Resultats de la cerca

Estudià a Pasadena i investigà sobre el càncer a Wisconsin Els seus estudis sobre el material genètic de l’ARN i els virus que conté li valgueren el premi Nobel de medicina l’any 1975, compartit amb D Baltimore i R Dulbecco

Investigador i professor a Cambridge des del 1940, rebé el premi Nobel de química l’any 1962, juntament amb JCKendrew, pel descobriment de l’estructura tridimensional de l’hemoglobina i de la mioglobina, gràcies al perfeccionament de la tècnica de difracció dels raigs X

Estudià a les universitats d’Oregon i Minnesota Treballà als laboratoris de la Bell Telephone a Nova Jersey, durant el període 1929-67 El 1956 compartí el premi Nobel de física amb John Bardeen i William B Shockley pel descobriment de l’efecte transistor 1948

El 1980 compartí el premi Nobel de química amb F Sanger i W Gilbert , pels seus treballs sobre l’expressió gènica en la síntesi proteica dels bacteris, i molt especialment per l’impuls que donà a les pràctiques que conduïren a l’ enginyeria genètica

Estudià la radiació secundària produïda pels raigs X en gasos una substància sotmesa a raigs X reemet raigs X, i estengué la investigació als sòlids descobrí que la radiació secundària obtinguda era característica de cada metall Fou premi Nobel de física l’any 1917

El 1909 aconseguí de fabricar un producte, que anomenà agamassan , capaç d’absorbir acetilè sense cap perill d’explosió Perfeccionà la turbina de vapor Laval El 1912 rebé el premi Nobel de física per les seves investigacions sobre la dinàmica dels gasos a elevada temperatura

Incorporat als laboratoris Geigy, treballà gairebé tota la vida en la recerca d’insecticides d’eficàcia total contra les plagues agrícoles, que obtingué el 1939, en fabricar el diclorodifeniltricloroetà DDT Premi Nobel de medicina i fisiologia el 1948 És autor de DDT und neuere Insektizide

Doctor en química per la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, és professor a la Universitat de Colorado Demostrà que l’ARN té activitat catalítica L’any 1989 rebé el premi Nobel de química juntament amb S Altman , que havia arribat independentment als mateixos resultats

El 1987 li fou atorgat, juntament amb Karl Alexander Müller , el premi Nobel de física pel descobriment dels primers superconductors a alta temperatura crítica, que realitzà en el decurs de la seva recerca al laboratori IBM de Zuric on treballa des del 1982 el 1986

Professor a la Universitat de Stanford, a la fi dels anys seixanta donà a conèixer el seu mètode de valoració d’actius de capital conegut com a CAPM Capital Assets Pricing Model El 1990 rebé el premi Nobel d’economia, amb HMarkowitz i M Miller