Resultats de la cerca

Debutà en cesta punta al prontó Principal Palace de Barcelona, i participà en diverses competicions catalanes Debutà com a jutge olímpic en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Fou campió olímpic a Roma 1960 del pes wèlter, campió d’Europa dels pesos mitjans 1965, 1967 i 1968-70 i campió del món del pes lleuger 1965

Fou fitxat per l’Espanyol, procedent de l’Atlético de Madrid, i disputà 53 partits durant tres temporades 1990-93 Fou internacional juvenil, sub-21 i olímpic en 2 partits

Competí representant el Club de Boxa Olímpic de Granollers Es proclamà campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes gall en derrotar el púgil Xavier Martínez 1994

Campió olímpic Mèxic, 1968 del salt d’alçada 2,24 m amb una nova tècnica anomenada, posteriorment, fosbury flop o salt Fosbury , que consisteix a superar el llistó en posició dorsal

Fou un dels pioners de l’esport i del periodisme esportiu català El 1886 fundà, a Madrid, la Societat Gimnàstica Espanyola, de la qual fou president A Barcelona fundà Vida Deportiva 1902 i, juntament amb Jaume Grau, Mundo Deportivo 1906 El 1902 fou nomenat corresponsal de L’Auto , de París, faceta que desenvolupà fins a la seva mort També escriví a Los Deportes i fou responsable d’esports de La Vanguardia 1912-29 i director de la revista Stadium 1920-29 Fou el principal impulsor del Sindicat de Periodistes Esportius 1911, del qual fou nomenat president d’honor Estigué present en la reunió…

Membre d’una nombrosa nissaga de fotoperiodistes Pérez de Rozas Collaborà amb el seu pare, Carlos Pérez de Rozas , i l’any 1932 començà a treballar a El Día Gráfico Acabada la Guerra Civil Espanyola s’incorporà a Solidaridad Nacional , on treballà fins el 1979, que passà a  La Vanguardia , on es jubilà el 1985  La seva relació amb el món del beisbol començà el 1941 i l’any següent ja s’incorporà a la junta directiva del CB Hèrcules les Corts, que presidí 1950-76 Reestructurà el club 1969 i el feu tornar a les competicions oficials 1970, i també fundà el Club Ateneu Sant Gervasi 1953…

Format al Club Natació Molins de Rei, el 1988 passà al Club Natació Catalunya, el 2003 al Club Natació Sabadell i el 2008 tornà al Molins de Rei, on jugà una darrera temporada i esdevingué entrenador Fou set vegades campió de Lliga 1988, 1989, 1990, 1992, 1993, 1994, 1998 i set vegades de la Copa del Rei 1987, 1988, 1990, 1992, 1994, 1997, 2005 Jugà catorze competicions europees de clubs en què guanyà una Recopa 1992, una Copa d’Europa 1995 i dues Supercopes 1992, 1995 Durant el període 1988-2004 participà en quatre Jocs Olímpics i fou 431 vegades internacional amb la selecció espanyola, amb…

Format en el Club Natació Manresa, començà a destacar la temporada 1994-95 al Club Natació Barcelona i després jugà al Club Natació Terrassa 1995-96 i 2002-03, el Club Natació Catalunya 1996-2001 i 2003-04, novament el CN Barcelona 2001-02, el CN Martiánez de Tenerife 2004-05, el Real Canoe NC de Madrid 2005-09 i, finalment, el CN Manresa 2009, entrenador de l’equip femení Guanyà tres Lligues 1995, 1998, 2002, tres Copes del Rei 1995, 1997, 2002 i una LEN Trophy 1995 En el període 1995-2002 fou 162 vegades internacional amb la selecció d’Espanya tot participant en dues Copes del Món 1997,…

Net del fundador del grup HUSA Hotels , feu estudis a Suïssa i a l’IESE El 1982 fou nomenat director general del grup HUSA i posteriorment n’assumí la presidència succeint el seu pare, Joan Gaspart i Bonet Ha format part de la direcció d’organismes i d’organitzacions empresarials del sector turístic secretari de l’Asociación de Cadenas Hoteleras de España 1981, president del Consorci de Turisme de Barcelona de la Cambra de Comerç de Barcelona, des de la seva fundació 1994 fins el 2019, i president del Consejo de Turismo de la CEOE 2010-19, entre altres càrrecs És també vicepresident primer…