Resultats de la cerca

Format al Conservatori del Liceu, amplià els seus estudis amb Manuel Oltra i Antoni Ros Marbà Com a director ha dedicat una atenció especial al món de l’òpera i la sarsuela Ha estrenat títols com La celestina , de Joaquim Nin-Culmell 2008 i Jo, Dalí , de Xavier Benguerel 2011, i ha dirigit als teatres del Liceu, la Zarzuela, Teatro Real de Madrid, Teatro Colón de Buenos Aires, Capitole de Tolosa de Llenguadoc i Covent Garden, entre d’altres En la seva activitat com a compositor, també inclou la veu com a element principal Algunes de les seves cançons, amb un lirisme profund i una…

Llicenciat en filosofia a la Universitat de Besançon, es formà teatralment al conservatori d’art dramàtic d’aquesta ciutat, on fundà la companyia la Roulotte, amb la qual treballà durant anys dirigint textos d’autors clàssics així com obres pròpies Tanmateix, no fou fins després de la seva mort, a causa de la sida, que la seva producció obtingué un gran reconeixement per part del públic i de la crítica francesa, fins al punt que arribà a ser per un temps l’autor contemporani més representat a França La seva escriptura es caracteritza per un treball retòric preciosista que proposa…

Estudià al Conservatori de Barcelona, i aviat es convertí, junt amb el seu condeixeble Tete Montoliu , amb el qual tocaria sovint, en un dels pioners del jazz a Catalunya Treballà també com a músic d’estudi i d’enregistrament i collaborà amb músics i formacions molt diverses, entre els quals cal citar Joan Manuel Serrat , Xavier Cugat , La Trinca , Liza Minnelli i Francesc Burrull , amb qui enregistrà el disc Sinceritat 1995 Als anys setanta formà part de l’Orquestra Mirasol 1973-77, que introduí a Catalunya una versió autòctona del jazz-rock anomenada Ona Laietana Fou també un…

Estudià piano i violoncel al Conservatori Superior de Música de Barcelona i complementà els estudis musicals a l’Havana Cuba i Harstad Noruega Ha format part, com a pianista, de diferents formacions de jazz Ha collaborat amb Maria del Mar Bonet, Lluís Llach i Georges Moustaki, entre altres cantautors, com a arranjador de les seves cançons o com a membre de les bandes musicals que els porten de gira arreu Al final dels anys vuitanta inicià la seva carrera com a compositor cinematogràfic al servei de produccions d’àmbit nacional i internacional, per a bona part de les quals ha…

Fill d’un pastor protestant, es formà musicalment a la Kreuzschule de Dresden i posteriorment amplià els estudis a Leipzig, on fou deixeble de Karl Strambe i Günther Ramin i continuà estudiant orgue, improvisació i direcció El 1946 inicià els seus passos com a director coral a Leipzig i en 1949-50 fou organista a l’església de Sant Tomàs de la mateixa ciutat El 1951 i el 1953 fundà, respectivament, el Cor Bach i l’Orquestra Bach a Munic, ciutat on l’any 1956 fou sollicitat per l’Escola Superior de Música, on fou professor del conservatori, Fou nomenat organista de l’església de…

Estudià cant amb Mariano Beut, i posteriorment amplià la seva formació al Conservatori del Liceu Debutà el 1927 al Teatre Victòria de Barcelona amb Cançó d’amor i de guerra La temporada 1931-32 debutà al Gran Teatre del Liceu com a Gilda Rigoletto , personatge emblemàtic que definí la seva carrera Compaginà els papers operístics amb els personatges de sarsuela, i realitzà gires arreu de l’Estat espanyol La temporada 1933-34 participà en l’estrena de Don Gil de Alcalá al Teatre de la Zarzuela de Madrid, on el 1935 arribà a interpretar Rigoletto Entre el 1941 i el 1944 feu els…

Fou deixeble de P Rytel i P Perkowski al Conservatori de Varsòvia entre els anys 1947 i 1951 La seva trajectòria musical està marcada per dues tendències expressives que presenten una certa oposició entre elles D’una banda, s’interessà plenament pels estils i tècniques musicals que abracen del Renaixement al Romanticisme, com ho materialitzà en la suite orquestral Colas Breugnon 1951 De l’altra, però, també es decantà per l’originalitat i els nous elements musicals, com ara en el Quartet de corda 1957 i els Quatre assaigs per a orquestra 1958, en què utilitzà la tècnica…

Format inicialment amb l’organista, director i compositor Louis Toebosch, posteriorment amplià els estudis de composició amb H Badings, O Messiaen i KA Hartmann a París De retorn a Holanda, estudià etnomusicologia amb Jaap Kunst, matèria de la qual fou professor a la Universitat d’Amsterdam Fou professor de composició del Conservatori d’Amsterdam 1959-86, centre que dirigí 1971-73 Posseïdor d’un catàleg força ampli, les primeres obres mostren una clara influència de B Bartók i I Stravinsky A la dècada dels seixanta, començà a interessar-se per l’experimentació sonora Les seves…

Estudià al conservatori de París, ensenyà harmonia, anàlisi musical i composició Juntament amb YBaudrier, AJolivet i DLesur fundà el grup La Jeune France De la seva primera època es destaquen el Quatour pour la fin du temps 1941, Vision de l’Amen , per a dos pianos 1943, Vingt regards sur l’enfant Jésus 1944, Turangalila-Symphonie 1948, etc Des del 1950 inicià recerques rítmiques que han influït en la música contemporània Quatre études de rythme , que inclou el cèlebre Mode de valeurs et d’intensités 1949 Més tard escriví Cronocromies 1960, Sept Haï-kaï 1962, Et exspecto…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i el 1953 entrà a formar part de la companyia de l’Òpera de Lieja, amb la qual debutà en el paper titular de Lakmé , de L Delibes El 1956 cantà al Théâtre de la Monnaie de Brusselles i el mateix any es presentà a l’Òpera Còmica de París, on el 1962 participà en l’estrena de Princesse Pauline , de H Tomasi Posteriorment actuà al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença i a l’Òpera de París Especialitzada en els papers de soprano de coloratura , destacà en diverses òperes de Ch Gounod, J Massenet, M Ravel i G Verdi en…