Resultats de la cerca
Es mostren 1337 resultats
Treuhandanstalt
Economia
Institució fiduciària alemanya creada el 1990 que, amb seu a Berlín i delegacions diverses, s’encarrega de la privatització de les empreses estatals de la ex-República Democràtica Alemanya.
El procés implica l’ajut al sanejament empresarial, quan la viabilitat és possible, i la urbanització de terrenys industrials A mitjans 1991 havia venut 2 600 empreses mantenint-hi 526 000 llocs de treball Una nova llei, que prioritza les noves inversions sobre els antics drets de propietat, ha accelerat el procés
Lluís Gil i Sumbiela
Periodisme
Periodista.
Començà la seva carrera en ésser fundada La Correspondencia de Valencia 1833, on fou redactor Fundà una Associació Protectora de Nens 1893, i des del 1880 fou professor de l’Institut de València Destacà pels seus reportatges d’actualitat, i escriví sobre qüestions socials i problemes d’urbanització i d’higiene de València
Domenico Fontana
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista.
Protegit pel papa Sixt V, féu, a Roma, la capella Sixtina a Santa Maria Maggiore 1586 i reconstruí el palau del Laterà 1587 Projectà l’urbanització de la plaça de Sant Pere del Vaticà Edificà el palau reial de Nàpols 1600-02 El seu estil és intermedi entre el darrer Renaixement i el barroc
AC
Publicació trimestral del Grupo de Arquitectos y Técnicos Españoles para el Progreso de la Arquitectura Contemporánea, editada a Barcelona (1931-37), amb corresponsals a Madrid i Sant Sebastià.
Adscrita al moviment de renovació artística, especialment arquitectònica i decorativa, portava una marcada preocupació social i una orientació contrària a tot academicisme S'ocupà dels plans d’urbanització, de l’arquitectura popular Eivissa, de l’ensenyament de les arts plàstiques, dels moviments avantguardistes universals i, particularment, de les realitzacions dels arquitectes membres del grup editor
Sant Narcís
Barri
Barri residencial de la ciutat de Girona.
Situat al SW de la ciutat, tingué l’origen en una actuació urbanística de caràcter oficial, basada en un model de barri d’habitatges unifamiliars Posteriorment, i en zones de terrenys marginals no afectades per la urbanització originària, s’ha produït una construcció molt desordenada, amb excés de densitat i desvirtuant el sentit inicial del barri
la Miranda
Barri
Barri d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat), situat als vessants sud-occidentals de la serra de Collserola, entre la Ciutat Diagonal i el terme de Sant Just Desvern (dins el qual ha crescut posteriorment).
Té l’origen en una urbanització del tipus ciutat jardí promoguda el 1934 per iniciativa privada el 1950 tenia prop d’un centenar de torres S'ha anat deteriorant i s’ha convertit, en part, en barri residencial obrer hi ha algunes barraques, també L’autopista de Barcelona a Molins de Rei l’ha aïllat del centre urbà
Can Sagrera

Vista de Can Sagrera
© Alberto González Rovira
Masia
Antiga masia (segle XVIII) del municipi d’Arenys de Munt (Maresme).
Situada al NW del poble d’Arenys, ha donat nom a la urbanització que l’envolta La masoveria data del 1773, si bé es reformà el 1887-88 segons data del safareig, 1887 i adoptà formes de l’arquitectura historicista neoromànic i neoclàssic amb detalls decoratius modernistes Prop del mas hi ha una sínia amb coberta de pavelló
la Floresta

Vista de la zona residencial de la Floresta a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), dins la zona muntanyosa, al vessant W de la serra de Collserola.
Sorgí al segon decenni del s XX fou una de les zones residencials projectades per FS Pearson, a tocar de la línia dels Ferrocarrils de Catalunya SA, seguint el tipus d’urbanització anglesa Inicialment lloc d’estiueig i esbarjo, els anys 1950-70 s’ha convertit en primera residència d’universitaris i de professionals liberals de Barcelona
Georges-Henri Pingusson
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista francès.
Autor, el 1933, de l’Hôtel Latitude 43 a Sant Tropés, amb Mallet-Stevens féu el Pavillon de la Lumière de l’exposició universal de París del 1937 Al final de la Segona Guerra Mundial li fou confiada la urbanització de Saarbrücken El 1961 construí el Mémorial de la Déportation a l’illa de la Cité París
Jordi Sargatal i Vicens
Ecologia
Naturalista i ornitòleg.
Liderà la campanya de defensa dels aiguamolls de l’Empordà contra els projectes d’urbanització 1976 i fou director del parc natural del mateix nom 1984-98 Dirigí la Fundació Territori i Paisatge, de l’Obra Social Caixa Catalunya 1998-2009 Coordinador, juntament amb Josep del Hoyo i Andrew Elliott del Handbook of the Birds of the World
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina