Resultats de la cerca

Actuà a la cort de Joan I de Catalunya-Aragó, on introduí, a partir del 1388, l' escaquer i un repertori de música instrumental, en especial estampides Tingué un paper notable en l’evolució de la música per a tecla

Serví a la cort del rei Pere III de Catalunya-Aragó La seva tècnica de composició és característica de la capella pontifícia d’Avinyó En el Credo d’ell conservat utilitza procediments d’escriptura descriptius Signava Johannes Alamani

El 1348 li fou encarregat l’estudi dels danys ocasionats per la Unió Fou assessor de la cort del governador de València i membre del consell reial des d’abans del 1358 Escriví, entre el 1358 i el 1363, unes Notae sobre els Furs de València, uns comentaris sobre la jurisdicció del jutge eclesiàstic i, en especial, el tractat L’estil de la governació , en català, que fou incorporat a l’edició dels Furs del 1482 i a la de 1547-48

Franciscà, arribà a ésser provincial de la província d’Aragó La tradició el fa deixeble de Duns Escot només se sap, però, que fou deixeble a París de l’escotista Francesc de Marchia, les lliçons del qual transcriví en un còdex que es conserva a Roma Mestre de teologia a París, al seu curs sobre el llibre de les Sentències 1334 figuren les tendències criticistes imperants a la seva època Fou publicat el 1518 sota el títol Disputationes in quattuor libros Magistri Sententiarum

Dirigí l’escola lulliana d’Alcoi fundada per privilegi de Pere III el 1369, privilegi renovat a favor d’ell el 1393 i el 1399 per Joan I i Martí I respectivament L’inquisidor Eimeric el considerà el màxim cap dels lullistes valencians Li ha estat atribuïda l’obra Super BRaymundi Lulli scriptis commentaria , de la qual no ha quedat rastre

Descendent d’un italià que seguí Jaume I de Catalunya-Aragó en la conquesta de València Des del 1343 al 1367 fou metge de Pere el Cerimoniós, el qual acompanyà en la guerra contra el rei de Mallorca Fou protometge des del 1361 Un descendent seu, Domènec Ros d’Ursino , ho fou també de Martí l’Humà, Ferran d’Antequera i Alfons el Magnànim i d’altres personatges de la casa reial, com la reina o el comte d’Urgell Rebé diverses donacions en diners o territoris, entre les quals la senyoria de Ribesaltes

Treballà en la decoració de la sala del consell, al palau públic de San Gimignano, on executà, principalment, una còpia de la Maestà de Simone Martini seguidor de l’estil d’aquest, pintà les figures de sants en els laterals de la seva cèlebre Anunciació de la Galleria degli Uffizi, a Florència

Fill de Joan VI Cantacuzè, fou destinat a la província de Tràcia sense drets d’heretatge, que havien estat atribuïts als descendents de Joan V Paleòleg, el seu gendre i collega Associat al tron el 1353, no volgué renunciar a l’autoritat imperial en abdicar el seu pare 1355 Capturat pels serbis en la seva temptativa d’apoderar-se de la Macedònia 1357, fou consignat a l’illa de Tènedos, i, a instàncies del seu pare, acceptà el despotat de Mistràs, juntament amb el seu germà Manuel

Actiu entre els anys 1341 i 1375, la seva producció mostra l’influx predominant dels germans A i PLorenzetti És autor, entre altres obres, de la Batalla de Val di Chiana 1372 Palazzo Pubblico, Siena i d’una Anunciació claustre de San Domenico, Siena

Conegut entre el 1365 i el 1398 Treballà en les pintures del palau de Tortosa 1365-70 i pintà el retaule de la confraria dels pagesos de la ciutat 1366 Se sap que pintà el retaule de l’església d’Albocàsser 1373, que fou taxat per Llorenç Saragossa No hi ha més notícies sobre contractes de retaules Pintà penons, senyals, ciris i brandons per a la seu, el consell i les confraries de Tortosa Per la cronologia del pintor caldria collocar l’obra —avui desconeguda— dins la influència italianitzant, bé que no es pot concretar si fou parallela a la dels Serra o anterior ChRPost identificà el retaule…