Resultats de la cerca

Inicià la carrera juntament amb els valencians Boix i Armengol, amb els quals formà grup Estudià a l’Escola Oficial de Belles Arts de València, tot i seguir com a autodidacte les evolucions modernes de l’art Ensems amb els seus companys, féu el primer pop-art nacional els anys seixanta Més tard, després de contactes amb París i Kassel, derivà tot sol cap a un hiperrealisme dramàtic, de crítica social Ha exposat a València, Barcelona, Eivissa, Alacant, Madrid i Sevilla

Fill de Guillem I, el succeí sota la regència de la seva mare, Margarida de Navarra, fins el 1171 Era príncep de Tàrent des del 1157 Inicià una política d’expansionisme conflictes amb l’emperador Frederic I, atac a Egipte, intervenció a Bizanci de resultats infructuosos El 1186 féu la pau amb l’emperador, el fill del qual, el futur Enric VI, es casà amb la seva tia i hereva Constança Es casà 1177 amb Joana, filla d’Enric II d’Anglaterra

Emigrà als EUA, d’on es feu ciutadà el 1919 Inicià la seva carrera literària en la premsa jueva de Varsòvia quan era estudiant de llengua i literatura hebrees Novellista i dramaturg, les seves nombroses obres les més notables de les quals són El déu de la ira , la peça teatral que causà gran escàndol en els medis jueus i el feu famós, la novella Els fills d’Abraham, 1942, i la trilogia Les tres ciutats, 1938 han estat traduïdes a diverses llengües

Tercera línia, s’inicià al Club Natació Barcelona Durant dos anys jugà al Rugby Club Cornellà Fou internacional amb la selecció espanyola 1975-76 Com a tècnic ha estat seleccionador català en totes les categories i dirigí el Futbol Club Barcelona que conquerí el títol de campió d’Espanya 1986 El 1999 fou un dels impulsors del Club de Rugbi Sant Cugat, tant com a tècnic del primer equip com dels infantils, amb els quals guanyà dues vegades el Campionat d’Espanya

S’inicià en l’atletisme a Lleida, on formà part del Sícoris Club fins a mitjan dècada de 1970 Posteriorment, competí amb el Futbol Club Barcelona Fou quatre cops campió de Catalunya de salt de llargada a l’aire lliure 1971, 1972, 1974, 1977 i dos cops subcampió d’Espanya 1973, 1974 Millorà els rècords catalans de salt de llargada tant a l’aire lliure com en pista coberta Un cop retirat formà part com a tècnic de la Federació Espanyola d’Atletisme

L’any 1991 inicià els entrenaments amb Jordi Murio al Club Natación San Rafael fins el 1997, any que retornà al Club Natació Montjuïc Tot i això competí pel Club Natació Barcelona per qüestió de llicències El seu palmarès inclou una medalla d’or i quatre de plata en el Campionat d’Europa 2001, una de plata en el Mundial 2002 i una d’or i una de plata en els Jocs Paralímpics de Sydney 2000 L’any 2002 es retirà

Vinculada a la Unió Excursionista de Catalunya d’Horta des del 1996 i a la Unió Excursionista Urgellenca des del 2003 S’inicià en els esports de muntanya durant els estudis a l’INEFC, on practicà l’esquí de fons i les curses atlètiques Forma part de la selecció catalana de curses de muntanya des del 2001, amb la qual ha estat tres cops campiona del món per equips En l’àmbit individual, també assolí un títol mundial 2004 i un subcampionat 2003

S’inicià en la competició el 1994 a l’Associació de Pesca Esportiva de Sant Feliu de Guíxols i aconseguí la medalla de bronze en el Campionat d’Espanya de clubs 2009 Fou subcampió d’Espanya individual 2007 Amb la selecció catalana guanyà una medalla d’or 2007, dues de plata 2006, 2009 i tres de bronze 2008, 2011, 2012 en l’àmbit estatal Disputà dos Campionats del Món amb la selecció espanyola i assolí una medalla de bronze per equips 2009

S’inicià als equips del Tàrrega, Espanya Industrial i Reus Deportiu, abans d’incorporar-se al Reial Club Deportiu Espanyol, on debutà en la primera divisió el 1945 Jugà al club blanc-i-blau com a davanter durant set temporades 1945-51, amb un total de 63 partits de Lliga disputats Després passà al Centre d’Esports Sabadell, on participà durant sis temporades 1951-57 en 170 partits a segona divisió, però endarrerí la seva posició al mig del camp

S’inicià a Madrid, cap al 1925, i fou seleccionat per participar amb l’equip estatal a les Olimpíades 1931 Posteriorment, aconseguí el títol de mestre 1932 i es proclamà campió d’Espanya 1943 en superar Ramón Rey Ardid El 1946 participà en el matx radiofònic d’escacs entre Argentina i Espanya D’altra banda, fundà i dirigí la revista mensual El ajedrez español 1934-36 Al setembre del 1955, tornà a la revista i en dirigí la nova edició