Resultats de la cerca
Es mostren 10759 resultats
Pedro Gil Gómez
Pedro Gil Gómez (davant)
Federació Espanyola de Patinatge
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Davanter que s’inicià al CE Noia Marxà al CP Tenerife 1998-99 i retornà al Noia una temporada, abans de fitxar per l’Infante de Sagres portuguès 2000-02 Posteriorment jugà al FC Porto en dues etapes 2002-07 i 2009-12 i al Reus Deportiu 2007-09 L’any 2012 fitxà per l’AHM Valdagno, i el 2013, pel HC Forte dei Marmi, tots dos italians En el seu palmarès figura la Copa d’Europa 2009, el Mundial de clubs 2008, la Copa de la CERS 1998 i la Copa del Rei 1998 A Portugal, guanyà set Lligues 2003-07, 2010, 2011 i dues Copes 2005, 2006, i a Itàlia, quatre Lligues 2013, 2014, 2015, 2016, una…
Benet Joanet Jiménez
Futbol
Porter de futbol i entrenador.
Destacà en el juvenil del RCD Espanyol i a mitjan temporada 1954-55 passà a formar part del primer equip Les dues campanyes següents fou cedit a l’Europa, a tercera divisió, i a continuació fitxà pel Saragossa, on jugà dues temporades 1957-59 sense jugar cap partit oficial En rebre la baixa del club aragonès retornà a l’Espanyol fins a la temporada 1964-65 Aquesta darrera actuà cedit a l’Europa, a segona divisió Al principi de la campanya 1960-61 també fou cedit durant un mes al Terrassa Amb l’Espanyol disputà 62 partits de Lliga Descendí a segona divisió la…
Jordi Alba Ramos
Futbol
Futbolista.
Migcampista polivalent que ha jugat de lateral, es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Posteriorment jugà a la Unió Esportiva Cornellà 2006-07 i al València B 2007-08, on es consolidà com a jugador i ajudà l’equip a pujar de categoria Fou cedit una temporada al Gimnàstic de Tarragona 2008-09 i debutà a primera divisió amb el València la temporada 2009-10 L’estiu del 2012 fitxà pel FC Barcelona i disputà els Jocs Olímpics de Londres Amb el Barça ha guanyat sis Lligues 2013, 2015, 2016, 2018, 2019, 2023, cinc Copes del Rei 2015, 2016, 2017, 2018, 2021, tres Supercopes d’…
poliol
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 10 a 50 cm d’alçària, molt aromàtica, de fulles ovals i de flors rosades o liles, reunides en verticil·lastres densos.
Creix en vores de torrents i en paratges humits, a una gran part d’Europa Té nombroses virtuts remeieres és tònica estomacal, digestiva, carminativa, emmenagoga, antiinflamatòria, antihelmíntica i repellent de puces
tangeriner
Botànica
Agronomia
Arbre més petit que el taronger, de la família de les rutàcies, de branques fines, fulles lanceolades i fruits petits comestibles (les tangerines).
Provinent del sud-est asiàtic, fou portat a través de les rutes comercials de la Mediterrània Actualment, es cultiva en zones subtropicals, en regions del sud d’Europa i dels EUA
lucànids
Dues espècies de la família dels lucànids: a la part superior, i d’esquerra a dreta, individu mascle plenament desenvolupat, mascle jove i femella d’escanyapolls (Lucanus cervus), i la part inferior, individu de Dorcus parallelopipedus
© Fototeca.cat
Entomologia
Família d’insectes coleòpters del subordre dels haplogastres formada per individus de dimensions grans o mitjanes, amb les mandíbules molt desenvolupades en el mascle i més petites en la femella, amb un clar dimorfisme sexual.
Les larves són xilòfagues, amb un òrgan estridulós N'hi ha unes 900 espècies, unes 15 de les quals habiten a Europa Als Països Catalans el més conegut és l' escanyapolls
Aeroméxico
Aeronàutica
Companyia mexicana d’aviació, creada el 1934 amb el nom d’Aeronaves de México.
El 1959 fou nacionalitzada i el 1972 canvià la seva denominació per l’actual Les seves línies cobreixen les grans capitals d’Amèrica i d’Europa El 1983 tenia 38 reactors
ur
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels artiodàctils, de la subfamília dels bovins, de la família dels bòvids, caracteritzat per la seva notable mida i les seves banyes, llargues i pesants.
Actualment extingit, hom el situa en la línia d’origen dels bovins domèstics Habità a Europa, a l’Àsia i a l’Àfrica, i els darrers exemplars desaparegueren al segle XVII
clavell muntanyenc
Clavell muntanyenc
Tommy Andriollo (CC BY-SA)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de tiges glabres, que arriben a fer fins a 50 cm de llargària, i fulles linears acuminades.
Fa glomèruls terminals de flors pentàmeres, purpurines, amb el calicle tan llarg com la meitat del calze i amb els pètals dentats Creix als pasturatges pirinencs i a l’Europa mitjana
hipoderma
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels dípters, de la família dels cal·lifòrids, molt semblants a la mosca domèstica i d’uns 11-13 mm de longitud, de color negre, potes grogues i boca sense trompa.
Les femelles ponen els ous sobre la pell dels bous i les vaques, i les larves, en néixer, hi provoquen tumors purulents Són comunes als Països Catalans i arreu d’Europa