Resultats de la cerca
Es mostren 2692 resultats
Gerard Claret i Serra
Gerard Claret i Serra
© Fototeca.cat
Música
Violinista.
Fill d’ Andreu Claret i Casadessús Fou deixeble de Joan Massià, Gonçal Comellas, Enric Casals i León Ara Collaborà amb Narciso Yepes i Maurice Gendron Ha estat guardonat en diversos concursos estrangers premi Tenuto de Brusselles i nacionals Concurs Internacional Maria Canals de Barcelona Des del 1979 forma un duo amb el pianista Josep M Escribano Fou membre fundador del Quartet Ciutat de Barcelona i del Quartet Numen, i ha dirigit l’Orquestra Nacional d’Andorra, de la qual és concertino des del 1993 Uns quants anys després collaborà en la gira francesa dels Solistes de Tòquio Ha exercit una…
,
Lluís Claret i Serra
Actuació de l’Orquestra Nacional d’Andorra i en un primer pla els germans Gerard i Lluís Claret i Serra, violinista i violoncel·lista respectivament
© Fototeca.cat
Música
Violoncel·lista.
Fill d’ Andreu Claret i Casadessús S’inicià musicalment a Andorra, i després amplià la seva formació a Barcelona, París i Bloomington EUA A disset anys, Pau Casals l’encoratjà a aprofundir els seus estudis de violoncel Es formà amb Enric Casals al Conservatori Superior de Música del Liceu, amb Radu Aldulescu al Conservatori Europeu de París i amb Eva Janzer i György Sebök a la Universitat de Bloomington És membre fundador del Quartet Ciutat de Barcelona Guanyà el premi Beethoven del Concurs Internacional Gaspar Cassadó Florència, 1973 i els primers premis dels concursos internacionals de…
,
Viladecavalls de Calders
Església vella de Sant Pere de Viladecavalls (Calders)
© C.I.C.-Moià
Poble
Poble del municipi de Calders (Moianès), al SW del terme, aigua avall de la riera de la Golarda, en territori trencat, poblat de pins, vinyes i conreus de secà.
Tingué l’origen a l’alta edat mitjana en un turó 364 m alt de l’esquerra del riu, emplaçament primitiu de l’església parroquial de Sant Pere de Viladecavalls , traslladada modernament vora la Colònia Jorba, únic nucli de població del terme
Coblença
Plaça de la Ciutat Vella de Coblença, Alemanya
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat del land de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la confluència del Mosel·la i el Rin.
El seu emplaçament fa que sigui el centre comercial del land , amb un tràfic portuari molt important La seva indústria és derivada principalment de l’agricultura vi, pells, aliments, paper unes altres indústries són les de maquinària, de pianos i del vidre És també un centre turístic Encreuament de ferrocarrils i port fluvial
castanyera
Castanyera a la plaça Vella de Terrassa (1931)
Rafel Arózteguii
cep
Cep d’una vinya vella
juantiagues (CC BY-SA 2.0)
el Fluvià
Pont fortificat, del segle XII, sobre el Fluvià, passeig arqueòlogic d’accés a la vella població de Besalú
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Pirineu oriental.
Neix a la Garrotxa, al grau d’Olot, a 920 m alt, recorre la plana d’en Bas i passa per Olot a Sant Joan les Fonts pren una orientació cap a llevant, i desemboca al golf de Roses, prop de Sant Pere Pescador, després d’haver passat per Castellfollit de la Roca, Besalú, Esponellà i Torroella de Fluvià Té 97,2 km de llargària Els afluents esquerres són els més importants riera de Bianya, el Llierca i el Borró l’únic afluent dret d’una certa importància és el Ser La capçalera, orientada de N a S, recull la humitat dels vents de llevant, que la converteixen en un condensador important més de 1000…
Philippe Wolff
Historiografia
Historiador francès.
El 1952 ocupà la càtedra d’història de l’edat mitjana i de la França medieval de la Universitat de Tolosa Influí sobre JVicens i Vives, amb el qual collaborà ocasionalment Sobresurten les seves obres Commerces et marchands de Toulouse vers 1350-1450 1955, Histoire de Toulouse 1958, Histoire du Languedoc 1969 i Les origines linguistiques de l’Europe occidentale 1971 A més, publicà treballs marginals o conjunturals d’història catalana, com ara Finances et vie urbaine Barcelone et Toulouse au début du XVe siècle 1965
Lluís Capdevila i Vilallonga
Lluís Capdevila i Vilallonga
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Periodisme
Teatre
Escriptor, dramaturg i periodista.
De jove residí a París, on gaudí de la bohèmia rosa, però la fallida familiar el retornà a Barcelona Feu el debut literari com a poeta Collaborà en plataformes com Bohemia i Arte & Sport , i entrà en contacte amb diverses penyes bohèmies, com la del Bar del Centro Esdevingué una figura de la vida bohèmia i popular barcelonina Fou un dels fundadors de la revista Los Miserables i fou empresonat A mitjan anys vint dirigí L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia i, al començament dels trenta, La Humanitat , diari en el qual mantingué una intensa activitat periodística…
,
Miquel Lladó i Miquel
Literatura catalana
Escriptor.
Periodista literari amb obres com Cròniques d’avui i de demà 1974, Primera història d’Andorra 1989, Viatge al passat 1990 i Viure i escriure a Andorra 1996, collaborà en diversos mitjans de comunicació Poble Andorrà , Les Valls d’Andorra , Avui , La Mañana En castellà, publicà, entre d’altres, Yo y mi perro 1947, Hacia la vida 1953 i La cita con el ángel 1973 També publicà les narracions Els camins de la por 1971 i Els dies sense demà 1977 Líric i imaginatiu, en poesia publicà Els anys, els dies i les hores 1952, La línia d’Apollo l’Evangeli segons un home que viatjava a peu 1976, Terres…
,