Resultats de la cerca

Etimològicament més pròxim de cenobi , d’aplicació estrictament monàstica, el mot és reservat amb precisió per a les cases d’ordes no monàstics, bé que en l’ús popular té el sentit més general

En antropologia el terme ha estat usat en les anàlisis de la societat i la política a l’Índia En general, fa referència a polítiques locals de pertinença relacionades amb comunitats religioses o castes en oposició a aquelles altres formes de pertinença associades amb les categories de nació o societat civil

Mestre de capella de la catedral de Lleida durant molts anys Deixà obres religioses, entre les quals es destaquen una Missa a quatre veus, amb acompanyament de violí, oboès, corns i baixos, un Magnificat a sis veus i una Missa a vuit veus 1781, i unes Antífones a Sant Pau

Rector de Jemein-Markina, fou un dels iniciadors del conreu del dialecte biscaí Defensor del llenguatge popular, no seguí la ideologia preromàntica i purista de la seva època Escriví sobretot obres religioses i lingüístiques, i la seva obra més important és Peru Abarca 1881, en biscaí, d’una gran riquesa idiomàtica

Fou escolà de Montserrat 1667-74 i aquest darrer any professà al monestir Fou dos cops mestre de capella i dels escolans Actuà com a organista de San Martín de Madrid Les seves nombroses obres religioses foren interpretades a moltes esglésies hispàniques Fou també un teòleg, historiador i llatinista destacat

Deixeble de CFranck i amic d’AMagnard Dirigí els conservatoris de Nancy 1894-1919 i d’Estrasburg 1919-29 Emprà elements del folklore bretó en obres com Le Pays , òpera que estrenà a París 1913 Deixà també cinc simfonies, peces religioses i una música de cambra destacada, poemes simfònics, etc

Deixeble de l’acadèmia de Sant Carles i de Josep Vergara Fou acadèmic de mèrit vers el 1803 És autor d’obres religioses a esglésies d’Ibi, Cinctorres, Morella, Calig, Algemesí, Castelló de la Plana, etc Té un Sant Roc i un cap d’estudi a l’acadèmia de San Fernando

Amic i deixeble de Josep Finestres, regentà la càtedra de filosofia i, durant més de vint anys, la de teologia suarista a la Universitat de Cervera Escriví nombroses obres didàctiques i religioses en castellà i llatí, i, en català, una Notícia històrica del Sant Misteri de Cervera, editada el 1863

Ordenat sacerdot 1869, fou professor a Manresa, on fundà l’Acadèmia de la Joventut Catòlica, de la qual fou president fou també catedràtic de Sagrada Escriptura al seminari tarragoní Essent bisbe, tant a Menorca com a Terol, s’ocupà de la restauració artística d’edificis eclesiàstics i propagà algunes congregacions religioses

Catedràtic de física i química de l’institut de Girona Collaborà amb Marià Cubí a La Antorcha , i fou redactor de l’ Eco de la Frenología  i de la revista La Madre de Familia Publicà algunes obres religioses, com Instrucciones cristianas 1847, i un manual de química, Nociones de química 1847