Resultats de la cerca

S’inicià a Barcelona i com a amateur competí amb el CC Bar Las Banderas, el Peña Solera i el Picadero Damm Fou campió de Catalunya 1956 i de la Volta a Lleida 1961, i disputà un Mundial 1957 Com a professional guanyà el Gran Premi de Ripio 1962 i fou campió de Catalunya 1963 Fou tercer en el Tour du Rousillon 1964 i prengué part en sis Voltes a Catalunya, en dues Vueltas a España, en la Vuelta a Colòmbia i en la Volta a Suïssa Defensà el CC Barcelona 1960, el Lambretta 1961, el Grupo Deportivo Faema 1962-63 i el Picadero 1964-65 Es retirà el 1965

Establert a Catalunya, guanyà la Volta a Tarragona abans de passar al professionalisme Competí al màxim nivell amb els equips Colchón CR 1980-81, Kelme 1982-89 i Seur 1990-93 En el seu palmarès hi figuren les voltes a l’Aragó 1984, 1985, Múrcia 1985, Burgos 1985 i Astúries 1986 i la Setmana Catalana 1985 Guanyà diverses etapes a la Vuelta a Espanya 1982, 1984, 1985, 1986, la Volta a Catalunya 1983, 1985, la Volta al País Basc 1985 i la Volta a l’Alentejo 1990, entre altres El 1988 disputà el Tour de França Fou l’organitzador del Criterium de Cerdanyola del Vallès 1992-98

Guanyà el Campionat d’Espanya de velocitat i de quilòmetre 1981 Fou professional entre el 1984 i el 1992 Debutà amb l’equip Kelme guanyant el Critèrium de Terrassa 1984 El 1985 guanyà el Circuit de Getxo i dues etapes de la Volta a Galícia El 1986 fitxà per l’equip Seat Orbea, guanyà el Trofeu Masferrer i participà en el Tour de França Entre el 1987 i el 1988 formà part del Caja Rural Aconseguí la victòria en una etapa de la Vuelta a los Valles Mineros i guanyà un nou Critèrium de Terrassa També competí amb l’equip Helios CR 1989, Mavisa 1990 i Wigarma 1991-92

Filla de Joan Alonso i Castells, dirigent del club Esport Ciclista Mataró ECM En categoria juvenil aconseguí el seu primer títol de campiona de Catalunya de fons amb els colors del Club Ciclista Montgat En sub-23 vestí el mallot del Saunier Duval i fou campiona d’Espanya de puntuació 1999 En la categoria elit participà cinc cops en el Tour de França, dos al Giro d’Itàlia i en dos Campionats del Món i d’Europa L’any 2003 deixà la pràctica del ciclisme de competició Durant la seva trajectòria superà els deu triomfs i rebé el guardó de Maresmenc de l’Any 2002

Fou jugador del Reial Club de Tennis Barcelona-1899 Entre el 1991 i el 1996 guanyà vuit torneigs de dobles de l’ATP Tour i un de l’ATP Championship Series Stuttgart, 1995, fent parella amb Diego Pérez i Tomàs Carbonell En el rànquing de l’ATP assolí la seixantena posició en individual 1992 i la vint-i-tresena en dobles 1995 Després de retirar-se 2001 ha treballat com a entrenador amb Feliciano López, Albert Costa i Rafa Nadal des del 2005, entre d’altres, i ha estat assistent de l’equip espanyol de Copa Davis És director de l’acadèmia Barcelona Total Tennis

Es formà als Centres de Tecnificació de la Federació Catalana de Tennis i és membre del Reial Club de Tennis Barcelona Guanyadora de l’Orange Bowl 1991, s’imposà en cinc ocasions al campionat de Catalunya individual 1994, 1995, 1998, 2000, 2001 i una en dobles 1995 Aconseguí diversos títols de la Women’s Tennis Association WTA Challenger i tres títols de la WTA Tour Estoril 2001, Bol 2001 i Oporto 2002 El 1994 guanyà la Fed Cup amb l’equip espanyol El 2002 assolí la vint-i-dosena posició en el rànquing individual de la WTA En dobles quedà cent catorzena el 1997

Collaborador de L’Humanité i L’Internationale , fou després secretari general del teatre de l’Atelier Debutà en l’escena amb obres de línia surrealista Le casseur d’assiettes 1923, Tour à terre 1925, etc A partir del 1936 oferí el millor de la seva producció, com Un homme comme les autres 1936, La terre est ronde 1938, Les nuits de la colère 1946, Le miroir 1956, La rue noire 1967 i altres Publicà dos reculls de memòries C'était écrit 1974 i Les amours 1976 Fou membre de l’Académie Goncourt 1949-83 i president de la Societat de Dramaturgs Francesos des del 1965

Es desenvolupa íntegrament sobre asfalt, bé siguin competicions en línia, curses contrarellotge individuals o per equips, proves d’un dia o per etapes La bicicleta de carretera és el prototipus sobre la qual s’han desenvolupat la resta de màquines per a les altres especialitats La versió lúdica del ciclisme de carretera és el cicloturisme Els primers models de bicicleta es remunten al principi del segle XIX, i es divulgaren amb èxit per Europa amb un objectiu de transport i lúdic primerament i competitiu després El 1868 Saint-Cloud França acollí la primera competició ciclista i amb els anys…

Desenvolupà la seva trajectòria des de Catalunya Competí com a professional amb els equips Fosforera 1980, Zor-Helios 1981-83, Teka 1984, Fagor 1985-88, ONCE 1989-90 i Artiach 1991 Destaquen els triomfs en el Trofeu Masferrer 1982, el Gran Premi de Navarra 1982, la Clàssica d’Ordizia 1984 i les voltes a les Tres Províncies 1982, Castella i Lleó 1982 i Astúries 1983, a més de diverses etapes a les voltes a Burgos, Astúries, Aragó, Catalunya, País Basc, en la Setmana Catalana i la París-Niça Assolí una victòria parcial a la Vuelta a Espanya 1981 i una altra al Giro d’Itàlia 1986 Disputà cinc…

Competí com a professional amb els equips Reynolds 1981-86, Teka 1987-88 i Lotus 1989-93 Fou campió d’Espanya de fons en carretera 1983, 1989 El 1983 debutà en la Vuelta a Espanya i el Tour de França, del qual ha disputat sis edicions En el seu palmarès figuren les voltes a Villarrobledo 1982 i a Tres Cantos 1985, el Circuit de Getxo 1983, la Pujada a Urkiola 1984, el Critèrium de Terrassa 1986, el Gran Premi de Laudio 1988 i el Critèrium de Sabiñánigo 1990 Guanyà dues etapes de la Vuelta 1983, 1990 i la classificació de la muntanya 1992, i diverses etapes de les voltes a…