Resultats de la cerca

Fundada el 1907, al llarg dels anys hi han passat 6042 socis Ha competit amb èxit en la modalitat de caça menor amb gos, tant en l’àmbit català com estatal Entre els socis destacats, hi figuren dos presidents de la Federació Catalana de Caça FCC Josep Jordà i Paco Piera L’any del seu centenari rebé diversos reconeixements, com la placa de l’Associació de Dirigents de l’Esport o la distinció de la representació territorial de la FCC a Barcelona

Entre el 1872 i el 1882 publicà memòries de les seves activitats, ben interessants quant a l’arreplega d’epigrafia llatina, notícies sobre jaciments arqueològics, numismàtica antiga i moderna, etc El 1878 organitzà una exposició arqueològica Desaparegué cap al 1885 Arribà a tenir noranta socis esparsos pel País Valencià cal destacar-ne Nicolau Ferrer i Julve, Vicent Boix, Joan Martínez i Vallejo, Josep Vilanova i Piera, Josep MTorres i Belda, Francesc Danvila i Collado, Josep Vives i Ciscar i Vicent Pueyo i Ariño

Jugà al FC Barcelona, el CH Catalunya, el CD Universitari, el CT Barcino i el RCD Espanyol, club en el qual es retirà També fou internacional amb la selecció espanyola a l’europeu del 1959, en el qual Espanya acabà subcampiona Com a tècnic dirigí l’Espanyol, el Vilanova –amb el qual fou campió d’Espanya–, el Picadero, l’Sferic de Terrassa i el Piera Fou seleccionador espanyol juvenil en dues etapes i absolut 1985-86 Guanyà dos europeus juvenils 1973, 1974 i un europeu sènior 1985

Desenvolupà tota la seva carrera com a porter al CP Calafell Com a entrenador, començà als equips de base del mateix club fins arribar al primer equip, amb el qual ascendí a la divisió d’honor També dirigí el CE Vendrell, el Reus Ploms, el Reus Deportiu, el CH Piera i el CP Vilafranca Els seus millors èxits els obtingué a la banqueta del Reus, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1983, la Recopa d’Europa 1984 i la Supercopa d’Espanya 1984

Començà a jugar al CE Torrelavit, passà a les categories inferiors del CE Noia, i jugà al CP Vilafranca durant el darrer any de júnior En categoria absoluta, jugà tres anys a l’HC Piera, tres al CP Flix, tres a l’HC Blanes i, finalment, la temporada 2004-05, fitxà pel CE Noia Fou campió de la Copa del Rei 2001, 2008, el primer cop amb el Blanes Fou internacional absolut amb les seleccions catalana i espanyola, amb la darrera de les quals guanyà el Torneig Mundial de Montreux, a Suïssa

Davanter format a les categories inferiors de l’Sferic de Terrassa, debutà a divisió d’honor la temporada 1972-73 Posteriorment jugà al Sentmenat, al Mollet en dues etapes, al Piera i al Cerdanyola, equip on es retirà Com a tècnic, entrenà els equips inferiors del FC Barcelona i també fou el segon entrenador del primer equip Des de mitjan temporada 1992-93 fou el màxim responsable de l’equip blaugrana, al capdavant del qual estigué fins la temporada 1994-95 Guanyà una Copa del Rei 1994 i una Lliga Catalana 1995

Defensa format a l’Igualada HC, debutà amb aquest equip en la màxima categoria i guanyà dues Copes d’Europa 1994, 1995, dues Supercopes d’Europa 1994, 1995, dues Lligues 1994, 1995 i una Lliga Catalana 1995 Posteriorment jugà a l’HC Piera 1995-2000, al CP Flix 2000-01 i al CP Vilafranca 2001-06, on es retirà Fou internacional amb la selecció espanyola sub-21, amb la qual guanyà dues Copes Llatines Fou entrenador i coordinador dels equips de base del CP Vilafranca i segon entrenador del primer equip d’aquest club

Es formà a la Unió Esportiva Horta, passà dues temporades en el Club Patí Mollet, i el 1981 tornà a l’Horta i debutà a primera divisió El 1984 fitxà pel Dominicos de la Corunya, amb el qual pujà a la màxima categoria, i el 1985 anà al Club Patí Tordera, amb el qual guanyà la Copa de la CERS 1986 La temporada següent jugà al Club Hoquei Piera, i després al Thiene italià Tornà al CP Mollet, i finalment anà al Reial Club Deportiu Espanyol Es retirà al Club Patí Ripoll

Es formà al Club Esportiu Noia, amb el qual debutà en la màxima categoria el 1981 Aquell any fou subcampió de Lliga amb el Noia i campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola El 1987, després de ser subcampió de la Copa de la CERS, marxà a l’Igualada Hoquei Club, on jugà durant tres temporades i formà part de l’equip que guanyà la primera Lliga de la seva història 1989 Després, fitxà pel Piera 1990-91 i tornà al Noia per acabar la seva trajectòria esportiva la temporada 1991-92

La temporada 1984-85 fitxà pel juvenil del Barça L’any 1986 fou subcampió d’Europa júnior amb la selecció espanyola i després fou cedit al Santo Domingo d’Oviedo i al CH Lloret Durant dues temporades 1988-90 jugà amb el primer equip del Barça, etapa en què fou 17 vegades internacional i guanyà els World Games del 1989 i acabà segon a la Copa de les Nacions de Montreux Després continuà jugant amb el CH Piera 1990-91, el CE Noia 1992-93, el CP Cambrils i el CP Vic 1993-94 i el CH Mataró 1994-97