Resultats de la cerca
Es mostren 3385 resultats
Noruega 2013
Estat
L’acord del 16 d’octubre entre el partit conservador amb el 26,8% dels vots i l’extrema dreta populista FRP-Partit del Progrés, amb el 16,3% va convertir Erna Solberg en primera ministra després de les eleccions legislatives celebrades al setembre Tanmateix, les eleccions les va guanyar el partit laborista de l’exprimer ministre Jens Stoltenberg, amb el 30,8% dels vots El nou Govern, format per disset ministres conservadors i la presència, per primer cop, de set ministres d’extrema dreta, vol, entre altres coses, reduir l’impost de patrimoni, retallar les prestacions per desocupació, fer més…
Societat Civil Catalana
Entitat espanyolista fundada l’abril del 2014 a Barcelona.
Fou creada amb la finalitat de contrarestar l’ampli moviment sobiranista iniciat el 2010 amb la sentència del Tribunal Constitucional contra l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 i d’evitar la independència de Catalunya S’autodefineix com a transversal i evita la identificació explícita amb qualsevol partit polític, tot i que destacats militants dels partits contraris al sobiranisme català des de la ultradreta fins al PSC, passant per Ciutadans i el PP han manifestat reiteradament les seves simpaties per l’organització Entre els seus postulats manté la incompatibilitat entre…
correbou

Correbous a Peníscola
© C.I.C. - Moià
Folklore
Cos de bous per carrers i places, anomenat també correguda de bous o simplement bous.
Als PaïsosCatalans, el joc de bous és propi de les festes majors o, en alguns casos, de la celebració de les acaballes de les messes hi intervenen bous braus, jònecs o vaques, i, en determinades localitats, un home disfressat amb una màscara amb banyes Aquestes formes folklòriques són anomenades genèricament correbou o simplement bous La forma més usual de correbou consisteix a voltar la plaça de carros i organitzar baralles entre bou i home o, més rarament, entre bous sols bous tancats Les festes del correbou de Vic, Cardona, Olot, Morella, Reus i, en general,…
Vinyet Panyella i Balcells
Arxivística i biblioteconomia
Literatura catalana
Bibliotecària i escriptora.
Formació i activitat professional en biblioteconomia Diplomada en biblioteconomia i documentació 1975 i llicenciada en filologia catalana 1977 En 1976-83 fou directora de l’Arxiu Històric de Sitges, i posteriorment cap del Servei de Documentació, Biblioteca i Arxiu del Parlament de Catalunya 1983-89 Com a subdirectora de la Biblioteca de Catalunya 1989-90, gerent 1990-96 i directora 2000-04, inicià un projecte de reorganització interna dels serveis i la informatització general de la biblioteca Fou sòcia fundadora de l’ Associació d’Arxivers de Catalunya i la seva primera…
,
José Manuel García-Margallo y Marfil

José Manuel García-Margallo y Marfil
© Moncloa
Política
Polític castellà.
De família d’alts funcionaris i militars que comandaren accions bèlliques al Marroc, és besnet del general i governador de Melilla Juan García y Margallo, que dirigí les forces espanyoles en la primera guerra del Rif 1893-94, anomenada també guerra de Margallo , contra les cabiles de la zona entorn de l’enclavament Llicenciat en dret per la Universitat de Deusto 1965, màster per la Universitat de Harvard 1972 i doctor per la Universitat Miguel Hernández d’Alacant 2002 Especialitzat en dret fiscal, l’any 1968 fou nomenat inspector de finances El 1977 fou elegit per primer cop diputat a les…
Partit Socialista de les Illes Balears
Organització que agrupa els socialistes de les Illes Balears afiliats al PSOE.
Fins el 1990, que adoptà la denominació actual, rebé el nom de Federació Socialista Balear FSB Després d’un primer intent en 1913-15, que reuní només grups de Mallorca, es constituí definitivament el maig del 1932, amb 16 agrupacions el 1933 foren 20 i 1139 afiliats 955 de Mallorca, 112 de Menorca i 65 d’Eivissa Celebrà quatre congressos fins el juliol del 1936, i els d’abril-maig del 1936 foren dominats per la lluita entre els prietistes principalment Jaume Garcia i Joan Montserrat i Parets i els caballeristes Antoni Gil i Antoni Ribas El primer president havia estat Llorenç Bisbal…
Josep Maria Terricabras i Nogueras
Filosofia
Filòsof i polític.
Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres especialitat de filosofia l’any 1972 Obtingué els doctorats en filosofia i ciències de l’educació per les universitats de Münster 1977 i Barcelona 1985 Exercí la docència a la Universitat de Münster 1972-73, a Sant Feliu de Guíxols 1978-88, com a catedràtic d’institut, a la Universitat Politècnica de Catalunya 1983-84 i a la Universitat Autònoma de Barcelona 1985-88 El 1985 fou nomenat professor titular de la Universitat de Girona fins el 1992 Collegi Universitari de Girona, adscrit a la UAB, on el 1989 fundà la…
Agència Tributària de Catalunya
Dret
Organisme autònom administratiu adscrit al departament d’economia i finances de la Generalitat de Catalunya.
Ens previst a l’article 204 de l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 , té per funció la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els tributs propis de la Generalitat de Catalunya i també, per delegació de l’estat, dels tributs cedits totalment per l’estat a la Generalitat de Catalunya Així mateix, l’Agència Tributària de Catalunya també pot gestionar, per delegació, altres tributs estatals i establir mecanismes de collaboració amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària, entre els quals l’estatut preveu un consorci amb participació paritària de les dues agències…
Les Républicains
Política
Partit polític francès de centredreta.
Orígens i evolució interna Té l’origen en la candidatura de centredreta formada l’abril del 2002, al voltant del Rassemblement pour la République RPR, en ocasió de les eleccions presidencials del maig, i per aquest motiu rebé primer el nom d’Union pour la Majorité Présidentielle UMP El seu candidat, Jacques Chirac , guanyà els comicis, i en les legislatives del juny es mantingué la candidatura de l’UMP, que fou també la que obtingué més diputats El novembre del 2002 es constituí com a partit amb el nom d’Union pour un Mouvement Populaire, amb la mateixa sigla La seva fundació comportà l’…
Partit Demòcrata Europeu Català
Política
Partit polític d’àmbit català fundat el 10 de juliol de 2016.
Formació successora de Convergència Democràtica de Catalunya , integrà Reagrupamentcat des del moment de la seva creació En el congrés fundacional dels dies 8, 9 i 10 de juliol de 2016, el Partit Demòcrata es definí com a independentista, democràtic, republicà, partidari de l’economia de mercat, amb un vessant social i europeista, i una política de tolerància zero amb la corrupció El 23 de juliol de 2016 els associats elegiren Artur Mas president de la nova formació, i Neus Munté , vicepresidenta Pel que fa a la direcció executiva, Marta Pascal i David Bonvehí foren elegits, respectivament…
