Resultats de la cerca
Es mostren 2027 resultats
bunsenita
Mineralogia i petrografia
Òxid de níquel, NiO.
Cristallitza en el sistema cúbic, formant octàedres de color verd Té duresa 5,5 i pes específic 6,9
romanesco
Botànica
Hortalissa de la família de les crucíferes obtinguda per hibridació de les varietats Brassica oleracea var. botrytis (bròquil) i Brassica oleracea var. italica (bròcoli).
Presenta brots florals cònics de color verd clar disposats en corones espiraliformes, els quals esmengen quan les flors encara són poncelles
calcofil·lita
Mineralogia i petrografia
Arsenat hidratat de coure, [AsO4 | (OH)5]Cu4 · 3,5H2O.
Mineral que es presenta en cristalls tabulars de color blau o verd i lluïssor nacrada És anomenada també mica de coure
oriental
Arts decoratives
Dit d’alguna varietat de color de certs minerals i perles.
Hom parla de topazi oriental per indicar-ne una varietat de color safrà i de maragda oriental per significar el corindó verd
moissanita
Mineralogia i petrografia
Carbur de silici, SiC.
Cristallitza en el sistema hexagonal, i el color va del verd al negre Té duresa 9,5 i pes específic 3,218
àcid clorogènic
Química
Factor important del metabolisme de diverses plantes.
Isolat dels grans de cafè verd i també d’altres plantes dicotiledònies, conjuntament amb els seus isòmers, els àcids isoclorogènic i neoclorogènic
cuca de llum
Cuca de llum femella
Corel - Jean-Claude Teyssier
Entomologia
Insecte coleòpter, de la família dels lampírids, de formes allargades i teguments a l’extrem de l’abdomen.
La femella és àptera i emet una fosforescència de to verd brillant molt més intensa que la dels mascles i les larves
begònia
Begònia ( Begònia elatior )
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les begoniàcies, carnoses, de fulles alternes, més o menys irregulars i flors unisexuades sense corol·la, proveïdes de quatre sèpals petaloides, de color vistós.
Comprèn unes 800 espècies, gairebé totes tropicals, sud-americanes, de les quals hom ha obtingut un nombre enorme de varietats i d’híbrids flors grosses, o dobles, o molt nombroses conreats en jardins i hivernacles i com a plantes d’interior Tradicionalment, tenint en compte l’estructura de les arrels, hom les classificava en quatre grups bulboses, rizomatoses, tuberoses i fibroses, sistemàtica que resulta inadequada a causa de les nombroses excepcions Avui, les begònies es classifiquen en vuit grups d’ales d’àngel, de cistell, hirsutes, d’arrels fibroses, rex, rizomatoses, semperflorens o…
acord de Tordesillas
Història
Pacte signat a Tordesillas el 7 de juny de 1494, entre els Reis Catòlics i Joan II de Portugal, pel qual Castella i Portugal fixaren la línia de demarcació de llurs futures possessions a ultramar.
Amb anterioritat a aquest tractat, el papa Alexandre VI, l’any 1493, havia fixat aquesta línia 100 llegües a l’W de les Açores i Cap Verd aquesta disposició no havia satisfet, però, el monarca portuguès, i les tensions amb Castella augmentaren Per tal d’evitar la ruptura hom inicià unes negociacions a Tordesillas, localitat on es reuniren els representants portuguesos Rui de Sousa, João de Sousa i Aires de Almada i els castellans Enrique Enríquez, Gutierre de Cárdenas i Rodrigo Maldonado El resultat fou un acord en virtut del qual la línia de demarcació se situà 370 llegües a l’occident de…
Eric
Geografia
Explorador noruec.
Recorregué la costa NW d’Islàndia i, vers el 985, arribà en una terra que anomenà “país verd” Grenlàndia i que, posteriorment, colonitzà