Resultats de la cerca
Es mostren 2689 resultats
Comissió Internacional per a l’Exploració Científica de la Mar Mediterrània
Organisme internacional que té com a objectiu l’estudi, promoció i protecció de la mar Mediterrània i de la mar Negra.
L’assemblea constitutiva, actualment formada per 23 estats membres i presidida pel príncep Albert I de Mònaco, es dugué a terme a Madrid el 1919 en presència dels següents estats fundadors Egipte, França, Grècia, Itàlia, Mònaco, Espanya, Tunísia i Turquia Els primers anys es caracteritzaren per l’exploració de la Mediterrània a càrrec dels diferents estats membres de la Comissió, així com de la fundació de diferents estacions marines La Segona Guerra Mundial suposà una gran sotragada que estigué a punt de fer-la desaparèixer No obstant això, el 1951 se celebrà a París el 12è…
Jocs Mediterranis

Cartell dels primers Jocs Mediterranis
(CC0)
Esport general
Esdeveniment esportiu internacional i multidisciplinari celebrat cada quatre anys, en què competeixen esportistes d’estats que circumden la Mediterrània.
Els primers Jocs se celebraren el 1951 a Alexandria Egipte Les posteriors edicions han tingut lloc a Barcelona 1955, Beirut Líban, 1959, Nàpols Itàlia, 1963, Tunis Tunísia, 1967, Izmir Turquia, 1971, Alger Algèria 1975, Split antiga Iugoslàvia, actualment Croàcia, 1979, Casablanca Marroc, 1983, Latakia Síria, 1987, Atenes Grècia, 1991, Agde França, 1993, Bari Itàlia, 1997, Tunis Tunísia, 2001, Almeria Espanya, 2005, Pescara Itàlia, 2009 i Mersin Turquia, 2013 Entre el primer i el darrer d’aquests anys el nombre d’estats participants passà de 10 a 24 El 2015 se…
Crişana
Geografia històrica
Regió de l’oest de Romania, entre Hongria i Transsilvània.
Antiga província històrica que depengué successivament d’Hongria, de Transsilvània, de Turquia i novament de Transsilvània, juntament amb la qual fou unida a Romania el 1918 Entre el 1964 i el 1968 constituí una regió administrativa que tenia per capital Oradea
Jesús Fernández García
Atletisme
Atleta.
Amb el RCD Espanyol, fou campió de Catalunya de 5000 m 1965, 3000 m obstacles 1965, 1966 i cros 1965, tant individual com per equips Disputà els primers Jocs Iberoamericans 1960 i un encontre internacional davant Turquia amb la selecció espanyola
Orontes
Riu
Riu de l’Àsia occidental (386 km).
Neix al Líban, prop de Baalbek, corre després cap al N i passa per les ciutats sirianes de Homs i Hamā Gira després cap a l’W i entra a Turquia passa per Antioquia i desguassa a la Mediterrània prop de Samandaǧi
Partit de la Justícia i el Desenvolupament
Política
Partit polític turc.
Fou creat el juny del 2001 arran de la prohibició del Partit de la Virtut, del qual constituí la refundació Obtingué majoria absoluta en les eleccions del novembre del 2002 357 escons sobre 550, però el seu líder, Recep Tayyip Erdoğan , condemnat el 1998 per injúries a l’estat, no pogué assumir el càrrec fins el març del 2003 L’any 2007, després d’aspres controvèrsies, el Parlament turc elegí Abdullah Gül , un dels homes forts de l’AKP, president del país el primer d’un partit confessional de la Turquia moderna En les eleccions del 2007 i del 2011 l’AKP revalidà la majoria…
Sofene
Geografia històrica
Antiga regió de l’Àsia Menor, al S d’Armènia, entre el Tigris i l’Eufrates, el mont Taure i l’Antitaure.
Conquerida per Cir s VI aC, seguí la sort d'Armènia A la seva capital, Karkathiokerta l’actual Harput, Turquia, Zariadres fundà una dinastia que durà fins a la victòria de Luculle sobre Tigranes II 95 aC Fou disputada per capadocis, perses, romans i bizantins
Bakhčisaraj
Ciutat
Ciutat d’Ucraïna, a la República Autònoma de Crimea, a la península del mateix nom (20.000 h).
Centre d’una regió agrícola, exporta tabac i fruita Fou capital del regne dels tàrtars des del segle XV conserva un palau i sepulcres dels kans Rússia i Turquia hi signaren el 1681 l’anomenada pau de Bakhcisaraj , que confirmava el protectorat rus sobre Kíev
Alexandrúpolis
Ciutat
Ciutat de Tràcia, Grècia, capital del nomós d’Hebros (35.799 h [1981]).
Port vora la mar de Tràcia Centre comercial agrícola blat, cotó, seda, arròs, sèsam, tabac enllaçat per ferrocarril a Salònica i a Edirne Anomenada Dedeagach fins el 1918, rebé el nom actual en passar de Turquia a Grècia al final de la Primera Guerra Mundial
Pere I de Sèrbia

Pere I de Sèrbia
© Fototeca.cat
Història
Rei de Sèrbia (1903-18) i de Croàcia i Eslovènia (1918-21).
Fill del príncep Alexandre Karadjordjevič de Sèrbia, l’acompanyà a l’exili 1858 Installat a França, lluità en la guerra Francoprussiana 1870-71 Un dels organitzadors de l’alçament de Bòsnia contra Turquia 1875, el 1903 fou elegit rei per l’assemblea nacional sèrbia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina