Resultats de la cerca
Es mostren 1361 resultats
penar
Assenyalar, la llei, una pena (per una falta o un delicte).
purgar
Dret penal
Complir la pena privativa de llibertat imposada judicialment a un reu.
arrest governatiu
Dret
Dret administratiu
Sanció administrativa, diferent de la simple detenció, que podien decretar el governador civil, el director general de seguretat i el ministre de la governació, com a substitutòria del no-pagament de multes imposades.
L’arrest governatiu fou abolit al no admetre la Constitució altra forma de privació de llibertat que la imposada com a pena en sentència per jutges o Tribunals
Giovanni Carmignani
Dret penal
Història del dret
Jurista italià, un dels precursors de l’escola clàssica del dret penal.
Defensà la tesi de la finalitat preventiva de la pena enfront de la seva funció retributiva Escriví Iuris criminalis elementa 1808 i Teoria delle leggi della sicurezza sociale 1831
carta de ‘logu’
Història
A l’edat mitjana, codi vigent a cadascun dels jutjats sards.
A l’època de dominació de Pisa, la Carta de logu de Càller regia exclusivament per als sards Breve Regne Callari Durant la dominació catalana, el jutge d’Arborea Marià IV promulgà segle XIV una carta de logu per al seu jutjat per tal d’assegurar la pau interna dels seus súbdits La seva filla Elionor, jutgessa també d’Arborea, promulgà 1392 la Carta de logu d’Arborea, la més famosa i l’única conservada, vàlida per al jutjat d’Arborea i estesa després a tota l’illa Escrita en llengua sarda i de forma clara i concisa, regula matèries civils i penals amb un gran sentit jurídic, estrany a d’…
furt
Dret penal
Acció delictiva consistent a apoderar-se, amb ànim de lucre, d’un bé moble d’altri contra la voluntat del propietari, sense violència o intimidació en les persones ni fent força en les coses furtades; altrament, hom ho considera robatori.
En dret català, seguint l’esperit del dret romà, no existia la distinció jurídica moderna entre furt i robatori els autors de furt eren sotmesos a pena corporal d’assots, generalment per fustigació
entrevista de Morella
Història
Conferència política, celebrada a Morella pel juliol del 1414, entre Ferran I de Catalunya-Aragó i el papa Benet XIII.
El rei procurà de convèncer el papa que assistís al concili de Constança, però aquest s’hi negà amb diversos pretexts i poc després prohibí, sota pena d’excomunió, que hi assistissin els prelats catalanoaragonesos
Sant Miquel d’Espinalvà (Vall-de-roures)
Art romànic
Santuari situat en un penya-segat prop del camí de Beseit a Fredes, a la capçalera del riu de la Pena És documentat des del segle XIII Tanmateix, l’actual construcció és resultat de diferents refeccions tardanes