Resultats de la cerca

Milità a les files anarquistes bé que fou acusat d’ésser confident del governador civil i fou detingut després d’ésser llançada una bomba contra una processó al carrer de Canvis Nous de Barcelona juny 1896 Empresonat al castell de Montjuïc, fou un dels qui sofriren més maltractaments i, tot i no ésser veritat, reconegué la seva culpabilitat i la d’altres anarquistes, fet que fou la base legal per a iniciar el procés de Montjuïc Fou afusellat el 4 de maig de 1897

Milità en el Partit Nacionalista Republicà, i fou diputat per Arenys de Mar 1907 a la Solidaritat Catalana i senador per Tarragona 1914 Fou vocal de la Federació Internacional Cotonera, organitzador del Congrés Internacional Cotoner, celebrat a Barcelona el 1911, i president del Foment del Treball Nacional Presidí el consell d’administració d' El Poble Català i l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana Intervingué eficaçment en la revisió aranzelària del 1911 i en la solució de les vagues tèxtils i ferroviàries del 1914

Jugà com a defensa Fou jugador del Futbol Club Barcelona 1935-37 i campió de Catalunya 1936 Els primers anys de la postguerra jugà en el Constància d’Inca i el Poble Nou 1942-43 A l’estiu del 1943 retornà al Barça, però després de jugar-hi un partit passà al Reus La temporada1944-45 fitxà pel Sabadell, en el qual milità fins el 1949 hi disputà 61 partits de Lliga i arribà a ser capità Jugà un partit 1948 amb la selecció catalana

Es llicencià en dret a la universitat de Múrcia i exercí d’advocat a Palma Milità a la CEDA i fou regidor de l’Ajuntament de Palma durant la República i posteriorment Estrenà i publicà obres teatrals Nit de festa 1928, La cançó del mar 1935, Bosc endins 1936, Aigua de pluja 1951, Els comparses 1964, premi Ciutat de Palma 1963, i publicà les novelles L’altre camí 1959, premi Ciutat de Palma i Pel camí del vent 1968 Collaborà al “Correo de Mallorca” i al “Diario de Mallorca” amb el pseudònim Amadís

Format al Reus Deportiu, amb el qual debutà a primera divisió, el 1952 guanyà el Campionat d’Espanya, el primer títol de la història de l’entitat roig-i-negra Destacà per la facilitat golejadora i la temporada 1954-55 fitxà pel Futbol Club Barcelona Després milità al Club Llista Blava de Lleida 1955-58 i tornà a l’equip reusenc, en el qual es retirà el 1960 Disputà 19 partits amb la selecció espanyola absoluta, amb la qual guanyà el Campionat del Món i d’Europa que es jugà a Barcelona el 1954

Format al planter del FC Barcelona, jugà amb el Barcelona Atlètic a segona divisió 1982-85 i amb el primer equip 1985-87, amb el qual disputà 55 partits Guanyà una Copa de la Lliga 1985 A continuació fou cedit al Sabadell 1987-89 i, posteriorment, milità en el Mallorca 1989-93 i 1995-96 i l’Albacete 1993-95 Una lesió l’obligà a retirar-se al novembre del 1995 En la seva primera temporada amb el Mallorca fou elegit millor defensa central de primera divisió per la revista Don Balón

Migcampista que jugà al Club Deportiu Comtal 1963-67, filial del Barça, disputà nou partits amistosos amb la primera plantilla de l'equip blaugrana Quan era membre d’aquest club debutà amb la selecció espanyola com a internacional aficionat en la fase de classificació dels Jocs Olímpics de Tòquio 1964 hi disputà tres partits La temporada 1965-66 milità a les files del Centre d’Esports Sabadell Futbol Club i posteriorment al Xerez Club Deportivo 1967-68, el Terrassa 1968-69, el Gramenet 1969-71 i el Gavà 1971-75

Format a les files del CN Montjuïc, hi milità tota la seva carrera Aconseguí cinc títols de Lliga 1977, 1978, 1979, 1984, 1985 i fou subcampió de la Recopa d’Europa 1982 Fou campió d’Europa júnior 1980 Ha estat vicepresident 1998-2007 i president des del 2009 de la Federació Catalana de Natació , i directiu i vicepresident primer des del 2016 de la Reial Federació Espanyola de Natació Des del 2009 forma part de la junta directiva de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, de la qual és vicepresident des del 2013

Residí molts anys a les Filipines Installat a Barcelona vers el 1917, fou nomenat director tècnic de La Veu de Catalunya , càrrec que exercí fins el 1936 Milità a la Lliga i fou regidor de Barcelona, diputat a corts per Barcelona 1933 Publicà nombrosos articles polítics i de crítica literària És autor de Los últimos repatriados 1904 i El nostre imperialisme La idea imperial de Prat de la Riba 1930 Presidí 1922-32 l’Associació de Periodistes de Barcelona, que l’anomenà president d’honor En esclatar la guerra civil s’exilià a París

Germà del metge Ramon Coll i Pujol Fou catedràtic de dret penal a la Universitat de Barcelona 1883 i president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya 1888-89 Milità en el partit conservador i fou diputat per Barcelona 1896, senador 1899-1904 i alcalde de Barcelona en cinc ocasions, els anys 1884, 1890, 1897, 1900 i 1909 durant la Setmana Tràgica Partidari del proteccionisme industrial, presidí la Junta d’Obres del Port de Barcelona i la Societat Econòmica d’Amics del País i impulsà l’Exposició Universal de Barcelona del 1888