Resultats de la cerca
Es mostren 404 resultats
Eleccions generals a Espanya
Amb una participació molt similar a la dels anteriors comicis 69,8%, i gairebé sis mesos després de les del 20 de desembre de 2015, se celebren a l’Estat espanyol eleccions generals, conseqüència del fracàs per a formar govern Els resultats, però, varien poc, i confirmen la fragmentació política més gran des de l’establiment de la monarquia constitucional el PP continua com a força més votada 137 diputats, 14 més que el 2015 però encara està lluny de la majoria absoluta El segueixen el PSOE 90, 5 menys, Podem 71, 2 més i Ciutadans 32, 8 menys A molta distància hi ha Esquerra Republicana de…
Eleccions generals a l’Estat espanyol
Se celebren eleccions generals anticipades a l’Estat espanyol El PSOE, amb 120 escons al Congrés, és la força més votada, tot i que perd 3 diputats respecte a les eleccions de l’abril El PP, amb 87, augmenta la representació en 21 i és segona força El segueix l’extrema dreta de Vox 52 que augmenta de 28 Unidas Podemos UP, amb 26, és quarta força amb una pèrdua de 7 escons ERC ocupa el cinquè lloc 13, per davant de Cs 10, que cau en perdre 47 diputats JxCat 8 ocupa la setena posició A Catalunya, ERC és primera força, el PSC segona 12 i JXCat tercera La CUP, que concorre per primer…
Maria del Mar Serna i Calvo

Maria del Mar Serna i Calvo
© Generalitat de Catalunya
Política
Política i advocada.
Estudià dret i del 1977 al 1982 fou advocada laboralista de la Unió General de Treballadors de Catalunya Del 1984 al 2000 fou inspectora de treball i seguretat social Exercí també com a consellera de dret laboral a l’oficina regional de l’OIT de Lima en 1989-91 i per a ambaixades espanyoles de diversos països llatinoamericans 1994-97 No afiliada a cap partit polític, és professora associada de dret laboral de la Universitat Pompeu Fabra des del 1997 Entre els anys 2001 i 2004 fou magistrada de l’ordre jurisdiccional social del jutjat social de Barcelona aquest darrer any fou nomenada…
Francesc Baltasar i Albesa

Francesc Baltasar i Albesa
© Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Llicenciat en ciències de la informació, treballà com a redactor al Grup Mundo fins el 1979 El 1970 ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya , i fou secretari general d’aquest partit al Baix Llobregat del 1974 al 1979, any en què fou elegit alcalde de Sant Feliu de Llobregat fins l’any 2000, en què deixà la política per a exercir com a director d’una empresa privada Durant aquests anys fou també vicepresident primer de la Diputació de Barcelona 1987-89, diputat al Congrés dels Diputats per Iniciativa per Catalunya-Verds 1989-93 i, novament, del 1997 al 2000, en què fou també…
Antoni Siurana i Zaragoza
Economia
Política
Polític i economista.
Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, treballà a la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida 1970-78 Afiliat al PSC-PSOE, n’és el primer secretari de l’Agrupació Local des del 1978 L’any 1979 fou elegit alcalde de Lleida, càrrec que renovà fins el 1987 i en el qual fou reelegit el 1989 En els mateixos períodes ha estat president del consell directiu de la Fira de Lleida i de Mercolleida És membre de la comissió executiva de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies FEMP i de la delegació espanyola de la Conferència de Poders Locals i Regionals…
Federació Socialista Catalana
Història
Federació de les agrupacions socialistes de Catalunya adherides al Partido Socialista Obrero Español, coneguda també com a Federació Catalana del PSOE
.
Les primeres agrupacions actuaren en 1880-82 a Barcelona, Manresa, Tarragona i Vilanova i la Geltrú, tingueren com a òrgan el setmanari El Obrero i influïren sobre les Tres Classes de Vapor El 1886 hi havia nou agrupacions, i el 1888 els centres obrers socialistes de Barcelona, Mataró i Vic convocaren el congrés constitutiu de la Unió General de Treballadors Josep Comaposada en fou president el 1892, però la força socialista perdé importància El 1904 hi hagué un canvi en les relacions socialistes, i el moviment obrer i la Federació collaboraren en la creació de la Solidaritat Obrera 1907 El…
independentisme
Política
Moviment que cerca la independència d’un poble, un país, una nació, etc.
Als Països Catalans, des de la dècada dels seixanta reivindicaren aquesta adscripció, rebutjant la tradicional de separatisme diversos grups nacionalistes radicals minoritaris que els darrers anys del franquisme i durant la transició espanyola que assoliren un major protagonisme Entre aquests grups hom pot esmentar el Front Nacional de Catalunya , el Partit Socialista d'Alliberament Nacional , Independentistes dels Països Catalans , Nacionalistes d'Esquerra , Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional El 1979 sorgí també Terra Lliure , l’únic dels grups independentistes en emprar el terrorisme…
Llei de l’Aran
Dret
Llei promulgada el 5 de febrer de 2015 per la Generalitat de Catalunya que regula l’autonomia de la Vall d’Aran
Substitueix la Llei sobre el règim especial de la Vall d'Aran del 1990 S’hi reconeix la realitat nacional occitana de la Vall d'Aran derogant en la pràctica l'estatut de comarca, estableix els drets històrics i la identitat de l'Aran amb la variant aranesa de l’occità com a llengua pròpia i que ha de ser la llengua d’ús normal i preferent de l’Administració al territori, incloent-hi l’escola, atorga el dret de decidir el propi futur i estipula un model de finançament revisable bilateralment al cap de tres anys i atorga al territori un diputat al Parlament de Catalunya No reconeix al Consell…
Comença el judici del "cas Pretòria"
A l’Audiència Nacional de Madrid s’obre el judici del "cas Pretòria", sobre corrupció urbanística a Catalunya, descoberta el 2009 Els onze acusats, entre els quals hi ha l’exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz, l’exdiputat Luis Andrés Garcia, Luigi PSC, i l’exsecretari de la Presidència 1980-90, Lluís Prenafeta, i l’exconseller Macià Alavedra, tots dos homes de confiança de l’expresident Jordi Pujol, s’enfronten a penes que oscillen entre divuit mesos i vuit anys de presó per delictes de tràfic d’influències, suborn i blanqueig de capitals per valor d’uns 45…
Manifestació multitudinària a Barcelona per la unitat d’Espanya
Unes 350000 persones, segons la Guàrdia Urbana, i un milió, segons l’entitat organitzadora, Societat Civil Catalana, es manifesten a Barcelona a favor de la unitat d’Espanya sota el lema "Prou recuperem el seny" La mobilització va des de la plaça d’Urquinaona fins al parc de la Ciutadella, on personalitats de l’espanyolisme, entre d’altres, l’escriptor Mario Vargas Llosa, l’exministre socialista Josep Borrell, l’exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo i el catedràtic de Dret constitucional Francesc de Carreras pronuncien discursos que tenen en comú els atacs sense concessions a l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina