Resultats de la cerca

Esdevingué jesuïta el 1678, i fou professor de gramàtica i filosofia al collegi d’aquest orde a Oropesa Toledo i després a Madrid, al Collegi Imperial Fou cosmògraf major del Consell d’Índies El 1706 publicà Elementos Ma temáticos , i el 1717, Música universal o principios universales de la música Aquest últim llibre conté una Aprobación de José de Torres Les teories musicals s’hi entrecreuen de manera pràctica i teòrica amb les matemàtiques, la lògica i la retòrica per mitjà dels intervals, el temprament, la modulació, les combinacions harmòniques i els estils musicals La seva obra meresqué…

El dia 1 de gener de 1499 entrà com a cantor al servei de la capella musical d’Isabel la Catòlica El seu nom sovint s’ha confós amb el d’Alonso Hernández de Tordesillas, actiu com a cantor a la capella de Ferran el Catòlic cap al 1502 Li ha estat atribuït el villancico Franceses, por que razón del Cancionero Musical de Palacio Altres obres atribuïdes, simplement, a ’Tordesillas’ és probable que no siguin seves, sinó d’Alonso Aquest és el cas d’una missa, de dos magníficats i d’una lamentació que es conserven manuscrits a l’arxiu de la catedral de Tarassona

Apareix documentat per primer cop com a membre de la capella musical aragonesa de Ferran el Catòlic cap al 1500 El 1527 formava part de la capella de l’emperador Carles V Obtingué diversos benifets, entre els quals el d’abat nominal del monestir cistercenc de Sant Bernat, a València Acompanyà Carles V en els seus viatges del 1541 a Àustria i Flandes També serví, cap al 1533, com a mestre de capella a la cort dels ducs de Calàbria, Ferran d’Aragó i Germana de Foix Quan el 1544 el monestir de Sant Bernat passà a dependre de l’orde dels jerònims, Pastrana mantingué el seu càrrec d’abat L’any…

Un document del 1490 de la catedral de Toledo el vincula a aquest centre com a capellà i prebendat Allí s’encarregà de la formació dels nens cantors El 1495 obtingué un lloc de cantor a la mateixa catedral, on segurament es mantingué fins a la seva mort Fou el compositor d’una obra molt popular que apareix en els cancioneros de la Colombina, de Palacio i de Segòvia el villancico Andad, pasiones, andad En el Cancionero de Palacio se li atribueixen també els villancicos Callen todas las galanas , D’aquel fraire flaco i el romance Quexome de ti ventura

Format intellectualment a la Universitat de Sevilla, es traslladà a Londres, on estudià violí, piano i composició Bon coneixedor de la música d’Andalusia, realitzà una important tasca de divulgació del folklore andalús a la capital anglesa Assolí un notable prestigi i dirigí algunes orquestres angleses, com ara l’Orquestra Simfònica de Birmingham o l’Orquestra Simfònica de Londres, tot presentant programes de música espanyola També exercí la crítica musical i literària De la seva producció destaquen les peces per a piano i orquestra, com ara Canzoneta , Cuando las penas miro o Tus ojos

Vida Llicenciat en dret, estudià magisteri i exercí el periodisme mentre escrivia obres de teatre i lletres de cançons Germà de l’actor Jesús Puche, treballà com a doblador als estudis Paramount de Joinville París El 1932 s’installà a Barcelona i s’introduí en la indústria cinematogràfica com a guionista i dialogista de Pasa el amor 1933, Adolf Trotz i Incertidumbre 1935, Isidre Socias i Joan Parellada El 1934 substituí Fèlix de Pomès al capdavant de la secció de doblatge dels estudis Trilla-La Riva, on imprimí un segell personal i unes maneres de fer professionals En plena guerra civil…

El 1953 fou campió d’Espanya cadet i plusmarquista mundial de la categoria en velocitat Presidí la Unió Ciclista l’Hospitalet 1972-2004 Sota la seva presidència es formaren diversos equips de competició, s’organitzà el Critèrium de l’Hospitalet per a ciclistes professionals i el Ciclocròs de l’Hospitalet, i es recuperà el premi Inauguració El 1979 creà l’empresa de muntatges esportius Transvallas Fou director de cursa a la Volta a Catalunya

Professor principal i membre fundador del Centre Europeu de Taitxí estil txen de Barcelona Començà el 1997 cursant estudis de la forma Yang amb el mestre Toni Camps A l’inici del segle XXI s’especialitzà en l’estil txen Posteriorment, es formà a la Xina i la Chinese Wushu Association li atorgà el quart grau Duan de taitxitxuan 2007

Competí en diverses proves automobilístiques fent de copilot del seu germà Jaume Formà part de l’escuderia Los Tiburones del Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, i establí el rècord d’Espanya del quilòmetre llançat en DU de 600 cc 1960 En la mateixa categoria, guanyà la Copa Internacional de Primavera 1961, el premi internacional del Pantano El Burguillo Àvila, el Gran Premi Internacional de Barcelona 1962, la Regata de Nadal del RCMB 1962, 1963 i el Trofeu Costa Brava 1963

S’inicià en la boxa amateur a l’inici dels anys vint al Barcelona Boxing Club També formà part del Catalunya Atlètic Club, el Club Boxa Palace de Barcelona i el Boxa Club Firpo Com a professional, competí en diverses categories, com el pes ploma i el gall Es proclamà campió de la Copa Parc 1923 i de la Copa Olímpia 1925 Després d’un parèntesi 1926-30, tornà a l’activitat pugilística i guanyà la Copa Marquès de Vinent, en pes ploma 1930