot Europa Programma degli Stati Uniti d’Europa , 1848 Durant els fets de les Cinque Giornate de Milà 1848 inicià la política activa, i hagué d’exiliar-se a París i a Lugano 1848-59 Entre els seus escrits destaquen les Notizie naturali e civili sulla Lombardia 1844 i Dell’insurrezione di Milano nel…

Treballà per la prossecució del concili tridentí i figurà entre els primers executors del concili Dirigí la Contrareforma a Suïssa i reformà la seva diòcesi fundant collegis i seminaris Ordenà la creació de les primeres escoles parroquials d’Europa Malgrat la seva actitud de severitat i d’austeritat, fou molt popular, particularment després de la pesta del 1576 En diverses ocasions topà amb el virrei hispànic Escriví nombrosos sermons i instruccions Fou canonitzat el 1610, i és venerat als Països Catalans La seva festa se celebra el 4 de novembre

Fundador de la filmoteca de Milà, realitzà films neorealistes Il bandito , 1945 Senza pietà, 1948 Il mulino del Po , 1949 i amb Federico Fellini dirigí Luci del varietà 1950 veritables estudis psicològics Il cappotto, 1952 Guendalina, 1957, el film d’espionatge Fraulein Doktor 1969, amb M Aliprandi i d’altres estrictament comercials Anna , 1951 La lupa , 1952 Venga a prendere il caffè da noi , 1970 La cicala , 1980, etc Posteriorment, a més del llargmetratge Una spina nel cuore 1987 realitzà les sèries televisives Cristoforo Colombo 1985 —premi Emmy als EUA— i Due fratelli…

Estudià a Milà amb GOrefice, ACasella i IPizzetti i amplià estudis als EUA Es doctorà amb una tesi sobre Zarlino i professà al conservatori de Bari des del 1950 Assolí aviat fama amb música per a films d’autors neorealistes Roma, città aperta , 1945 Napoli millionaria , 1946 i, especialment, de Fellini, la gran majoria de pellícules del qual musicà La strada , 1954 Le notti di Cabiria , 1956 La dolce vita , 1959 Otto e mezzo , 1962 Amarcord , 1973 Il Casanova , 1976 i Prova d’orchestra , 1978, entre d’altres També assolí fama la seva òpera Il cappello di paglia di Firenze 1955…

Ensenyà grec a Perusa, Pàdua, Florència i Milà És autor d’una gramàtica, Erotemata Milà, 1493, i tingué cura de les primeres edicions d’Homer Florència, 1488 i d’Isòcrates Milà, 1493

Estudià piano, composició i direcció a Milà, i perfeccionà aquests darrers estudis amb Myung-Whun Chung i Valerij Gergiev El 1994 guanyà el Concurs de Directors d’Orquestra de Cadaqués, fet que li permeté esdevenir principal director d’aquesta formació i, sobretot, donà un fort impuls a la seva carrera internacional El 1997 es convertí en el primer principal director convidat estranger de la història del Teatre Mariinski de Sant Petersburg i fou també principal director convidat de la Philarmònica de Rotterdam 1999-2003 S'interessa tant pel repertori simfònic com per l’operístic…

Cursà història, estudis que no acabà, i de molt jove s’involucrà en política Ingressà a la Lega Nord , partit del qual el 1998 esdevingué secretari a Milà, i el 1999 fou nomenat director de Radio Padania Libera, l’emissora de la formació, on començà a ser conegut per l’agressivitat del seu llenguatge, que els seus rivals polítics qualificaren de demagògic i xenòfob Diputat al Parlament Europeu 2004, fou regidor a l’Ajuntament de Milà i el 2008 fou elegit diputat al Parlament italià, on destacà pels seus allegats contra la immigració El desembre del 2013 fou elegit…