Resultats de la cerca

Doctorat en teologia a París, fou canonge de la catedral d’Elna i ardiaca de Vallespir 1724 Després fixà la seva residència a París, i des del 1764 fou degà de la facultat de teologia de París Fruit de les seves investigacions sobre la història antiga del Rosselló foren les seves Recherches historiques sur la noblesse des citoyens honorés de Perpignan et de Barcelone 1763, les quals, corregides i augmentades foren publicades de nou el 1776 Totes dues edicions foren contestades per Francesc de Fossà, amb Observations historiques et critiques sur le droit publique de Catalogne et…

Estudià a Atenes i, després, a París, on s’establí Els primers llibres Les Syrtes , 1884 mostren unes clares ressonàncies de Baudelaire i de Verlaine però, amb Les Cantilènes 1886 i Le Pélerin passionné 1891-93, es distancià del simbolisme, del qual havia estat un dels portaveus Bon coneixedor de la llengua i de la cultura franceses, inicià, des de l’École Romane, sota la influència de Maurras, una depuració, tant de la seva línia melòdica com de la llengua, i amb les Stances trobà el seu timbre propi, el seu accent just i la seva ressonància humana

Format a l’escola d’arts aplicades de París, treballà amb l’editor d’art i galerista Robert Delpire, que el familiaritzà amb el món de la fotografia S’adherí amb Eduardo Arroyo i altres artistes al corrent de la figuració narrativa, radicalment oposada a l’abstracció Després de destruir la seva producció anterior al 1962, conreà una pintura realista, amb coloracions fosques i ambients opressius de motius sovint motius catastròfics, que segons ell volien evocar la violència quotidiana Realitzà també films experimentals EX- 1968, Brighton Belle 1974, La Voleuse 1984 i  Le moindre…

És obra de diferents arquitectes Gilles le Breton, S Serlio, autor del pati Oval i, en temps d’Enric II, F Primaticcio i P Delorme Fou construït al voltant de tres patis el del Cavall Blanc, l’Oval i el de la Font Sota Enric IV hom feu la capella de la Trinitat i el pati dels Oficis 1609 JA Du Cerceau construí l’escala de ferradura de la façana durant el regnat de Lluís XIII Lluís XV encarregà a JAGabriel un dels pavellons de la façana principal, i Napoleó I feu modificar algunes estances per PF Fontaine i C Percier

Els membres eren elegits pel mateix congrés amb la missió d’ocupar-se dels temes centrals i generals i de resoldre'ls Els dies 29, 30 i 31 de març de 1932, als soterranis de la Plaça de Catalunya de Barcelona i per a preparar el futur IV CIAM, tingué lloc una reunió del CIRPAC, al qual pertanyien alguns dels arquitectes catalans del Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània Això motivà la presència a Barcelona, per uns quants dies, de figures com les de Le Corbusier, Gropius, Giedion, Breuer i Van Eesteren

La primera edició tingué lloc del 15 al 18 de maig de 1997 i d’aleshores ençà ha presentat artistes i tendències que reflecteixen la diversitat evolutiva de les arts de la pista a Europa Dels artistes nacionals que s’hi han presentat, en són noms representatius Marceline & Sylvestre, Aquilino Maggi Circus, Malabarlos, Fura, Hausson, Els Galindos o Boni & Caroli, mentre que dels estrangers són destacables Les Arts Sauts, Les Dépanneurs, Au Près de Ma Blonde, Les Cousins, Le Tréteaux du Coeur Volant, Sans Marchandises, Arlekina, Les Acrostiches, Cirque Gosh, Les Bleus de…

Professor a Estrasburg, la Sorbona i Nanterre, ajuntà la descripció fenomenològica amb l’anàlisi reflexiva El seu pensament se centrà principalment en la qüestió de la voluntat i en el problema del mal, bo i mantenint una actitud essencialment afirmativa enfront del negativisme d’altres pensadors existencialistes Collaborador habitual de la revista Esprit , és autor de Karl Jaspers et la philosophie de l’existence , en collaboració amb M Dufrenne 1947, Le volontaire et l’involontaire 1950, Finitude et culpabilité 1960, De l’interprétation Essai sur Freud 1965, La métaphore vive…

Autor de vodevils i de llibrets i alguns cops de música d’òperes còmiques per al teatre de la fira de Saint-Germain, assolí grans èxits, deguts, en bona part, a la interpretació de la seva muller, Marie-Justine du Ronceray, sovint coautora de texts Fou director 1758-69 de l’Opéra-Comique de París Les seves obres més notables són Les amours de Bastien et Bastienne 1753, paròdia de Le devin du village, de Rousseau, i base d’una òpera de Mozart, Les trois sultanes 1761, La fée Urgèle 1765, basada en un text de Voltaire, Les moissonneurs 1768, etc

Destacà com a creador d’ambients i com a director d’actors La major part de les seves produccions, d’accentuat barroquisme, són adaptacions literàries o recreacions històriques Cal esmentar-ne Gli innamorati 1955, segons Goldoni, Il Bell’Antonio i La notte brava 1959, La viaccia 1961, Senilità 1962, Metello 1970, Per le antiche scale 1975, L’eredità Ferramonti 1976, La dame aux Camélias 1980, La Chartreuse de Parma 1982, La Venexiana 1985, Mosca addio 1986, Gli indifferenti 1989 i La villa del Venerdì 1991 També dirigí les sèries televisives ‘Gli indifferenti’ 1988 i ‘La famiglia…

Denuncià l’estat de l’economia francesa relacionant els errors de l’administració i de la política industrialista de Colbert amb la misèria regnant Propugnà la consolidació i la reducció dels imposts en un delme únic del 10%, així com la disminució de traves i d’imposts interiors, tot per tal d’impulsar, mitjançant la reinstauració de l’"ordre natural”, l’agricultura i la creació d’excedents exportables, malgrat que era contrari a les importacions lliures Publicà Le Détail de la France 1697 —ampliat el 1712 amb el títol de Testament politique du maréchal Vauban — i Factum de la…