Resultats de la cerca
Es mostren 1752 resultats
Camps Catalàunics
Història
Planes de Xampanya que habitaven els catalàunics.
El 451 hi fou derrotat al Camp Mauríac Àtila per les forces aliades dels romans, visigots, francs i burgundis comandades pel general romà Aeci i el rei visigot Teodoric
perxa
Física
Antiga mesura de longitud, de valor variable segons els països.
Té l’origen en la pertica romana 10 peus romans i ha estat molt emprada a Itàlia A Catalunya equivalia a 8 1/2 peus de Barcelona, o sia 2,204 m
quiliarca
Història
Militar
A l’antiga Grècia, comandant de mil soldats.
Referit primer a la guàrdia reial persa dels mil nobles cavallers o “parents del rei”, el mot traduïa els càrrecs romans de tribú i de prefecte de la cohort prefecte
trident
Religions de Grècia i Roma
Tecnologia
Forca de tres dents, usada antigament per a la pesca i per a la caça.
Entre els romans era usada pels gladiadors retiarii al circ Atribut de Neptú i de Posidó, apareix també en les monedes com a símbol de les ciutats marineres gregues i sicilianes
paganisme
Religió
Conjunt dels pagans, dels qui encara no han rebut la fe evangèlica.
En la història de les religions el mot té un significat històric precís i és referit únicament a les religions nacionals dels grecs i els romans als primers temps del cristianisme
geta
Història
Individu d’un poble traci que, a l’edat antiga, habitava el baix Danubi.
Els getes eren pastors i nòmades i foren sotmesos per Darios 513 aC, Alexandre el Gran, Lisímac i els romans, i es fongueren amb els dacis Eren cèlebres per llur cavalleria
dalmàtica
Cristianisme
Vestidura superior que el diaca porta en les celebracions litúrgiques.
Originàriament fou una túnica blanca, de caràcter honorífic Rebé el nom dels dàlmates, que segurament la vestien Emprada pels senadors romans, posteriorment els papes concediren de vestir-la als diaques de Roma
cadurc | cadurca
Història
Individu d’un poble gal establert a l’Aquitània Prima (l’actual Carcí).
Els cadurcs cadurci lluitaren amb energia contra els romans, i foren sotmesos el 51 aC Eren famosos per l’art de teixir les robes de lli La capital era Divona actual Càors
Fama
Mitologia
Divinitat al·legòrica de la veu pública.
Filla de la Terra, té innombrables boques i ulls i viatja a gran velocitat Sovint és representada, sobretot en escultures i relleus romans i del Renaixement, com una dona tocant la trompeta
Marcel Durliat
Marcel Durliat
© Fototeca.cat
Arqueologia
Historiografia
Historiador i arqueòleg francès.
Casat amb una rossellonesa, ensenyà durant uns quants anys al Liceu Aragó de Perpinyà 1945-54 abans d’ésser encarregat de la càtedra d’història de l’art a la universitat de Tolosa Llenguadoc, des del 1958 Doctor en lletres 1962, membre de la Commission Supérieure de Monuments Historiques, publicà treballs importants sobre la història i l’arqueologia especialment catalanes i llenguadocianes La sculpture romane en Roussillon 1948-54, Arts anciens du Roussillon peinture 1954, Christs romans du Roussillon et de Cerdagne 1956, La sculpture romane en Cerdagne 1957, L’Espagne du Levant…