Resultats de la cerca

Abandonà els estudis de disseny industrial per centrar-se en la música, especialment el piano i el cant Perfeccionà la seva tècnica vocal a Viena i més tard ho feu al Mozarteum de Salzburg El 1967 fou premiat en un concurs de cant a la capital austríaca i tres anys després guanyà un premi similar a París, ciutat on acabà la seva formació El 1975 formà el Lieder Quartet juntament amb AM Miranda, C Wirtz i JC Orliac, amb els quals enregistrà la integral dels trios i quartets vocals de J Haydn El 1978 participà en l’estrena de l’òpera Nietzsche , d’A Clostre, i posteriorment combinà el repertori…

Estudià al Conservatori de París, on fou professor de solfeig a partir del 1875 i d’harmonia a partir del 1891 El 1915 en fou nomenat professor honorari Escriví cançons i peces per a piano, així com transcripcions d’obres de JS Bach, L van Beethoven, H Berlioz, Ch Gounod, F Mendelssohn, CM von Weber i altres És conegut pels escrits pedagògics i històrics, entre els quals figuren nombrosos mètodes per a l’ensenyament del solfeig El seu projecte més important en el camp de la història fou la fundació de l' Encyclopédie de la musique et dictionnaire du Conservatoire , que edità fins…

De jove tocà la viola en diverses orquestres simfòniques de Denver i San Francisco Durant la Primera Guerra Mundial dirigí una orquestra militar de quaranta instrumentistes que, a més de marxes, tocava música de ball Lque formà el 1918 tingué un gran èxit discogràfic, sobretot amb Whispering 1920, i el seu estil orquestral passà a ser imitat tant als Estats Units com en altres països L’any 1924 l’orquestra estrenà Rhapsody in Blue , que G Gershwin havia escrit per encàrrec del mateix Whiteman Del 1928 al 1952 la banda prengué part en espectacles radiofònics i pellícules, com King of Jazz JM…

S’inicià en la música amb el seu pare Més tard, fou alumne d’EW Degner, K Pohling i M Plüddeman, i estudià a la Universitat de Graz Debutà a l’Òpera de la mateixa ciutat de Graz durant la temporada 1895-96 i posteriorment dirigí a Munic i Frankfurt En 1910-20 estigué al capdavant de l’Orquestra Filharmònica d’Hamburg, després d’haver estat director a Glasgow i Edimburg Entre el 1920 i el 1938 dirigí l’Orquestra Filharmònica de Munic, amb la qual destacà com a difusor de la música d’A Bruckner, de qui estrenà, el 1932, la versió original de la Simfonia número 9 Com a compositor, deixà una…

Estudià música amb la seva mare, Cecilia Roesgen-Liodet, cantant i pianista Continuà els estudis al Conservatori de Ginebra i fou deixeble de composició d’Ernest Bloch Posteriorment es traslladà a París, on inicià els estudis de clavicèmbal després d’abandonar els de piano Fou professora del Conservatori de Ginebra des del 1915 fins al 1926 Més tard tornà a París, on fixà la seva residència Tan important com la carrera de concertista fou la de compositora, àmpliament desenvolupada des del final de la dècada del 1920 La seva producció inclou nombroses composicions per a clavicèmbal, entre les…

Encara adolescent, començà a actuar com a solista de piano als cabarets de Harlem Al principi dels anys vint ja havia desenvolupat el seu estil i compost algunes de les seves peces més cèlebres, com ara Keep off the Grass i Carolina Shout , que gravà el 1921 Després enregistrà molts discos acompanyant cantants de blues , com Bessie Smith i Ethel Waters, mentre componia per a revistes musicals La seva carrera com a intèrpret es revitalitzà al final dels anys trenta, arran de les gravacions que efectuà amb Tommy Ladnier, i es mantingué actiu fins a la meitat de la dècada dels…

Es formà musicalment al Conservatori de Brno, on estudià amb Leós Janácek, de qui més endavant enregistrà tota la música per a piano Entre el 1928 i el 1929 continuà els seus estudis a Praga amb V Kurz i J Suk i el 1932 anà als Estats Units per estudiar amb el pianista A Schnabel A partir del 1940 visqué als EUA, on, a part de la seva carrera concertística, es dedicà a impartir classes a la Juilliard School de Nova York Com a pianista es dedicà a la difusió de la música contemporània Així, per exemple, presentà la Sonata per a violoncel i piano núm 1 de BJ Martinu i alguns dels concerts per a…

Fou deixeble d’Alexander Goldenweiser, amb la supervisió del qual es postgraduà al Conservatori de Moscou el 1954 Un any més tard guanyà a París el segon premi del Concurs Marguerite Long i el 1971 rebé el Premi Schumann de la República Democràtica Alemanya El 1950 començà a fer gires internacionals Del 1965 al 1972 formà trio amb el violinista Igor S Bezrodnyj i amb el violoncellista ME Khomicer El seu repertori comprenia peces clàssiques i romàntiques, a més d’un destacat nombre d’obres de compositors d’època soviètica A partir del 1957 i fins el 1988 fou professor dels…

Documentat del 1471 al 1486, encara que anteriorment al 1471 degué viure a Saragossa, on aprengué l’art de Jaume Huguet, que aleshores hi treballava, i del qual fou el millor deixeble i continuador a Aragó, fins al punt d’haver-se confós l’obra primera d’Huguet amb altres de l’aragonès Com a peces més importants destaquen el Retaule dels Sants Joan i Miquel de l’església de San Valero, a Saragossa, i el de la Mare de Déu de l’església de San Pablo, avui al Museo Provincial de Bellas Artes, a la mateixa ciutat, i sobretot el Retaule de Pallaruelo de Monegros , signat i datat el…

Fill d’un tallista homònim Fou deixeble destacat de Damià Forment des del 1515 i collaborador seu Des del 1521 collaborà amb Gil de Morlanes a Jaca i després amb Gabriel Joly a Tauste Ajudant de Diego Siloé, li executà el 1527 el projecte de torre de Santa Maria del Campo Burgos, considerada com la més bella i monumental del renaixement hispànic Establert a Mallorca, acabà el cor de la catedral 1529 amb un fris que Gaudí eliminà en la seva reforma i amb la notable porta plateresca A la mateixa catedral féu les trones, la més gran de les quals, de rica decoració italianitzant, és una de les…