Resultats de la cerca
Es mostren 13610 resultats
Lo Pare Arcàngel
Periodisme
Primer periòdic totalment en català, editat a Barcelona.
Aparegué el 25 d’abril de 1841 Publicà només tres números en diumenges successius Amb trets humorístics i escrit tot ell en forma de sermó, lluità contra el lliurecanvisme de la regència d’Espartero
Frederic Muset i Ferrer
Música
Compositor i organista català, germà de Josep Muset.
Inicià els estudis musicals a Igualada i més tard estudià a Barcelona amb VM Gibert El 1916 ocupà la plaça d’organista al seminari de Barcelona, on també fou mestre de capella entre el 1918 i el 1921 El 1917 fundà a València una Schola Cantorum del Collegi de Vocacions Religioses El 1923 anà a París, on estudià orgue amb A Decaux i on fou organista de Saint-Étienne-du-Mont El 1925 fou nomenat organista i mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona, càrrecs que exercí fins que es jubilà També exercí com a professor d’orgue al Conservatori de Música del Liceu entre el 1957 i el 1979…
Josep Muset i Ferrer
Música
Compositor i organista català, germà de Frederic Muset.
Estudià música a Montserrat, a Vic amb Ll Romeu, a Barcelona amb VM de Gibert i a la Schola Cantorum de París amb AM Decaux orgue i LV Vierne contrapunt i improvisació Treballà com a mestre de capella del seminari de Vic, i entre el 1934 i el 1936 fou organista a la catedral de Barcelona i professor d’orgue i harmonia al Conservatori de Música del Liceu El 1936 abandonà Catalunya i residí a França, Bèlgica, Austràlia, Canadà i els EUA, països on realitzà concerts i exercí com a professor Quan tornà a Barcelona, el 1949, fou nomenat organista a la parròquia de Sant Sever i reprengué les seves…
Josep Ardèvol i Guimbernat
Música
Compositor català, fill de Ferran Ardèvol i Miralles.
Vida Fou educat pel seu pare, que era compositor i pianista, i el 1930 emigrà a l’Havana Allí fundà diverses formacions instrumentals com ara l’Orquesta de Cámara de l’Havana 1934 i el Grupo de Renovación Musical 1942, un dels conjunts que més contribuïren a l’assoliment d’una consciència musical nacional a l’illa caribenya El 1945 publicà, juntament amb González i J Orbón, el manifest Presencia cubana en la música universal , considerat com la plasmació escrita dels objectius estètics del grup El reconeixement de la seva figura en el panorama musical cubà li permeté aconseguir la…
Pero Martines
Literatura
Escriptor català, d’origen potser aragonès (Pero Martínez).
Vida i obra Ingressà en l’orde dominicà a instàncies de Vicent Ferrer, com afirma en una poesia dedicada a fer l’elogi d’aquest La seva producció s’inicià, vers el 1453, amb unes Laors de la creu escrites per concórrer a un certamen literari barceloní a favor de la projectada croada contra Constantinoble Estigué molt vinculat al príncep Carles de Viana, al qual, quan fou empresonat al castell de Morella febrer del 1460, adreçà una lletra consolatòria en retòrica i solemne prosa Un any després escriví unes violentes cobles, de fet un autèntic sirventès, contra els defensors…
,
Josep Condó i Sambeat
Literatura catalana
Cristianisme
Erudit i poeta en aranès i en català.
Feu estudis eclesiàstics al seminari de la Seu d’Urgell i des del 1905 exercí el seu treball pastoral a la Vall d’Aran És autor d’un Vocabulari aranès 1915 entre els seus poemes en aranès cal destacar Era Val d’Aran , Veu det campanau i Era poma trigada Collaborà a la revista gascona Era Bouts dera Mountanho i traduí el catecisme diocesà a l’aranès, bé que resta inèdit
,
Maçaners
Literatura
Poeta català; sembla que era apotecari a Tarragona.
El manuscrit Curiositat Catalana recull set poemes seus dos sonets —un dels quals, O tu que de Cervera a Barcelona , elogi de Vicent Garcia, hom atribuí normalment a aquest i també a Joan de Boixadors—, quatre dècimes i un romanç, i se'n coneixen dos més, també manuscrits Fou citat per Vicent Garcia i molt elogiat per Baptista Mirambell
Josep Maria Bonilla i Martínez
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Història
Literatura
Periodisme
Escriptor, polític, pintor i gravador; periodista en català.
Es llicencià en dret a València 1833 Amic de Pasqual Pérez i Rodríguez i de Vicent Boix, contribuí amb ells a la introducció del Romanticisme i a l’inici de la Renaixença al País Valencià De la seva etapa romàntica cal recordar alguns drames Dion triunfante en Siracusa i Los Reyes de Esparta 1830, Don Álvaro de Luna, condestable de Castilla 1838, diversos sainets costumistes, un volum de poesies castellanes 1840, i els articles crítics i polèmics del Diario Mercantil Ocupà càrrecs polítics liberals a Xèrica i a Llucena durant la primera guerra Carlina, en la qual combaté com a comandant de…
,
Pèl & Ploma

Primer número del setmanari Pèl & Ploma
Publicació artística, la més representativa del Modernisme català.
Fundada com a setmanari a Barcelona el 3 de juny de 1899, passà a mensual en el seu número 77 juny del 1901 i deixà de publicar-se en arribar al número 100 desembre del 1903 Continuà el camí de Quatre Gats i fou el precedent de Forma Propietat de Ramon Casas, tingué Miquel Utrillo com a director literari i únic redactor en els primers temps Publicà nombrosos dibuixos de Casas, però també dedicà espai a les obres de Picasso, Nonell, Mir, Anglada Camarasa, Rusiñol, Pichot, Gosé, Sorolla, Llimona, Pellicer, Robert Domingo i altres artistes d’aquell temps Entre els collaboradors literaris tingué…
Partit Democràtic Socialista Obrer
Partit polític
Partit fundat el 1882 per la fusió del col·lectiu català de El Obrero, òrgan de la Federació les Tres Classes de Vapor, i el Partido Socialista Obrero Español [PSOE], que a Barcelona tenia un nucli de seguidors (Toribio Reboyo i Francisco Mora).
Tot i que adoptà un programa fortament influït per l’aprovat pel PSOE a l’abril de 1880, no es produí una unificació real d’ambdós grups a Madrid no s’adoptà la nova denominació de Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol per diversos motius especialment per una concepció diferent de les relacions entre partit i sindicat, pel caràcter més moderat del grup madrileny i pel desig del grup català de tenir un funcionament autònom Foren membres de la comissió organitzadora Josep Pàmies i Ramon Lostau El 1887 es produí el trencament definitiu dels dos grups De la ruptura en resultà l’impuls del…