Resultats de la cerca

S’exposa novament al públic la Santa cena , la pintura mural que Leonardo da Vinci va fer al refectori de Santa Maria delle Grazie de Milà En la restauració de l’obra, iniciada el 1978, hi han treballat 40 empreses i ha costat 700 milions de pessetes, aportats per Olivetti La pintura recupera part de la seva nitidesa original, però no la brillantor dels colors que utilitzava Leonardo, per culpa de la humitat de l’església La contemplació de l’obra es farà des d’ara segons uns estrictes mesures de seguretat, en grups de 25 persones i a una distància mínima de 15 metres

Membres notables de la família foren ‘Abd al-Malik Yūsuf al-Muẓaffar i Sançol fills d’Almansor ‘Abd al-'Azīz ibn Abī-'Ãmīr al-Manṣūr encapçalà la dinastia que governà la taifa de València, seguit pel seu fill ‘Abd al-Malik 1061-65 Durant deu anys la taifa passà a les mans d’Al-Ma'mūn de Toledo la família amirita recuperà el regne en la persona d’Abū Bakr ibn ‘Abd al-'Azīz 1075-85, germà d’'Abd al-Malik En temps del cadi ‘Uṯman ibn Abī Bakr, perderen definitivament el govern de València en ésser donat, el 1085, pels castellans al destronat al-Qādir de Toledo

És considerat una figura cabdal del documental experimental Estudià literatura i antropologia a Copenhaguen i exercí de crític cultural de jazz , teatre i cinema fins l’any 1968 Entre el 1961 i el 1971 viatjà per Àfrica, Amèrica del Sud, l’Índia i el sud-est d’Àsia Publicà el seu primer llibre de poemes el 1962 i, l’any següent, realitzà el primer film El 2005 n'havia produït quaranta Les seves pellícules més destacades són A Sunday in H ell 1977 i el curtmetratge surrealista The Perfect Human 1967, que el director Lars von Trier recuperà en un documental que codirigí amb Leth,…

Advocat, recuperà la fe perduda Entrà al seminari i fou ordenat de sacerdot el 1827 Amb Lamennais i Montalembert fundà 1830 el periòdic L’Avenir , que fou condemnat per Gregori XVI 1834 Lacordaire se sotmeté i s’allunyà de Lamennais, amb el qual polemitzà Considérations sur le système philosophique de M de Lamennais, 1834 Lettre sur le Saint-Siège , 1837 Obtingué el restabliment de l’orde dels dominics a França i ell mateix hi pronuncià els vots 1840 i en fou superior 1850-54 i 1858-61 Predicador d’una eloqüència apassionada i apologètica, foren famoses sobretot les seves conferències a…

Després d’una etapa com a directiu del Futbol Club Barcelona, accedí a la presidència 1946-52 Fou el primer president blaugrana no imposat pel règim franquista Recuperà l’assemblea de socis compromissaris i els símbols de l’entitat El 1949 celebrà les noces d’or del club En l’àmbit esportiu guanyà dues Lligues 1948, 1949, la I Copa Llatina i amb la incorporació del tècnic Fernando Daucik i el fitxatge de Kubala, la Copa del Generalísimo 1951 i les mítiques Cinc Copes 1952 Adquirí uns terrenys per construir un nou estadi, ja que el de les Corts havia quedat petit El 16 de juliol…

El 1969 s’incorporà a la directiva del Futbol Club Barcelona com a vicepresident El mateix any guanyà les eleccions presidencials i dirigí l’entitat fins el 1977 Durant el seu mandat fou un ferm defensor del catalanisme al club s’enfrontà al centralisme estructural de la Delegación Nacional de Deportes i de la federació espanyola i recuperà el nom original de l’entitat, Futbol Club Barcelona Fitxà figures com Cruyff i Neeskens, i l’equip de futbol guanyà la Lliga 1974 i la Copa del 1971 Modernitzà l’estructura interna del club donant impuls a les seccions, amb la inauguració del…

Fill de Conó, deixeble de Plató i d’Isòcrates, fou estrateg el 378 aC, quan es tornà a constituir la lliga naval atenesa Recuperà les illes de la mar Jònica 376-75, però, acusat el 373 aC pel seu fracàs a la mar Egea, entrà al servei de Pèrsia Tornà a Atenes el 367 aC i combaté l’hegemonia tebana, que comptava amb l’ajut dels perses No aconseguí de reconquerir Amfípolis 360 aC ni tampoc el triomf en la decisiva batalla d’Embata 356 aC, motiu pel qual fou exiliat a Calcis, on morí 354 aC La seva política ha estat objecte de valoracions molt diverses

El 1066 heretà el comtat de Roergue, que cedí al seu germà Ramon de Sant Gèli A partir del 1067 estigué en relació amb Ramon Berenguer I i el seu fill Ramon Berenguer II, padrastre i germà uterí seus, respectivament, per raó de l’adquisició per part d’aquests dels comtats de Carcassona i de Rasès El 1079 derrotà Guillem VIII d’Aquitània davant Bordeus, però després hagué de sofrir la devastació de Tolosa i la pèrdua de la seva capital, que recuperà tot seguit Sense descendència masculina, el 1088 designà successor el seu germà Ramon de Sant Gèli Ramon IV de Tolosa El 1092 anà a…

Fill i successor de Guillem I Malgrat les intrigues del seu germà Robert II, duc de Normandia, i del seu oncle Odó de Baveux, comte de Kent, des del 1088 pogué consolidar la seva autoritat amb el propòsit de refer la unitat anglonormanda trencada per l’herència del seu pare, desembarcà 1096 a Normandia on el seu germà li delegà l’autoritat a canvi de diners per anar a la primera croada i recuperà el comtat del Maine Malgrat el conflicte amb l’Església a propòsit de l’elecció dels bisbes 1093, s’imposà també a Anglaterra Fou assassinat durant una cacera per Walter Tirel, senyor de…

Es començà a disputar els anys 1930 amb l’organització de l’Sport Ciclista Català Posteriorment, fins el 1988, l’organitzador fou l’Agrupació Ciclista Montjuïc, i registrà guanyadors com Antoni Crespo, Josep Saura, José Pérez Francés, Luis Mayoral, Sebastià Segú i Josep Soria A partir del 1988 el Club Ciclista Manlleuenc i la Unió Ciclista Vic entraren en l’organització El 2002 la Unió Ciclista L’Hospitalet el recuperà sota el nom de Memorial Joaquim Sabaté, fundador de la Setmana Catalana i l’Escalada a Montjuïc, i entrà en el calendari de les Grans Clàssiques amb guanyadors com…