Resultats de la cerca

Considerat el fundador de l’escola bolonyesa, és autor de la Madona de les dents 1345, Galleria Davia Bargellini, Bolonya, de les Històries de sant Antoni Abat Pinacoteca Nazionale, Bolonya i dels frescs de l’església de Mezzaratta El seu estil, presidit sempre pel ritme ondulant de la línia, acusa una forta influència del gòtic francès No obstant això, aportà novetats, com la fragmentació de l’espai en diversos episodis, els quals accentuà amb raigs intensos de llum

Documentat del 1368 al 1400 És l’artífex de la creu processional major de la catedral de Barcelona, datada i documentada el 1383 Es tracta d’una correcta expressió del gòtic, amb delicat perfil flordelisat i plaques quadrifoliades d’esmalts translúcids mostra al dret el crucifix, i al darrere, santa Eulàlia, motiu pel qual es coneix popularment com a Creu de Santa Eulàlia

Escrivà de Joan I de Catalunya-Aragó quan encara no era rei El 1383 demanà d’ésser admès com a ermità de Montserrat, on el 1392 es dedicava a la pintura Hom ha suposat que podria ésser l’autor de la miniatura de la Mare de Déu amb els romeus i de les dues caplletres miniaturades del Llibre vermell de Montserrat

Actiu entre els anys 1341 i 1375, la seva producció mostra l’influx predominant dels germans A i PLorenzetti És autor, entre altres obres, de la Batalla de Val di Chiana 1372 Palazzo Pubblico, Siena i d’una Anunciació claustre de San Domenico, Siena

Conegut entre el 1365 i el 1398 Treballà en les pintures del palau de Tortosa 1365-70 i pintà el retaule de la confraria dels pagesos de la ciutat 1366 Se sap que pintà el retaule de l’església d’Albocàsser 1373, que fou taxat per Llorenç Saragossa No hi ha més notícies sobre contractes de retaules Pintà penons, senyals, ciris i brandons per a la seu, el consell i les confraries de Tortosa Per la cronologia del pintor caldria collocar l’obra —avui desconeguda— dins la influència italianitzant, bé que no es pot concretar si fou parallela a la dels Serra o anterior ChRPost identificà el retaule…

Autor del políptic de La Trinitat 1360, Museo Castelvecchio, Verona, fou l’iniciador de l’escola de Verona, primer sota l’influx de Giotto i després de Tommaso da Modena El seu estil es caracteritzà per un sentit de la composició giottesc i per un naturalisme de caràcter narratiu i anecdòtic

Redactà abans del 1373, ja vell, i el dedicà al rei Pere, un tractat d’astronomia, titulat, sembla, Llibre de les nativitats publicat en 1957-58, en el qual reuní amb molt d’encert els postulats de l’astrologia grega i àrab Estudià a fons l’horòscop del rei i el de l’infant Joan

Rep aquest nom pel fet que són d’ell les taules conservades a l’església dels augustinians de Třeboň En la seva obra és notable el sentit sintètic de l’estructura del quadre, així com el modelatge de les formes i la vivacitat del color, que fan perdre pesantor a les figures La seva producció es pot considerar ja dins les coordenades de l’estil francoflamenc Influí en la creació de l’anomenat “bell estil”

Documentat des del 1321, hom en desconeix la formació És autor del Tríptic de Sant Domènec Museo Nazionale, Pisa i de la taula del Triomf de Sant Tomàs d’Aquino ~1345 església de Santa Caterina, Pisa, que mostren un estil anàleg al dels pintors sienesos, en particular Simone Martini Li han estat atribuïts, sense fonament, els frescs del Triomf de la Mort Camposanto, Pisa, considerats avui obra d’un artista bolonyès, probablement Vitale da Bologna

El 1318 fou nomenat metge reial per Jaume II de Catalunya-Aragó, el qual fou assistit el 1335 Es coneixen dotze escrits mèdics seus, entre els quals figura un règim dietètic per a un bisbe de prop de Monteleimar, fet en collaboració amb tres altres metges i publicat a Alemanya 1923 i França 1924