Resultats de la cerca

Intervingué en l’elaboració del Roman d’Alexandre Ultra reescriure la primera part, n'afegí la quarta —on tractà la mort del protagonista— i treballà sobre la resta

Hom conserva d’ell una quinzena de cançons sovint dedicades a la comtessa de Malaspina, sis o set tençons, i un sirventès on es queixa de l’amor i enumera les gràcies de dames diverses

Fou destituït el 1208

Escriví per ordre de l’arquebisbe de Lund una Compendiosa historia regum Daniae a Skioldo ad Canutum VI , que comprèn del 300 al 1185, a més d’algunes obres històriques i jurídiques

És el representant més notable de l’Escola de Notre-Dame de París És esmentat per un teòric anònim medieval com a magister i discantus optimus i és anomenat Perotinus Magnus És autor de quatre organa , de tres conductus i de clausulae

Inicià les seves actuacions amb la intervenció en un plet entre els monestirs de Cuixà i d’Arles sobre la possessió de Sant Pere de Torrelles 1114 El mateix any aprovà la unió del monestir del Canigó i el de la Grassa Consagrà algunes esglésies, com Sant Esteve de Salses 1114, Sant Nazari de Torderes 1116, Sant Sadurní de Montesquiu i el monestir de Sant Andreu de Sureda 1121 i assistí a la consagració de Sant Quirze de Colera 1123 El 1126 anà a Terra Santa i al seu retorn cedí la vila i l’església de Marcèvol als canonges del Sant Sepulcre, on aquests fundaren un priorat…

Fill del ric home castellà Manrique de Lara, senyor de Molina i Mesa, i d’Ermessenda I de Narbona Heretà el vescomtat de la seva tia Ermengarda I de Narbona malgrat una certa oposició del comte de Tolosa i gràcies a la protecció d’Alfons I de Catalunya-Aragó Es casà amb Sança, germana del rei Sanç VI de Narbona i vídua del vescomte Gastó V de Bearn En morir, la seva tia deixà el vescomtat al seu fill Eimeric III Fou germà d' Elvira de Lara , comtessa d’Urgell

Era de la família empordanesa dels Peratallada i nebot, sembla, del bisbe de Girona Berenguer Dalmau Era canonge el 1138 Assistí a la cort d’Osca del 1162 i signà la publicació del testament sagramental del comte Ramon Berenguer IV Dotà i afavorí la canònica de Sant Pere Cercada El 1166 féu vot d’anar a Terra Santa El mateix any acompanyà el rei Alfons a l’expedició de Provença Inicià les obres del palau episcopal de Girona

Hom creu que era llinatge dels vescomtes de Rocabertí Ramon Berenguer IV de Barcelona els cedí la vila de Peralada, que el 1128 possiblement llur pare, Berenguer Renard —fill del vescomte Dalmau Berenguer I de Rocabertí—, havia deixat a Ramon Berenguer III La possessió d’aquesta vila era discutida entre els comtes de Barcelona i d’Empúries Gausbert i els seus germans reconegueren el 1132 la possessió de la vila i batllia de Peralada al comte de Barcelona, així com els feus de Torrelles i de Prats