Resultats de la cerca
Es mostren 13087 resultats
Josep Canut i Coll
Història
Militar
Militar.
Ingressà a l’exèrcit als quinze anys i fou traslladat a Cuba 1863, on destacà en diverses accions de les dues guerres d’independència 1868-78 i 1895-98 El 1872 ingressà al cos de la guàrdia civil i arribà al grau de tinent coronel Retornat a Catalunya, intervingué amb tacte i moderació en diversos conflictes, com la vaga general de febrer de 1902 a Barcelona
Josep Canalias i Vintró
Escultura
Escultor.
En la seva obra persisteixen els temes anecdòtics pintorescs a la manera de Benlliure o Querol Amor al proïsme , 1907 Home de mar, 1908 És autor del bust de Joaquim Vayreda a la façana posterior del Museu d’Art Modern, de Barcelona
Josep Camps i Camps
Farmàcia
Doctor en farmàcia.
Fou catedràtic i degà a la facultat de farmàcia de Madrid 1835, diputat a corts el 1833 i conseller d’instrucció pública Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1833, publicà Lecciones de práctica de operaciones farmacéuticas 1871 i collaborà en la Farmacopea Española
Josep Campo i Pérez
Economia
Política
Polític i financer.
Primer marquès de Campo Fill d’un modest botiguer immigrat d’Aragó Militant del partit moderat, aconseguí l’alcaldia de València 1843-48 i, durant set legislatures, la representació a corts pel districte d’Énguera Introduí a València notables millores urbanístiques aigua potable, illuminació de gas, eixamples, reforma del port El 1846 fundà la Societat Valenciana de Crèdit i Foment, que finançà algunes d’aquestes obres, i el 1850, la Societat dels Ferrocarrils Valencians Promogué la construcció dels ferrocarrils del Grau a València 1852, de València a Xàtiva 1854, la connexió amb Almansa 1859…
Josep Campeny i Santamaria
Escultura
Escultor.
Format a Llotja i a París Conreà un realisme anecdòtic amb una certa preferència pels temes animalístics Epíleg , 1908 Cérvol atacat per una àguila , 1894, Museu d’Art Modern de Barcelona i la monumentalitat General Lasarte , a Ipique, Perú
Josep Campabadal i Calvet
Música
Pianista i compositor.
Estudià a Lleida i a Barcelona, on dirigí la capella de música de la catedral Féu nombrosos concerts de piano i es dedicà també a la docència d’aquest instrument El 1876 es traslladà a Costa Rica com a organista i mestre de capella de Cartago Impulsà la vida musical de Costa Rica i hi fundà l’associació coral Euterpe Compongué trenta-cinc composicions simfòniques, vint-i-tres misses i trenta-dos motets És autor de la música de l’himne de Costa Rica 1883 Publicà també obres didàctiques Cantos escolares , 1888 ABC musical , 1894 i un Tratado de teoría y crítica musical
Josep Caminals i Oliveres
Música
Pianista.
Deixeble d’Enric Granados Actuà com a solista i com a acompanyant, durant uns deu anys Fundà a Barcelona l’Acadèmia Caminals Fou professor del Conservatori Municipal de Barcelona 1956-70
Josep Camarena i Mahiques
Historiografia
Historiador.
Professor d’història i geografia a l’Institut Ausiàs March de Gandia des del 1950 fins a la jubilació Deixeble de Manuel Dualde i Serrano, centrà la seva recerca en la història medieval valenciana, especialment en el regnat de Ferran d’Antequera Entre les seves obres destaquen Tratado de paz entre Aragón i Génova en 1413 1953, Colección de documentos para la historia de Gandía y su comarca 1959 i Historia del distrito de Gandía 1965
Josep Calvo i Verdonces
Disseny i arts gràfiques
Teatre
Escenògraf i dibuixant.
Estudià dibuix i perspectiva a València a París 1866 treballà amb els escenògrafs Cambon i Chéret Establert a Barcelona 1872, treballà amb Francesc Soler i Rovirosa Fou catedràtic de perspectiva a Llotja des del 1896 El 1912 publicà uns Apuntes sobre perspectiva
Josep Calvet i Móra
Política
Polític.
Fou president de la Unió de Rabassaires i de la Federació de Societats Agrícoles de Catalunya FESAC Diputat al parlament català el 1932 i a les corts el 1933 i conseller d’agricultura de la Generalitat de Catalunya del 31 de juliol de 1936 fins al 1939, s’oposà a la collectivització de la propietat agrària i ordenà la sindicació obligatòria dels pagesos Collaborà en La Terra 1921-36 i en Terra Lliure 1937 En acabar la guerra civil, s’exilià a Colòmbia