Resultats de la cerca

El Govern d’Indonèsia declara l’alerta màxima i ordena l’evacuació de prop de 100000 persones amb motiu de l’erupció del volcà Agung, de l’illa de Bali Indonèsia L’aeroport i l’espai aeri es tanquen per seguretat fins el dia 29, en què el núvol de cendres i gasos, de fins a 3 km d’altura, comença a minvar i es recupera la visibilitat L’anterior erupció de l’Agung va tenir lloc el 1963 i va provocar més d’un miler de morts

Un dia després que Gibraltar permeti al petrolier iranià Grace 1 continuar la ruta, el departament de justícia dels Estats Units n'ordena la detenció El vaixell, que transporta 2,1 milions de barrils de petroli, va ser detingut el 4 de juliol acusat de tràfic illegal de cru amb Síria El 19 de juliol l’Iran va arrestar el petrolier de bandera britànica Stena Impero , al qual acusà d’haver violat les aigües territorials, negant que fos una represàlia El 27 de setembre l’ Stena Impero és alliberat

Doctor en farmàcia i ciències naturals, fou secretari general del Consejo Superior de Investigaciones Científicas 1939, professor de zoologia i mineralogia de la Universitat de Madrid, director de l’Instituto de Edafología de Madrid i membre de la Pontificia Accademia delle Scienze 1948 S'ordenà capellà de l’Opus Dei 1959 i fou nomenat rector de l’Estudio General de Navarra 1960 Publicà El suelo 1940, Origen y formación del humus 1948, Edafología , en collaboració amb A Hoyos de Castro 1948-55 i Consideraciones sobre la investigación científica 1951

Professà el 1892 i el 1900 s’ordenà de sacerdot Es doctorà en ambdós drets a Roma El 1905 anà a Madrid, on organitzà congressos, com el XXII Eucarístic Internacional 1911 Hi fundà revistes, promogué missions i assolí fama de polígraf Conseller 1922 i sotsdirector de l’Institut Claretià, promogué la creació del Temple i del Collegi Internacional de Roma el 1934 fou procurador de l’Institut a Roma i consultor de diversos dicasteris de la cúria romana Publicà El Código Canónico aplicado a España 1918 i obres de tema religiós

Fill natural del cardenal Alessandro Farnese Pau III , que el creà duc de Castro, comte de Ronciglione i gonfanoner de l’Església 1537 i que l’emperador investí del marquesat de Navarra 1538 finalment, el seu pare creà per a ell un estat vassall de la Santa Seu, el ducat de Parma i Piacenza Fou un bon governant, instituí un consell suprem de justícia i una cambra ducal, ordenà un cens de la població i reduí el poder dels nobles feudals, que conspiraren contra ell i l’assassinaren

Era comandant del cos de voluntaris reialistes del Camp de Tarragona i del Priorat El 1827 hom li ordenà que anés en persecució de les partides de revoltats, però ell es rebellà al seu torn Entrà a Valls 6 de setembre i, l’endemà, a Reus Apostat al coll de Balaguer per impedir el pas de les tropes que anaven amb Ferran VII, no gosà atacar-lo Jutjat en consell de guerra, fou afusellat immediatament després de la partida de Ferran VII, que evità així d’haver d’indultar-lo

Prengué part en les bandositats a favor dels nyerros El lloctinent de Catalunya, comte de Santa Coloma, ordenà el 1639 el seu arrest pel fet d’haver desertat, en la defensa de Salses Partidari de l’aliança amb França, fou delegat per la generalitat de Catalunya, amb Francesc de Vilaplana, per iniciar, a Ceret setembre del 1640, les negociacions sobre la cooperació i ajuda militar francesa per a fer cara a la guerra contra Castella Mort Pau Claris, formà part del consell de guerra març-desembre del 1641 que assumí les funcions de la generalitat

Senador per Texas 1949 i cap de la majoria demòcrata 1953, fou elegit vicepresident dels EUA amb la victòria electoral de JF Kennedy En morir aquest 1963, passà a ocupar la presidència El 1965 fou reelegit per una gran majoria davant el candidat republicà Barry Goldwater La intervenció armada a la República Dominicana 1965 i l’escalada bèllica al Vietnam li aportaren fortes crítiques i una oposició als EUA mateix El 1968 ordenà la suspensió dels bombardeigs al Vietnam, i acabat el mandat 1969, es retirà a la vida privada

El 1869 ingressà a l’orde a Guatemala, on s’ordenà de sacerdot 1875 Traslladat a l’Equador i a Colòmbia, treballà a les missions caputxines, especialment a les d’Imbabura i Chocó Fou nomenat comissari general de Colòmbia-Equador i custodi d’aquestes missions El 1895, cridat a Catalunya, fou elegit ministre de la província caputxina d’Aragó-Navarra-Catalunya Publicà les Relationes missionum Comissariatus Aequatoris , de l' Analecta Ordinis romana 1884, Misiones de los capuchinos españoles en el Ecuador 1887, Compendio de elocuencia sagrada 1890 i Semana Santa predicada 1916

Estudià al seminari de Girona, on s’ordenà de sacerdot el 1892 Fou professor del seminari de Girona fins el 1896, que es llicencià en dret civil a Barcelona Obtingué per oposició una canongia de Tarragona i el 1908 fou nomenat professor de dret civil de la universitat pontifícia de Tarragona, d’on fou nomenat vicari general de l’arxidiòcesi el 1914 Fou bisbe de Canàries del 1922 al 1936, que fou traslladat a Sogorb, on fou pres al principi de la guerra civil i mort el dia 9 d’agost