Resultats de la cerca
Es mostren 767 resultats
Lluís Costa i Fernàndez

Lluís Costa i Fernàndez
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Historiador i arxiver.
Doctor en Història per la Universitat de Girona 1994, esdevingué arxiver municipal Ha centrat les seves línies de recerca en l’àmbit de l’arxivística i de la història de la comunicació És autor de més d’una dotzena de llibres, com Arxius i recerca històrica 1994, La dictadura de Primo de Rivera 1923-1930 1995, El periodisme 1996, Josep Pella i Forgas i el catalanisme 1997, L’illa dels somnis L’emigració de Begur a Cuba al segle XIX 1999 i El Autonomista el diari dels Rahola Els orígens del periodisme modern a Girona 1898-1939 2000 També ha dirigit l’obra collectiva Història de…
Partit d’Unió Republicana Autonomista
Història
Nom adoptat pel blasquisme el 1908, arran de la crisi del partit estatal Unió Republicana
.
L’adjectiu autonomista sols hi designava independència orgànica respecte al radicalisme lerrouxista Pretenia l’establiment d’una república espanyola democràtica, la separació de l’Església i l’Estat, la independència judicial, la creació de tribunals de comerç i l’autonomia provincial i regional En foren dirigents, entre d’altres, Adolf Beltran, Joan Barral i Fèlix Azzati En les eleccions del 1914 reprengué el nom d’Unió Republicana, i entre el 1920 i la Dictadura de Primo de Rivera tornà a utilitzar el de PURA Durant la Segona República, amb un programa a la dreta del…
José Sánchez Guerra
Història
Periodisme
Periodista i polític.
Diputat 1886, ministre de governació 1903-04 i de foment 1907-09 amb Maura, i novament de governació 1913-15, 1917 amb Dato Afiliat al partit conservador, formà part de l’ala datista Com a cap de govern 1922, destituí Martínez Anido en un intent de resoldre el problema del pistolerisme a Barcelona Dirigí l’oposició conservadora a la Dictadura de Primo de Rivera i participà activament en la conspiració de València 1929 Com a dirigent del grup constitucional format per liberals, conservadors i reformistes es negà a abonar la monarquia 1930 El 1931, per encàrrec d’Alfons XIII, intentà debades de…
Antonio Royo Villanova
Història
Política
Comunicació
Història del dret
Advocat, publicista i polític aragonès.
Catedràtic de dret administratiu a la Universitat de Valladolid 1895, fou amb el partit liberal diputat a corts 1911,1916 i senador 1914, 1917, 1919, 1921-22, director general de primer ensenyament 1913, 1916 i conseller d’instrucció pública 1920 Es negà a prestar suport a la Dictadura de Primo de Rivera i en 1931-36 fou diputat del partit agrari en les corts republicanes i ministre de marina el 1935 Capdavanter del centralisme espanyolista, difongué aquest ideari en llibres i pamflets La descentralización y el regionalismo , 1900 El problema catalán , 1908 Por la nación única…
Rafael Guijosa Castillo
Handbol
Jugador d’handbol.
Extrem esquerre Fitxà pel FC Barcelona 1988-2003 procedent del Juventud Alcalá Formà part de l’anomenat Dream Team dirigit per Valero Rivera i guanyà cinc Lligues i cinc Copes d’Europa consecutives entre el 1996 i el 2000 També aconseguí quatre Lligues 1989-92, una Copa d’Europa 1991, sis Copes del Rei 1990, 1993, 1994, 1997, 1998, 2000, cinc Copes Asobal 1995, 1996, 2000, 2001, 2002, dues Recopes 1994, 1995, una Copa EHF 2003, quatre Supercopes d’Europa 1997-2000 i nou Supercopes d’Espanya Amb la selecció espanyola disputà 119 partits i marcà 538 gols Aconseguí dues medalles de…
Guillena
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, drenat per la Rivera de Huelva, al N de la capital provincial.
En són remarcables les deveses Hi ha agricultura cereals, cotó, remolatxa, patates, oliveres, ramaderia bestiar de llana i porcí i indústries derivades, així com relacionades amb la construcció i el cautxú L’embassament de Gergal és utilitzat per la producció d’electricitat
Polèmiques i incidents pels llaços grocs
La policia nacional deté unes hores un home acusat de delicte d’odi per una dona que retirava llaços grocs, el símbol de protesta contra l’empresonament de polítics independentistes La dona acusa l’home d’intentar impedir-ho per la força, i aquest nega que fos per motius polítics El mateix dia, a la matinada, una vuitantena d'encaputxats retiren llaços grocs a poblacions gironines i al matí els líders de Ciutadans Albert Rivera i Inés Arrimadas en treuen a Alella de Mar Els llaços grocs són restituïts poc després A la tarda, en una manifestació convocada per Ciutadans i el PP al…
Miguel Maura y Gamazo
Història
Política
Polític castellà.
Fill d' Antoni Maura i Montaner Diputat per Alacant 1916, defensà la política maurista La Dictadura de Primo de Rivera féu trontollar les seves conviccions monàrquiques, i el 1930 formà part del primer comitè revolucionari republicà Empresonat després de la insurrecció de Jaca , fou ministre de l’interior del govern provisional de la república 14 d’abril de 1931 S'hagué d’enfrontar amb nombrosos problemes d’ordre públic, com la crema de convents 11 de maig de 1931, i dimití el càrrec 1 d’octubre de 1931, perquè estava disconforme amb l’article 26 de la constitució la qüestió…
Societat Catalana de Filosofia
Entitat creada pel gener del 1923 com a filial de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, amb la finalitat d’estudiar les ciències filosòfiques en tots llurs aspectes i contribuir a la investigació històrica del pensament nacional.
En foren promotors Ramon Turró delegat de l’IEC, JM Llovera primer president, Lluís Carreras, Jaume Serra i Junter, Georges Dwelshauvers, Pere M Bogoy i Torrents primer secretari, Alexandre Galí i JM Capdevila Publicà un Anuari i inicià els treballs per a un vocabulari filosòfic català La dictadura de Primo de Rivera n'entorpí l’actuació, que no fou represa fins el 1988, que fou reconstituïda sota la presidència d’Eusebi Colomer, amb la vicepresidència de Jordi Maragall i la secretaria de Lluís Cuéllar N’han estat presidents Josep M Calsamiglia i Vives 1982, Ramon Valls Plana…
Alianza del Trabajo Nacional Sindicalista
Partit polític
Organització sindical amb projecció política constituïda al desembre de 1977 a Barcelona (dins el Círculo Eugenio d’Ors, fundat el 1973 i promotor de la Federación Falangista de Barcelona l’any següent) i dirigida per Roberto Ferruz, activa fins a inicis dels anys vuitanta.
Inspirada en el pensament d’Àngel Pestaña i José Antonio Primo de Rivera, defensava el “nacional sindicalismo” “la idea española que une la necesidad de una patria independiente y digna con el imperativo de un sentido revolucionario en el orden social” El lema era “Patria Española y Revolución Social” Entre finals de 1975 i inicis de 1976 assajà expandir-se arreu d’Espanya, amb èxit limitat a Andalusia, on comptà amb suport dels Círculos Doctrinales José Antonio CJA Ferruz, amb Diego Márquez cap dels CJA, fou promotor de Falange Española de las JONS En les eleccions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina