Resultats de la cerca
Es mostren 22529 resultats
Sant Pere el Puig
Església
Església de la parròquia del municipi de Sora (Osona), situada sobre la carretera de Sant Quirze de Besora a Berga.
Existia ja el 1120, època en què es devia fer l’actual edificació romànica, ara en ruïnes, pel fet que recentment n'ha caigut la volta Tenia cementiri i serví de sufragània fins el 1867
la Verneda de Sant Feliu
Història
Antic mas i casa forta del municipi de Sant Sadurní d’Osormort (Osona), situada en una planura, sota els espadats de Collsameda i el puig de Sant Llorenç.
Es troba al costat de l’antiga parròquia i ara sufragània de Sant Feliu de Planeses Sembla que ocupa el lloc de l’antiga fortalesa de Planeses, anomenada ja el 1440 casal de la Verneda
son Bou
Urbanització
Urbanització del municipi d’Alaior (Menorca), situada entre Atalis i el cap de ses Penyes.
Vora seu, a més de diversos habitatges troglodítics, alguns d’habitats ja en època eneolítica, hi ha les restes de la basílica de son Bou Hi ha la platja de son Bou , un extens arenal
pla docent
Educació
Instrument que utilitza el professorat per a planificar les assignatures, amb l’activitat de l’alumnat com a eix fonamental.
Per a l’alumnat és l’eina bàsica per a orientar la seva activitat, ja que li serveix per a conèixer la metodologia de l’assignatura, el seu desenvolupament temporal i els criteris d’avaluació
llanxa de regates
Transports
Llanxa automòbil de gran velocitat destinada a fer competicions.
Té la meitat de popa del buc plana de sota, perquè quan corre va tan de pressa, que ja no sura, sinó que llisca damunt l’aigua per reacció de l’aigua contra les paralles
Cerdans
Llogaret
Llogaret (840 m alt.) del municipi d’Arbúcies (Selva), a la capçalera de la riera d’Arbúcies, sota el coll de Cerdans
, obert als contraforts septentrionals del Matagalls, pas del camí d’Arbúcies a Viladrau.
La seva església parroquial Sant Cristòfor de Cerdans, romànica s XI, depèn del bisbat de Vic El lloc és esmentat ja el 862 Formà part de la batllia de n'Orri del vescomtat de Cabrera
la Carrova
Torre de la Carrova, a Amposta
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi d’Amposta (Montsià), a la riba dreta de l’Ebre, aigua amunt de la ciutat, al límit amb el terme de Tortosa (Baix Ebre), al voltant de l’antiga torre de la Carrova, la qual, juntament amb la de CampredóCampredó, torre de, a l’esquerra de l’Ebre, defensava la via fluvial.
El topònim, àrab, surt esmentat ja el 1149 en el document de donació del castell d’Amposta font d’Alcharrova, però la construcció de la fortalesa és posterior i no és documentada fins el 1313
Riufred
Urbanització
Antic veïnat i urbanització del municipi de Calonge (Baix Empordà), a la vall del riu Fred.
Neix al S de les Gavarres, sota el coll de la Ganga, i s’uneix a Calonge Baix Empordà a la riera de Cabanyes per formar la riera de Calonge És ja esmentat el 944
Queixàs
Façana i campanar de l’esglèsia de Sant Martí de Queixàs
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Cabanelles (Alt Empordà), al S del terme, prop de la riera de Sant Jaume, a la conca del Fluvià.
L’església parroquial de Sant Martí és esmentada ja al segle X Dins el seu terme hi havia l’antiga cella de Sant Romà de Casamor La jurisdicció del lloc fou del priorat de Lledó
Quadres
Masia
Masia del municipi de Gurb (Osona), dins l’antic terme de Granollers de la Plana, al sector sud-oriental del terme.
Antiga villa rural, esmentada ja el 974, estenia la seva demarcació fins a l’església preromànica de Sant Fruitós del Grau, dita abans Sant Fruitós de Quadres És l’origen del llinatge vigatà ennoblit Quadres