Resultats de la cerca
Es mostren 1157 resultats
El Vaticà obliga el bisbat de Lleida a retornar les obres d’art de la Franja de Ponent
El nunci del Vaticà a Espanya, Lajos Kada, emet un decret que obliga el bisbat de Lleida a lliurar totes les obres d’art dels seus museus originàries de les parròquies de la Franja de Ponent a la diòcesi de Barbastre-Montsó, en virtut del canvi de diòcesi de 111 parròquies de la Franja El decret afecta unes 120 obres d’art, la majoria dipositades al Museu Diocesà de Lleida El bisbe de Lleida, Ramon Malla, fa saber que recorrerà el decret del nunci Kada
centre d’interpretació
Museologia
Equipament que acull un conjunt de serveis destinats a la presentació i la comunicació d’un patrimoni, on conflueixen diversos mitjans interpretatius (serveis d’informació, exposicions, audiovisuals, sistemes de guiatge, etc).
Els centres d’interpretació es desenvolupen a partir de la dinamització in situ d’un espai natural, un jaciment arqueològic, un monument, un conjunt urbà, un lloc històric o altres testimonis culturals i naturals A diferència del museu, el centre d’interpretació no es basa en una collecció d’objectes, obres o documents originals que cal conservar Amb tot, a l’àmbit internacional s’observa una tendència a l’adaptació dels museus als mètodes de presentació i comunicació del patrimoni que desenvolupen els centres d’interpretació
Comissió de Recerca d’Arqueologia i Paleontologia
Arqueologia
Organisme assessor del Departament de Cultura en matèria de recerca arqueològica, que té per objectius propis vetllar perquè la recerca que es fa des de diferents organismes i institucions respongui a les prioritats del país.
Fou creat pel Govern de la Generalitat de Catalunya en el marc del Pla Integral per a l’Arqueologia a Catalunya PIACAT a l’abril del 2011 La creació d’aquesta nova entitat persegueix aconseguir una major coordinació entre les entitats i institucions de l’àmbit de l’arqueologia i la paleontologia És formada per representants de l’Administració de la Generalitat, instituts de recerca, associacions d’arqueòlegs, museus i grups de recerca universitaris Aquest òrgan s’adscriu a la Direcció General de Patrimoni Cultural
Franco Albini
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Urbanisme
Arquitecte, urbanista i dissenyador italià.
Oposat als corrents del Novecento italià, es plantejà audaços problemes d’espai i de llum Una de les seves obres, els magatzems Rinascente, a Roma 1958-61, fou molt discutida Entre les seves construccions per a museus, en les quals ha sobresortit també com a decorador, cal destacar el Palazzo Bianco , a Gènova 1951, i el projecte d’un museu d’art egipci, al Caire Participà en diversos projectes urbanístics En el camp del disseny s’especialitzà en el moble, sobretot en el moble metàllic
Henri Gaudier-Brzeska
Escultura
Escultor francoanglès.
Dedicat a l’escultura des del 1910, residí a Londres —acompanyat de la polonesa Sophie Brzeska, el cognom de la qual afegí al seu— del 1911 fins que es traslladà al front, on morí Intelligent, hàbil i entusiasta, participà en el vorticisme amb una obra inquieta de valor desigual, influïda per Rodin i Brâncuşi Ballarí de pedra roja 1914, Tate Gallery, Londres, Ocell dret Museum of Modern Art, Nova York, Ezra Pound 1914 És ben representat als museus d’Orleans i de South Kensington
Lluís Castaldo i París
Arts decoratives
Ceramista.
Format a Mallorca Escola d’Arts i Oficis, 1955 i a Barcelona Escola de Belles Arts, 1956, i Escola Massana, 1960 Deixeble de Josep Llorens i Artigas Autor d’atuells de gres, de forma i coloració originals, i de murals aplicats a obres arquitectòniques a Mallorca, entre els quals destaquen el plafó de ceràmica del parc de Sa Quarentena 1970 i el mural sobre una obra de Miró 1983 La seva obra, inspirada en la tradició popular, és representada a nombrosos museus i colleccions
Camil Descossy
Pintura
Pintor.
Format als centres oficials de París —on residí del 1923 al 1931—, fou deixeble de Cormon El 1931 entrà de professor a l’École des Beaux-Arts de Montpeller, que dirigí del 1939 al 1967 La seva pintura, caracteritzada per l’equilibri i la força mesurada, defuig el localisme Amb Jean Catel posà de moda el pintoresc poble de Castellnou dels Aspres Té obres a museus de Montpeller, Seta, Nimes i Beirut Deixà, gairebé tots inèdits, poemes i novelles en català i en francès
Schwerin

El castell de Schwerin
(CC0)
Ciutat
Capital del land de Mecklenburg-Pomerània Occidental, Alemanya.
És situada a la riba del llac homònim, en una regió de boscs i llacs, al NW del país Centre cultural museus, escoles especials, conservatoris, etc, té també indústries mecàniques i de mobles, principalment, i construccions navals i indústria química i alimentària Conserva una catedral gòtica s XIII-XV, amb una torre de 117 m, i un castell reconstruït al s XIX que s’alça en una illa Fou la capital del gran ducat de Mecklenburg-Schwerin i, sota l’administració de la RD Alemanya, del bezirk de Schwerin
Rostov del Don
Ciutat
Capital de l’oblast’ de Rostov, Rússia.
Port fluvial a la riba dreta del Don, a uns 40 km de la desembocadura, és el principal centre del Caucas septentrional de construccions mecàniques, sobretot de maquinària agrícola Centre comercial cereals, carbó i industrial tabac, cuir, indústries químiques i alimentàries Centre cultural museus, teatres, circ i d’ensenyament superior Universitat de l’Estat de Rostov “Mikhail Suslov” 1917 Fundada el 1761, arran de la presa d’Asov, fou constituïda ciutat el 1796 Presa dos cops pels alemanys 1941 i 1942, sofrí molta destrucció fou alliberada el 1943
Varna

Carrers de Varna
Oficina de Turisme de Bulgària
Ciutat
Capital de la província de Varna, Bulgària, a la mar Negra.
Tercera ciutat de l’estat i el port principal, té indústries mecàniques, tèxtils, químiques i alimentàries i refineries de petroli Centre cultural, té universitat, diversos museus i biblioteques, teatres i òpera Hi ha aeroport Centre turístic, a la vora hi ha les platges de Družba i Zlatni Pjasâci És seu metropolitana ortodoxa Colònia milèsia Odessos al segle VI aC, fou ocupada pels búlgars 680, i pertangué a l’Imperi Bizantí a partir del segle X Ocupada pels turcs 1393, aquests hi derrotaren, el 1444, els polonesos i hongaresos Fou anomenada Stalin els anys 1949-56
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina