Resultats de la cerca

Es formà al Reial Club de Polo de Barcelona, on jugà gran part de la seva trajectòria esportiva, i guanyà sis Campionats de Catalunya 1977, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984, set Copes del Rei 1976, 1979-83, 1989 i cinc Lligues 1977, 1978, 1980, 1981, 1982 Amb la selecció espanyola, disputà els Jocs Olímpics de Moscou 1980, on aconseguí la medalla de plata, i Los Angeles 1984

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, fou campió de Catalunya d’outrigger de quatre 1942 i de vuit 1945, 1946, 1948, campió de Catalunya i d’Espanya de iol de quatre 1944 i campió d’Espanya d’outrigger de quatre 1945, 1949, 1954 Guanyà, igualment, el Campionat Ibèric d’outrigger de vuit 1942, 1943 i de quatre 1943 Competí en diverses ocasions amb la selecció espanyola

Davanter, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1971-74 procedent del Banfield argentí L’estiu del 1974 fou traspassat al Real Madrid i, després de jugar sis campanyes amb els blancs, retornà a l’Espanyol 1980-82 Sumant les dues etapes com a jugador blanc-i-blau disputà 111 partits de Lliga i marcà 36 gols Fou cinc vegades internacional amb la selecció d’Espanya

Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona, fou campió d’Espanya en quatre amb timoner 1978, 1979, 1991, vuit amb timoner 1979, 1981-84, 1991 i dos amb timoner 1981, 1982 Obtingué una medalla d’or en els Jocs Mediterranis en vuit amb timoner 1979 i també fou olímpic a Moscou 1980, en quatre amb timoner, i a Los Angeles 1984, en vuit amb timoner

S’erigí en un òrgan de defensa del Reial Club Deportiu Espanyol i es mostrà crítica amb el Futbol Club Barcelona Hi collaboraren Justo, F Cabanas, J Pascual i Bueno, entre d’altres, i els dibuixants Bolao i Rodolfo De periodicitat setmanal, fou suspesa temporalment i a l’octubre del mateix 1928 encetà una segona època Se’n publicaren, com a mínim, vint-i-set números

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, fou un dels grans remers catalans del seu temps Aconseguí set Campionats d’Espanya durant la dècada de 1920, entre els quals els celebrats a Barcelona els anys 1921, 1923, 1924 i 1928 en la categoria de vuit amb timoner També fou integrant del vuit i del quatre amb timoner que participà en els Jocs Olímpics de París 1924

Formà part de la junta directiva de la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals durant la dècada de 1990 i l’any 2002 n’assumí la presidència El 2004 també ocupà el càrrec de president de la Federació Espanyola d’Esports per a Paralítics Cerebrals Rebé la medalla de bronze del Reial Orde al Mèrit Esportiu per la seva dedicació a l’esport adaptat 2008

Començà a navegar al Reial Club Marítim de Barcelona, en les modalitats snipe, vaurien i dragon Després passà als creuers, i en quatre ocasions feu la Regata Mare Nostrum en solitari i tres cops més amb un tripulant També realitzà la regata de 1000 milles sense escales, Vilanova-Sardenya-Vilanova, i diverses travesses de l’Atlàntic i el Pacífic, a més de diferents creuers pel Mediterrani

Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona, guanyà la regata Mare Nostrum navegant en solitari 1998, 2005 i també navegant a dos 1999 Participà en dues Transat 650 2003, 2006 i en altres proves estatals i internacionals, com la segona edició de la Barcelona World Race amb el We are water 2010-11 Rebé el gallardet d’or i argent de l’Associació de Navegants Solitaris 2006

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, navegà principalment amb Frederic Virgili Ambdós disputaren la classe FI-6 m en els Jocs Olímpics de París 1924, i foren els primers campions d’Espanya de la classe Star 1941 Assolí altres títols estatals, fou campió d’Europa i guanyà el preolímpic 1936, però l’esclat de la Guerra Civil Espanyola impedí que participés en els Jocs de Berlín