Resultats de la cerca

Membre de l’organització estudiantil de Jena, de tendència liberal, fou empresonat 1833 i, més tard, condemnat a mort, acusat d’haver participat en els moviments revolucionaris del 1836 commutada la pena, passà sis anys a presidi La seva producció literària —novelles i poesies— es caracteritza per un humor maliciós i senzill, amb què descriu tipus i costums populars Escriví, en baix alemany, obres com Ut de Franzosentid ‘Records del temps de l’ocupació francesa’, 1859 i Ut mine Festungstid ‘Quan era a la presó’, 1863

En la seva obra primera domina la nostàlgia dels records més endavant adopta sovint una actitud més distanciada i un tipus d’humor intellectualitzat, fet de paradoxes Entre altres obres ha publicat Fagra veröld ‘Món bell’, 1933, dedicat a Reykjiavík Stjörnur vorsins ‘Els estels de primavera’, 1940, fruit dels seus viatges per Europa el decenni dels trenta, on ataca el nazisme Fljótid helga ‘El fum sagrat’, 1950 i traduccions de Johan Borgen, E M Remarque i G Tomasi di Lampedusa També ha escrit teatre

Guanyà la medalla d’or als 200 m lliures i 100 m papallona en els Jocs Olímpics de Los Angeles el 1984 i dels 200 m papallona a Seül, el 1988 Ha batut 12 records del món i ha estat cinc vegades campió del món i tretze vegades campió d’Europa, entre els anys 1981 i 1988 El 1991, després de participar en el mundial celebrat a Perth, en el qual només guanyà la prova de relleus, decidí retirar-se i dedicar-se al periodisme

Publicà llibres de versos —que entronquen la tradició dels jocs florals amb la influència del noucentisme—, entre els quals destaquen Jovença 1948, Camins Poemes 1930-1940 1949, Cançó de les cançons 1949, Espurnes del pensament 1950, L’ànima del paisatge 1953, integrat per trenta-cinc sonets, Records i presències 1967, Poemes de Prades 1968, Poemes barcelonins 1970, La jove malalta 1971, Serenors 1972 i Rams de claror 1974, un càntic espiritual amb evocacions maragallianes És autor de la biografia Llorenç Brunet L’home i l’artista 1973

Se celebra a l’Estadi Municipal d’Atletisme i l’organitza el Centre Atlètic Laietània i el Patronat Municipal d’Esports També rep el nom de Memorial Josep Antoni Estivill i Teresa Maria Roca, dos atletes mataronins Al llarg dels anys s’hi han superat diversos rècords d’Espanya, com els de salt de perxa femenina, a càrrec de Sílvia Delgado 1996 i Dana Cervantes 1997, o el de Berta Castells 2001 en llançament de martell Entre els seus vencedors hi ha Reyes Estévez, Javier García Chico, Grigoriy Yegorov, Mario Pestano i Rosa Morató

Establert a Sabadell, fou campió de Catalunya dels 5000 m 1971, 1975, 10000 m 1971, 1972, 1974, cros individual i per equips 1972 i marató 1978 Establí rècords de Catalunya de 20000 m 1975, 25000 m 1977, una hora en pista 1975 i 30000 m També fou dues vegades campió d’Espanya de 20 km en ruta 1971, 1972 i competí una vegada amb la selecció espanyola Amb Catalunya, fou tercer per equips a la marató de Nova York 1977, fent equip amb Fernando Francisco i Domingo Catalán

Des del 1966 fou soci dels grups de muntanya del CEDADE i de l’AGRUECC El 1973 ingressà al Centre Excursionista de Catalunya i al CADE, grup del qual fou monitor Morí durant una escalada al serrat del Moro, a Montserrat El 1975 rebé la insígnia del GAME Al monestir de Santa Cecília de Montserrat, la FEEC hi condicionà un edifici com a refugi, que fou inaugurat el 1978 amb el seu nom Es publicà després de la seva mort el llibre Les muntanyes que vaig estimar records d’un muntanyenc caigut 1976

De ben petita marxà a viure a Barcelona amb la seva família Migfondista, pertanyé al FC Barcelona des del 1969 i al Centre Gimnàstic Barcelonès Fou campiona de Catalunya de 800 m 1970, 1971, de 1500 m 1970, 1971 i de cros individual i per equips 1971 Així mateix, tingué els rècords catalans de 800 m, de 1500 m, de 4 × 800 m amb el FC Barcelona, que també fou rècord d’Espanya i de 1500 m en pista coberta, entre els anys 1970 i 1971 Es retirà de la competició esportiva el 1973

Competí en la categoria S-12, i guanyà dues medalles de bronze en els Campionats del Món 2006 i dues de bronze més en els Campionats d’Europa 2009 També aconseguí una medalla de plata i dues de bronze 2007 i tres de bronze 2009 en els Mundials de piscina curta En els Jocs Paralímpics d’Atenes 2004 obtingué una medalla de plata i també participà en els Jocs Paralímpics de Pequín 2008 Establí tres rècords mundials 4 × 50 m lliure, 4 × 50 m estils i 4 × 100 m estils

Formà part del primer grup d’atletes catalans que participà en els Jocs Olímpics d’Anvers 1920, on competí en els 200 m La classificació olímpica l’aconseguí malgrat que no fou mai campió de Catalunya ni d’Espanya Aquell any 1920 fou subcampió català dels 100 m i tercer en els 200 m i també tercer en els 200 m del Campionat d’Espanya Els rècords reconeguts foren els de triple salt 1920 i els de 4 × 100 m i 4 × 200 m amb els equips del Futbol Club Barcelona 1921