Resultats de la cerca

Jugà durant tota la seva trajectòria esportiva al Reial Club de Polo de Barcelona Guanyà sis Campionats de Catalunya 1972, 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, quatre Copes del Rei 1970, 1974, 1976, 1979, tres Lligues estatals 1970, 1977, 1978 i un subcampionat de la Copa d’Europa 1979 En l’àmbit internacional, disputà els Jocs Olímpics de Mèxic 1968, Munic 1972 i Mont-real 1976

Soci del Reial Club de Golf El Prat, fou campió d’Espanya i formà part de la selecció espanyola Vinculat al Partit Popular, fou nomenat director general d’Esports 1996-98 i més tard secretari d’estat per a l’Esport 1998-99 També fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona i conseller de Cultura i Esports de la Comunitat de Madrid 2003-09

Realitzà tota la seva trajectòria esportiva en el Reial Club de Polo de Barcelona Amb el primer equip aconseguí sis Campionats de Catalunya 1954, 1955, 1957, 1958, 1960, 1962, sis Copes del Generalísimo 1957-60, 1962, 1964 i una Lliga 1958 Participà en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964, en què aconseguí diploma olímpic en perdre la final de consolació i quedar en quarta posició

Després d’una greu lesió com a jugador, obtingué el títol d’entrenador estatal 1978 La temporada 1982-83 dirigí el Gimàstic de Tarragona, a la segona divisió Fou el tècnic més jove a entrenar a primera, ja que amb vint-i-nou anys es feu càrrec del Reial Club Deportiu Espanyol 1983-86 Dirigí altres equips com el Valladolid, el Sevilla o el Tenerife

Conegut com a Kinké , es formà a l’Universitari Jugà al Reial Club Deportiu Espanyol i al Sevilla Club de Fútbol al començament del segle xx Un cop retirat entrenà el València Club de Futbol, el Real Betis Balompié 1927-30, el Real Murcia 1940-41, el Real Madrid 1941-43, la Olímpica Jiennense i el Centre d’Esports Sabadell 1942-43 També entrenà la selecció espanyola

Iniciat a l’AA Cardona, s’especialitzà en triple salt El 1944 entrà a la secció atlètica del Reial Club Deportiu Español Fou tres vegades campió de Catalunya de triple salt 1943, 1944, 1945, i un cop d’Espanya 1943, i a més aconseguí dos subcampionats estatals 1944, 1945 Com a fotògraf, fou collaborador de la revista Fiesta Deportiva , i corresponsal de Vida Deportiva i Mundo Deportivo

Vinculat des del 1926 al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, el 1929 fou campió de Catalunya de iols i subcampió d’Espanya en vuit amb timoner Presidí la Federació Espanyola de Rem 1934 i la federació catalana 1966-67, així com el RCMB 1976-78, que posteriorment el nomenà president d’honor Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, guanyà el Campionat d’Espanya de dos amb timoner 1924 i de vuit amb timoner 1926, ambdós celebrats a Barcelona També fou campió de Catalunya en l’especialitat de vuit amb timoner i de dos amb timoner 1926, 1927 Fou vocal de la secció de rem del Jurat Permanent de Regates 1935 És germà del metge oftalmòleg  Hermenegild Arruga

Començà jugant a l’Esport Club Granollers Fou fitxat pel Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1954-55, però acabà cedit al Centre d’Esports Sabadell al final de la mateixa temporada Tornà a l’Espanyol, on jugà com a defensa i migcampista, a primera divisió 1957-61 i marcà 3 gols Posteriorment, fitxà pel CD Tenerife, el CA Osasuna i es retirà al Club Esportiu Europa

Guanyà el campionat social absolut del Reial Club de Tennis Barcelona 1970, 1973 El 1989 fou candidat a la presidència del FC Barcelona El 1993 fou vicepresident del Barça Fou director del Trofeu Comte de Godó de tennis 1985-2008 També ha estat vicepresident econòmic del RCT Barcelona Durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 dirigí l’Estadi Olímpic i fou coordinador de l’anella olímpica