Resultats de la cerca

Participà en l’expedició d’Algèria 1775 i fou secretari d’ambaixada a Portugal 1778 i intendent a Caracas 1783 Nomenat ministre d’hisenda per Godoy 1797, l’any següent el substituí com a secretari d’estat, però, malalt, hagué de renunciar mesos més tard Retirat a Sevilla, hi comandà la Junta Suprema formada arran de la invasió francesa 1808 Més tard, fou membre de la Junta Suprema Central i, el 1810, del Consell de Regència

Treballà a Nova York en cases de doblatges de pellícules i féu publicitat El 1913 s’establí a Cuba, on fou secretari del Centre Català de Santiago de Cuba El 1916 es traslladà a Nova York, on també fou secretari del Centre Nacionalista Català de Nova York Organitzà una delegació de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, que durant quatre anys féu una tasca fructífera i es constituí en un nexe entre els catalans de Nova York

Llicenciat en filologia hispànica 1984 i en filologia catalana 1987 per la Universitat de les Illes Balears, els anys 1974-82 milità en l’Organització d’Esquerra Comunista i en el Moviment Comunista de les Illes Soci de l’ Obra Cultural Balear  OBC, en fou director executiu 1986-90, secretari 1990-91 i president 1992-2004 Fou secretari executiu 1986 del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana a les Illes Balears, membre 1988-95 del Consell Rector de la Universitat Catalana d’Estiu, directiu de l’Associació Voltor organització impulsora a les Illes Balears de…

Es traslladà al barceloní barri de Sants als anys de la República A la postguerra, s’afilià al ram ferroviari de la CNT Desertà del servei militar, la qual cosa li suposà un ordre d’arrest permanent i el seu pas a l’exili a França, on complí diverses funcions en la trama d’organitzacions del Moviment Llibertari Espanyol, com els de secretari de la Federació Local de la CNT a París i Secretari General del Comitè Peninsular de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries a l’Exili Així mateix, fou dels organitzadors de grups resistencials com Defensa Interior i el…

El 1906 fou becat per l’ajuntament de Barcelona per a estudiar les darreres experiències pedagògiques als EUA, on estigué un temps a la Universitat d’Urbana estat d’Illinois, i, el 1908 passà a estudiar a la Universitat de Chicago També fou secretari del Museu d’Història Natural de l’Escola d’Educació de la mateixa universitat Durant la seva estada als EUA publicà a La crònica de Valls , diversos articles sota l’epígraf de Cròniques quinzenals nord-americanes La Societat d’Atracció de Forasters el nomenà, el 1909, corresponsal general de la revista als Estats Units De nou a…

De família pagesa, el 1925 anà a Cuba, on es relacionà amb grups anarquistes El 1933 tornà a Barcelona i s’incorporà a la CNT i en 1934-37 fou secretari del comitè regional de les Joventuts Llibertàries de Catalunya i secretari general de la FIJL presidí, també, l’Aliança de les Joventuts Antifeixistes 1938, fou fundador i director de la revista Ruta i redactor de Solidaridad Obrera , secretari general de les Juventudes Libertarias de España Exiliat el 1939, després d’alguns anys a la República Dominicana 1940-44 s’establí a Mèxic, on treballà a la Unión…

Formà part de l’aristocràcia whig i fou diputat 1820 Nomenat secretari per a Irlanda 1830-33, manifestà una total incomprensió del problema irlandès En canvi, com a secretari de colònies 1833-34 aconseguí l’abolició de l’esclavitud Contrari al lliurecanvisme, abandonà el partit liberal — del qual era un dels homes més representatius —  i passà al conservador Fou altre cop secretari de colònies 1841-44 i primer ministre en diferents ocasions 1852, 1858 i 1867-68 El 1858 transferí a la corona els béns de la Companyia de l’Índia Oriental Sobrepassat en prestigi i pes polític pel seu ministre…

El 1486, ell i la seva muller, Violante de Calatayud, foren condemnats al braser Dels fills d’aquest matrimoni, un, fra Vicente Climent , fou conseller del rei, i un altre, Felipe Climent , arribà a secretari i, després, a protonotari reial La inquisició el penitencià a la seu de Saragossa el 1503 El seu fill, que adoptà el nom de Miguel Velásquez Climent , fou secretari reial almenys a partir del 1495 S'emparentà, per dos matrimonis successius, amb els Gurrea i els Altarriba

Exercí de notari i de secretari reial, i fou secretari de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País Fou el primer president del Collegi de Notaris de les Balears 1867-85 Deixà més d’un centenar de protocols 1841-92, fonamentals per a l’estudi de Mallorca a la segona meitat del s XIX Entre la seva bibliografia cal destacar Cereales 1851, Reyes de Mallorca 1852, Observaciones sobre la reforma del notariado 1853 i 1859 i La isla de Cabrera Consideraciones sobre su explotación 1881

Arribà a Barcelona l’any 1955, on fins el 1958 fou secretari tècnic de la Unió Esportiva de Sants Entrenà el Club Esportiu Europa 1958-59, el Centre d’Esports l’Hospitalet 1959-62, el Gimnàstic de Tarragona 1963, el Club de Futbol Reus 1964-65, el Terrassa CF 1966 i el CF Vilanova 1967-69 El 1969 obtingué el títol d’entrenador espanyol Entre el 1969 i el 1978 treballà al RCD Espanyol, primer com a entrenador i posteriorment com a secretari tècnic