Resultats de la cerca

El 1963 s’installà a Barcelona i el 1988 començà a jugar amb uns companys lleonesos Aquest mateix any fitxà pel Club de Bolos Leonés Dama de Arintero, que jugava a la plaça d’Espanya El 1990, juntament amb altres companys, fundà el club El Negrillón, del qual fou president 1990-94, des del 2010 Participà en les activitats esportives del Fòrum de les Cultures de Barcelona 2004 Formà part de la selecció catalana en el Campionat d’Espanya

Jugà al Club Esportiu Cottet, amb el qual assolí el Campionat d’Espanya 1960 i també el de Catalunya 1961, 1962, 1963 Des de la dècada de 1980 es dedicà a la part formativa, primer a través de l’Associació Esportiva les Corts i, posteriorment, del Club Joventut les Corts, que fundà l’any 1986 i gestiona des de llavors Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991 i fou nomenada Històrica del Bàsquet Català 2000

Wieland Kuijken , violoncellista i gambista, simultaniejà fins el 1972 la música contemporània amb el repertori barroc i és un dels intèrprets més destacats de la viola de gamba El seu germà Sigiswald Kuijken  és violinista i violista En un principi es dedicà a la música contemporània, però més tard es consagrà al repertori barroc El 1972 fundà la Petite Bande Barthold Kuijken  és flautista i germà dels anteriors Amb ells ha interpretat i enregistrat obres barroques i clàssiques

Originada com a jurisdicció del castell de Bar, que li donà nom, la vegueria inclogué també la vall de la Llosa i el pagus de Talló nucli del territori conegut posteriorment per la Batllia, en el qual el comte Nunó Sanç fundà la nova població de Bellver de Cerdanya 1225, que esdevingué centre del territori Incorporat el comtat de Cerdanya al govern directe de Jaume I de Catalunya-Aragó, fou creada la vegueria de Cerdanya i Baridà

El lloc de Biars o Buars, que en àrab significa “els pous”, és anomenat en l’actualitat la Venta del Rei Hi resta el seu antic hostal anomenat també la Venta de la Penyalba, que no sembla tenir altre origen que aquell hospital que, segons J Lladonosa, el rei Alfons el Cast fundà el 10 de novembre de 1170 per a pelegrins i transeünts, i que tenia una capella, construïda també aleshores, dedicada a sant Julià

Format a Munic, Oxford i Washington, és professor ordinari de teologia dogmàtica a la Universitat Pontifícia de Salamanca i director de la càtedra Domingo de Soto d’aquesta universitat Durant deu anys fou membre de la Comissió Teològica Internacional fundà i dirigí l’Escola de Teologia K Rahner-HU von Balthasar a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo El seu àmbit d’especialització és la cristologia L’any 2011 fou guardonat amb el premi Ratzinger de teologia

De família republicana, el 1954 anà a treballar a Madrid i després del servei militar s’establí a Barcelona, on treballà a Transports Municipals de Barcelona, empresa en la qual organitzà la primera vaga el 1972 El 1975 ingressà a les federacions catalanes de la UGT i del PSOE Del 1983 al 1989 fou secretari de la UGT de Catalunya Dins del PSC formà part del sector més espanyolista, i el 1998 fundà Ágora Socialista, organització d’acusat anticatalanisme  

L’any 1134 rebé de l’emperador Lotari II la marca del Nord Contengué amb els ducs de Baviera pel ducat de Saxònia, al qual renuncià el 1142 Designat hereu de Brandenburg per Pribizlav mort el 1150, príncep eslau vend , aconseguí d’assegurar-ne la possessió definitiva després de vèncer la revolta del vend Zeczo Köpenic 1157 Féu una notable obra de colonització en l’expansió germànica vers l’E, on introduí holandesos i flamencs, i fundà Stendal 1151

Fundà el periòdic L’Atélier 1840 per difondre les idees socialistes Participà en la revolució del 1848, després de la qual formà part del govern provisional fou el primer obrer que hi entrà Fou vicepresident de l’anomenada comissió del Luxemburg, encarregada de la fundació d' atéliers nationaux , i més tard president de l’assemblea nacional En esdevenir-se la reacció, fou deportat, però Napoleó III l’amnistià 1859 el 1871 prengué part a la Comuna de París

Fundà i dirigí amb Giovanni Papini les revistes literàries Leonardo i La Voce Després exercí de professor de literatura italiana als EUA, a la Columbia University, i organitzà la compilació de l’utilíssim Repertorio bibliografico di storia e della critica della letteratura italiana 1937-48 En collaboració amb G Papini escriví La cultura italiana i Vecchio e nuovo nazionalismo , i, posteriorment, Il sarto spirituale 1907, La vita di N Macchiavelli fiorentino Publicà també el Manifesto dei conservatori