Resultats de la cerca
Es mostren 2564 resultats
radiogalàxia
Astronomia
Galàxia de la qual hom detecta emissions d’ones radioelèctriques.
Les radiogalàxies poden ésser classificades en dos tipus les normals i les peculiars Les radiogalàxies normals són galàxies ordinàries que emeten una part de les radiacions en longituds d’ona corresponents al domini de les radioones En el cas de les galàxies normals més pròximes, l’origen d’aquestes radioemissions ha estat detectat generalment als discs i a les corones galàctiques, i algunes vegades també als nuclis Per terme mitjà la intensitat d’aquestes radioemissions és de 10 3 8 erg/s però algunes vegades pot arribar fins a un valor extrem de 10 4 1 erg/s En tots els casos, però, aquests…
eidos
Filosofia
Terme que significa en la llengua corrent l’aspecte o la forma visible d’una cosa o d’una persona.
En la filosofia de Plató i Aristòtil, designa la forma i l’estructura intelligible de les coses, és a dir, el seu ésser o essència Se'n deriva l’adjectiu eidètic, amb el sentit de relatiu a l’essència de l’ens Així, encara en la fenomenologia de Husserl, coneixement eidètic vol dir coneixement essencial
visualitzador
Física
Dispositiu electrònic utilitzat en aparells de mesura en què es mostra una representació visible analògica o digital d’una magnitud.
eclipsat | eclipsada
Heràldica
Dit de l’astre del qual només és visible una meitat que surt d’una partició o d’una peça.
infraroig
Física
Regió de l’espectre electromagnètic que comprèn l’interval que va des de la llum visible fins a les microones.
massís Armoricà
Massís
Unitat geològica situada al nord-oest de França, que s’estén per Bretanya, Vendée, Anjou, el baix Maine i l’oest de Normandia.
És formada bàsicament per esquists cristallins del Precambrià plegats en direcció W-NW-E-SE, direcció anomenada armoricana una direcció secundària W-SW-E-NE, visible al nord del massís, s’interfereix amb la principal Intensament erosionats, aquests materials formen un peneplà de formes suaus i monòtones, que no depassen els 417 m Les roques dures granits, quarsites formen els relleus, de disposició allargassada els esquists formen solcs i conques Als nuclis dels sinclinals s’han conservat sediments primaris Hi ha excepcions a aquesta disposició general, a causa de moviments…
L’eclipsi més llarg del segle
Entre aproximadament les 2130 i les 2313 hora catalana té lloc l’ eclipsi de lluna més llarg del segle XXI 103 minuts En el seu moment àlgid cap a les 2213 l’eclipsi és total i el satèllit adquireix una tonalitat rogenca coneguda com a “lluna de sang”, causada per la desviació de la llum solar en interposar-se la Terra entre el Sol i la Lluna Les zones on més visible és l’eclipsi són l’est d’Europa oriental, el centre i l’est d’Àsia, i la pràctica totalitat d’Àfrica És invisible en gairebé tot el continent americà
Santa Seclina (Caldes de Malavella)
Art romànic
A l’extrem sud-est del terme, a l’inici d’un apèndix del terme de Caldes de Malavella, situat entre Vidreres i Llagostera, hi ha la parròquia rural de Santa Seclina o Santa Seculina És una església barroca, amb un esvelt campanar, que la fa visible des de la carretera de Vidreres a Llagostera Cal cercar el seu origen als segles XI o XII, en què es completà la geografia religiosa de la comarca consta en els nomenclàtors i llistes sinodals de la diòcesi de Girona, del segle XIV en endavant, com a Sancta Sicline, Segline o Seculine
Eclipsi lunar del 7 de setembre de 2025
Astronomia
El passat 7 de setembre, milions de persones van mirar al cel per presenciar un dels espectacles més fascinants de l’astronomia un eclipsi lunar visible des de tots els territoris de parla catalana Tot i que els núvols van dificultar-ne l’observació, alguns afortunats van captar imatges espectaculars de la Lluna tenyida de vermell Descobreix com es va viure aquest fenomen i què el feia tan especial tot llegint a Divulcat l’article “ Eclipsi lunar del 7 de setembre de 2025 ”, de l’astrofísic Josep Maria Trigo, dins el seu blog Ciències planetàries i meteorits
Max Thurian
Cristianisme
Teòleg suís.
Centrà la seva reflexió teològica en l’experiència nova de vida monàstica i de litúrgia que caracteritzen la comunitat reformada de Taizé , de la qual fou membre Amb RSchutz , fou observador en el concili II del Vaticà Entre les seves obres —algunes de les quals traduïdes al català—, cal destacar Mariage et célibat 1955, L’Eucharistie 1959, L’unité visible des chrétiens et la tradition 1962, Marie, mère du Seigneur, figure de l’Église 1962, Le mystère de l’eucharistie 1981, etc El 1988 es convertí al catolicisme i fou ordenat de prevere de la diòcesi de Nàpols Itàlia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina